A les Illes Balears hi ha registrats 64.477 pacients amb diagnòstic de diabetis, tot i que la xifra de persones afectades podria arribar fins a 120.000, tenint en compte que la meitat dels casos no estan diagnosticats. Per illes, a Mallorca es registren 52.492 casos; a Menorca, 4.572, i a Eivissa, 7.413. A més, el 0,4 % (266) correspon a persones de menys de 14 anys.
El dia 14, Dia Mundial de la Diabetes, el conseller de Salut, Martí Sansaloni, acompanyat per la presidenta de l’Associació de Persones amb Diabetis de les Illes Balears (ADIBA), Manuela de la Vega, ha visitat les taules informatives que ha instal·lat a Son Espases. Durant el matí s’hi han duit a terme controls de la glucosa i s’ha entregat material divulgatiu sobre la diabetis per sensibilitzar la població sobre la importància del diagnòstic i del tractament de la diabetis.
La diabetis és una malaltia crònica que presenta un símptoma comú: nivells alts de glucosa (sucre) a la sang, que s’originen per la dificultat o la falta de producció d’insulina al pàncrees. Aquesta hormona és essencial perquè l’organisme aprofiti el menjar com a font d’energia. Quan el sucre es presenta en excés a la sang provoca hiperglucèmia i, per tant, el diagnòstic és de diabetis.
Hi ha dos tipus de diabetis: la del tipus 1 (pacients insulinodependents) i la del tipus 2 (no insulinodependents). La primera, la pateixen les persones el pàncrees de les quals no és capaç de produir insulina; no es pot prevenir i es pot manifestar a qualsevol edat, tot i que es diagnostica més habitualment en infants, adolescents i adults joves. La segona s’esdevé quan el pàncrees segrega insulina però no és capaç de processar la glucosa de la manera adequada. Aquest tipus de diabetis correspon al 90 % dels casos, és típica en els adults i es desenvolupa de manera lenta i gradual en el temps. A més, en 8 de cada 10 casos s’associa a l’obesitat: la majoria de les persones que pateixen aquesta malaltia també tenien sobrepès en el moment del diagnòstic. De fet, l’augment del percentatge de greix corporal dificulta l’ús correcte de la insulina perquè el cos no la processa de manera adequada. Dins aquest tipus també es pot donar el cas de l’anomenada “diabetis gestacional”, que es manifesta en les embarassades.
Simptomatologia i diagnòstic
La diabetis del tipus 1, que es pot transmetre de pares a fills, és provocada principalment per una reacció autoimmunitària que fa que el cos ataqui per error les cèl•lules productores d’insulina del pàncrees. Els símptomes més habituals són orinar molt sovint, set intensa, gana, fatiga habitual, visió borrosa, pèrdua de sensibilitat o formigueig als peus i pèrdua de pes. Cal dir que és possible patir alguns dels símptomes de la diabetis del tipus 1 durant molts d’anys. El tractament recomanable és seguir una dieta i fer exercici físic habitualment, a més d’un tractament substitutiu de la insulina.
En el cas de la diabetis del tipus 2, l’occidentalització de l’estil de vida —menjar poc saludable i sedentarisme— explicaria l’increment progressiu d’aquesta malaltia, que amenaça de convertir-se en la gran epidèmia no infecciosa del segle XXI.
Pel que fa a la diabetis gestacional, els símptomes són lleus i els nivells de sucre solen tornar a la normalitat. El tractament recomanable és seguir una dieta sana i fer exercici físic habitualment, a més d’un tractament amb antidiabètics orals.
Diagnosticar precoçment la diabetis és fonamental per prevenir-la de manera eficaç. La detecció s’ha de fer abans i amb més freqüència en els casos de persones obeses o hipertenses, si tenen un familiar de primer grau diabètic, si tenen antecedents de part amb pes del nounat superior a quatre quilos o un diagnòstic previ de diabetis gestacional o si s’ha detectat en analítiques prèvies glucèmia basal alterada o tolerància anormal a la glucosa (estats prediabètics). Un nivell baix d’activitat, una dieta deficient i un pes corporal excessiu augmenten el risc de patir aquest tipus de diabetis.
Malalties oculars, renals i cardiovasculars
La diabetis produeix complicacions microvasculars als ulls (retinopatia, cataractes, glaucoma), als ronyons (nefropatia diabètica, que pot desembocar en insuficiència renal crònica, la qual pot requerir hemodiàlisi o trasplantament renal) i als nervis perifèrics (neuropatia diabètica, amb pèrdua de sensibilitat). A més, els pacients diabètics tenen més probabilitats de patir un infart de miocardi o un ictus (el 15 % dels casos).
Estratègia de diabetis de les Illes Balears (2011-2015)
Des de l’any 2011 s’aplica l’Estratègia de diabetis de les Illes Balears, l’objectiu de la qual és establir accions diverses dirigides a millorar l’atenció dels pacients amb diabetis. Actualment es treballa en iniciatives com ara l’exploració del peu diabètic en aquests pacients a l’atenció primària per prevenir la formació d’úlceres, el projecte pilot d’implantació de la retinografia com a sistema de cribatge de la retinopatia diabètica i l’educació terapèutica dels pacients perquè assoleixin més autonomia.
Per al 20 de desembre està previst que tengui lloc la II Jornada de l’Estratègia de Diabetis de les Illes Balears, que servirà per actualitzar-ne la implementació, presentar els projectes actuals i impartir tallers formatius sobre la matèria.
També es treballa per reactivar el Consell Assessor de la Diabetis de les Illes Balears, òrgan consultiu de la Conselleria per assessorar i proposar actuacions per a la defensa i la protecció de la salut de les persones amb diabetis.
