El Servei d'Hematologia de l'Hospital Universitari Son Espases ha participat en un estudi de cohort retrospectiu sobre els resultats dels pacients amb leucèmia mielomonocítica crónica tractada amb teràpies no curatives. També hi han participat diferents centres internacionals.
Bernardo López Andrade
, hematòleg de l'Hospital Universitari Son Espases, ha participat en la publicació de l'article amb el títol "Outcomes of patients with chronic myelomonocytic leukaemia treated with non-curative therapies: a retrospective cohort study" a la revista The Lancet Haematology.
La leucèmia mielomonocítica crònica és una malaltia hematològica rara, amb una presentació clínica i biològica heterogènia. Té una major prevalença en homes, amb una mitjana de setanta anys al diagnòstic. L'únic tractament curatiu actualment és el trasplantament al·logènic de progenitors hematopoètics (TPH), però és aplicable només en pocs casos pel fet que la majoria dels pacients amb LMMC té una edat avançada i comorbiditats; Per la qual cosa els tractaments de suport o sense intenció curativa són els més utilitzats. Donat que és una malaltia rara, és necessària la cooperació internacional per poder estudiar i comparar les millors opcions terapèutiques per a aquests pacients.
L'aprovació d'agents hipometilants en pacients amb leucèmia mielomonocítica crònica es basa en assaigs fets en pacients amb síndromes mielodisplàstics. Es volia investigar si els agents hipometilants beneficien en els subgrups de pacients amb leucèmia mielomonocítica crònica comparada amb altres tractaments.
Per aquest estudi retrospectiu de cohort, es varen recuperar dades entre el 30 de novembre de 2017 i el 5 de gener de 2019, de 38 centres dels EUA i Europa. Es van incloure pacients no seleccionats, consecutius diagnosticats amb leucèmia mielomonocítica crònica, que varen rebre teràpia directa per a tractar la leucèmia mielomonocítica crònica. Pacients amb leucèmia mieloide aguda d'acord amb els criteris de 2016 de l'OMS al principi del diagnòstic (ie, ≥20% blasts en la medul·la òssia en la sang perifèrica) o sense disponibilitat de dades de tractament es varen excloure. Els resultats avaluats inclouen supervivència global, temps del següent tractament i temps de transformació per leucèmia aguda mieloide. Les anàlisis es varen ajustar per edat, sexe, recompte plaquetari i sistema de puntuació pronòstica de la leucèmia mielomonocítica crònica (SPPLMC). Els pacients es varen agrupar pels primers que varen rebre el tractament amb hidroxiurea, agents hipometilants o quimioteràpia intensiva i es varen estratificar per risc tenint en compte el recompte de blast, subtipus Francès-Americà-Britànic, SPPLMC, subtipus OMS 2016 i els criteris d'elegibilitat de l'assaig DACOTA (NCT02214407).
Referència de l'article
Pleyer L, Leisch M, Kourakli A, Padron E, Maciejewski JP, Xicoy Cirici B, et al. Outcomes of patients with chronic myelomonocytic leukaemia treated with non-curative therapies: a retrospective cohort study. Lancet Haematol. 2021;8(2):e135-48. doi: 10.1016/S2352-3026(20)30374-4. PubMed PMID:33513373.Enllaços Bibliosalut |
Altmetric [Font: Bibliosalut]
[Foto: Hospital Universitari Son Espases]
