Categoria: Estudis i projectes

Associacions de la malaltia arterial perifèrica amb l'heteroplàsia de l'ADN mitocondrial del múscul del panxell

Tipografia
  • Més petit Petit Mitjà Gran Més gran
  • Per defecte Helvetica Segoe Georgia Times

L'Institut d'Investigació Sanitària Illes Balears (IdISBa) ha participat en la publicació d'un estudi sobre les associacions de la malaltia arterial perifèrica amb l'heteroplàsia de l'ADN mitocondrial del múscul del panxell. També hi han participat diferents centres estatunidencs.

Marta González Freire, investigadora del Grup de Patologies Vasculars i Metabòliques, ha liderat la publicació de l'article amb el títol "Associations of Peripheral Artery Disease With Calf Skeletal Muscle Mitochondrial DNA Heteroplasmy" a la revista Journal of the American Heart Association.

Els pacients amb malaltia arterial perifèrica (MAP) pateixen freqüents episodis d'isquèmia-reperfusió en els músculs de les extremitats inferiors que poden afectar negativament a la salut mitocondrial i s'associen a una mobilitat reduïda. La hipòtesi dels autors és que el múscul esquelètic dels pacients amb MAP mostrarà una elevada heteroplàsia de l'ADN mitocondrial, especialment en les regions més susceptibles al dany oxidatiu, com el bucle de desplaçament i que el grau d'heteroplàsia estarà correlacionat amb la gravetat de la isquèmia i el deteriorament de la mobilitat.

Es varen identificar mutacions i delecions mitocondrials i la seva abundància relativa mitjançant la seqüenciació dirigida de l'ADN mitocondrial en mostres de biòpsia del múscul gastrocnemi de 33 pacients amb MAP i 9 sense MAP de ≥60 anys. La probabilitat d'heteroplàsia per base d'ADN va ser significativament major en els subjectes amb MAP que els que no en tenien dins cada regió. En els models ajustats, la MAP es va associar amb una major heteroplàsia que la no MAP, però l'associació es va limitar a la microheteroplàsmia, és a dir, l'heteroplàsia trobada en l'1% al 5% de tots els genomes mitocondrials. L'heteroplàsia en el bucle de desplaçament i en les regions codificants va ser significativament major en els subjectes amb MAP que en els que no tenien MAP després d'ajustar per edat, sexe, raça i diabetis mellitus. El baix dany mitocondrial, definit pel baix nombre de còpies d'ADN mitocondrial com per la baixa microheteroplàsmia, es va associar amb un millor rendiment en la marxa.

Les persones amb MAP tenen una major heteroplàsia de "baixa freqüència" en el múscul gastrocnemi en comparació amb les persones sense MAP. Entre les persones amb MAP, les que tenien evidència de menys dany mitocondrial, tenien un millor rendiment al caminar que les que tenien dany mitocondrial. URL de registre: http://www.clinicaltrials.gov. Identificador únic: NCT02246660.

Referència de l'article
Gonzalez-Freire M, Moore AZ, Peterson CA, Kosmac K, McDermott MM, Sufit RL, et al. Associations of Peripheral Artery Disease With Calf Skeletal Muscle Mitochondrial DNA Heteroplasmy. J Am Heart Assoc. 2020 Apr 7;9(7):e015197. doi: 10.1161/JAHA.119.015197. PubMed PMID: 32200714.

Enllaços Bibliosalut | Text complet

Mètriques
Consulteu cites en Web of Science
AltmetricAltmetric

[Fuente: Bibliosalut]

[Foto: Infosalut / Home gran / CC BY-NC-SA 4.0]