L'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), ha publicat una opinió científica sobre l'avaluació dels riscos per a la salut humana i animal, de la presència de glicoalcaloides en aliments i pinsos, concretament en patates i productes derivats.
Els glicoalcaloides són composts naturals que es troben en la família de les solanácees.
Aquesta avaluació s'ha realitzat en parts comestibles de plantes de patata i altres plantes que contenen glicoalcaloides, en particular, tomàquet i albergínia.
Hi ha diferents tipus de glicoalcaloides; els predominants són en la patata la α-solanina i α-chaconina i la seva concentració depè, entre d’altres, de la varietat de la patata, la maduresa i diversos factors ambientals.
Les condicions d'emmagatzematge, especialment la llum i la temperatura, són responsables directes d'un augment de solanina.
En humans, els efectes tòxics provoquen símptomes gastrointestinals (nàusees, vòmits i diarrea).
En la caracterització del risc, EFSA utilitza l'enfocament del marge d'exposició (MOE) per avaluar un possible problema de salut.
En el cas de la patata i derivats, els experts científics han identificat problemes de salut per als grups d'edat més joves (bebès i nens petits).
El pelar, bullir o fregir poden reduir el contingut de glicoalcaloides en els aliments.
Tomàquet i albergínia
- Quant al tomàquet i albergínia no s'ha pogut establir el risc per a la salut humana, pel fet que encara no es compta amb suficients dades sobre la presència de glicoalcaloides en aquests productes.
Després de la present publicació, s'iniciarà el debat per part dels gestors del risc sobre la possible instauració de mesures de gestió.
Límits màxims de contaminants en els aliments: Reglament 1881/20006, de 19 de desembre de 2006, de la Comisión Europea.
Altra informació en aquest enllaç.
[Font: Agència Espanyola de Seguritat Alimentària. 11/08/2020]
[Foto: Barnimages / nachtschattengewächs / CC0 1.0 Universal ]