Un nou projecte del CSIC utilitza la computació i les tècniques de ciència de dades per a comprovar com les mesures de confinament que s'han pres per a parar la propagació de la malaltia COVID-19 estan sent efectives.
Els resultats seran imprescindibles per a millorar les estratègies de distanciament social que es prenguin en futurs brots d'aquesta malaltia o d'unes altres. Per a dur a terme la recerca, un equip multidisciplinari amb experts en computació, demografia, física i estudi del moviment està analitzant dades massives anònimes i d'alta resolució que s'estan obtenint des d'operadors de telefonia i servidors de mapes. Són dades que expliquen com ha canviat la mobilitat i els contactes socials des que va començar el confinament.
Com aixecar el confinament i quan
Amb tota la informació reunida, l'equip simula diferents escenaris o estratègies de distanciament social i ajuda per a la presa de decisions. Els resultats són clau tant per a decidir si s'activa un confinament més estricte com per a planificar una fi de confinament segur i eficaç.
El projecte inclou diverses fases que s'estan realitzant en paral·lel. Primer es realitza la caracterització de la mobilitat, que s'està coordinant des del IFISC a partir de l'aportació de diferents plataformes de dades: informació, per exemple, provinent de xarxes socials en línia i patrons de mobilitat capturar-vos per registres de telefonia mòbil. En aquest últim cas, les dades són recollides per les operadores i empreses que participen en el projecte i proveeixen a l'equip de recerca amb fluxos de viatges agregats entre zones. En cap cas s'accedeix a informació individual.
Un segon aspecte és el canvi de comportament de les persones a causa de la percepció de risc. Des del CEAB i el IEGD s'estan desenvolupant enquestes i aplicacions mòbils per a quantificar aquests canvis, intentant estimar l'adherència a les mesures de protecció personal per part de la població i quins són els canvis en la quantitat i qualitat dels contactes que es tenen.
L'epidemiologia del futur
El projecte usa eines d'intel·ligència artificial i ciència de dades i integra dades massives en temps real de mobilitat humana, enquestes geolocalizades i models computacionals. És una nova manera de fer epidemiologia que combina l'epidemiologia computacional, la demografia digital i models de mobilitat humana.
Un segon objectiu a llarg termini és establir el germen d'una xarxa d'epidemiologia computacional a Espanya, com existeix ja en altres països, i una sèrie d'eines analítiques interoperables, basades en teoria epidemiològica, ciència de dades, i intel·ligència artificial, per a informar la presa de decisions en futures situacions de crisi epidemiològica.
[Font: Ministeri de Ciència i Innovació. 14/04/2020]
[Foto: James Lumb / People / CC BYND 2.0]