L’Estratègia de Càncer de les Illes Balears 2023-2028 donarà importància a l’atenció a la salut mental i a les persones supervivents. Es reordenen les accions i els recursos disponibles tant en el camp de la promoció de la salut com en el de la prevenció i en l’àmbit l’assistencial.
Les Illes Balears disposaran, per primera vegada, d’una estratègia autonòmica contra el càncer que reordenarà totes les accions i els recursos disponibles, tant des del punt de vista assistencial com preventiu, per reduir la incidència dels tumors més prevalents a l’arxipèlag. Aquesta nova etapa en la lluita contra el càncer inclou, a més, dos aspectes innovadors: l’atenció a la salut mental de les persones amb càncer i les seves famílies, d'una banda, i l’atenció als supervivents de l'altra.
A causa de les conseqüències tan dures que la malaltia té per al pacient, per a la seva família, per al sistema sanitari i per al conjunt de la població, el càncer ha esdevingut un problema de salut pública que requereix una actuació decidida per part de tota la societat. Aquest compromís individual i col·lectiu ha de passar, principalment, per adoptar hàbits saludables en tots els àmbits de la vida, prendre consciència de la importància del diagnòstic precoç i evitar el consum de tabac i d’alcohol.
La dimensió del càncer: primera causa de mort en els homes i segona en les dones
Les dades de la Red Española de Registros de Cáncer (REDECAN) auguren que el 2023 hi haurà prop de 280.000 nous casos de càncer a tot el país. En el cas dels homes, els càncers que es diagnosticaran amb més freqüència seran els de pròstata, de còlon i recte, de pulmó i de bufeta. En el cas de les dones, seran els de mama, de còlon i recte, i de pulmó.
El càncer és la primera causa de mortalitat en els homes i la segona causa de defunció en les dones després de les malalties cardiovasculars, d’acord amb les dades de l’Institut Nacional d’Estadística de 2021.
A les Balears, anualment es diagnostiquen prop de 6.000 nous càncers (més en homes que en dones) i els més incidents (tenint en compte homes i dones) són el colorectal, de mama, de pròstata i de pulmó (AECC). Quant a la mortalitat, el 2021 varen morir 2.348 persones a causa de tumors (IBESTAT).
Es calcula que, de totes les morts per càncer, una de cada tres es deu a cinc factors de risc evitables: el tabac, les infeccions, l’alcohol, el sedentarisme i les dietes inadequades, amb manca de fruita i verdura.
Un aspecte esperançador és que els darrers anys la mortalitat ha baixat i la supervivència ha pujat gràcies a la prevenció, al diagnòstic precoç, als avenços terapèutics i, en el cas dels homes, a la reducció del tabaquisme. No és així en el cas de les dones, ja que el consum de tabac ha augmentat.
L’atenció a la salut mental de la persona amb càncer, una línia essencial
En sintonia amb l’Estratègia en Càncer del Sistema Nacional de Salut, l’estratègia balear s’articula en sis línies d’actuació, entre les quals destaca l’atenció a la salut mental del pacient i de la seva família.
La prioritat és proporcionar atenció psicològica i social a pacients i familiars en qualsevol moment de la malaltia, ajudar a disminuir el distrès psicològic i mantenir la qualitat de vida de tots ells, en coordinació amb l’estratègia de salut mental de les Illes Balears.
L’atenció psicològica ha de tenir per objecte millorar l’adaptació del pacient al diagnòstic oncològic, a les proves i als tractaments mèdics, a les revisions i als seguiments, a la recaiguda i al final de vida; augmentar l’adherència a les prescripcions i els tractaments sanitaris, així com augmentar la qualitat de vida durant el procés de malaltia i supervivència.
També ha de facilitar l’adaptació dels cuidadors i familiars directes per tal de millorar-ne la qualitat de vida, afavorir la comunicació i el suport emocional i familiar, així com prevenir i tractar la sobrecàrrega i el dol prolongat i complicat.
Una segona línia important és el seguiment de les necessitats dels supervivents i les persones del seu entorn. S’ha de tenir en compte que el procés no acaba quan acaba el càncer, ja que molts pacients pateixen seqüeles de la mateixa malaltia o dels tractaments rebuts. Això comporta una adaptació a noves realitats socials, laborals, sexuals i d’autocura, que suposen nous reptes en l’àmbit legal i administratiu.
L’estratègia va dirigida essencialment a evitar que la població emmalalteixi i, si ho fa, a procurar que el càncer es pugui detectar de manera precoç. Aquesta línia inclou els cribratges de mama, còlon i cèrvix (aquest darrer en procés d’implantació) i també la promoció de la salut amb estils de vida saludables.
Reforçar els sistemes d’informació i de registre de càncer, i potenciar la recerca i la innovació són els altres dos pilars de l’estratègia.
Per assegurar-ne la correcta implementació, s'ha creat un comitè tècnic interinstitucional de càncer presidit pel coordinador autonòmic de Càncer i format pels coordinadors de cada una de les línies estratègiques i un comitè assessor. Així mateix, està prevista la constitució de subcomissions per a cada una de les línies estratègiques, formades totes per professionals de tots els àmbits d’atenció, institucions i associacions.
[Font: Presidència del Govern de les Illes Balears. 21/02/2023]
[Foto: Presidència del Govern de les Illes Balears]
