El Servei d’Atenció Mèdic Urgent (SAMU 061) aplica un protocol d’hipotèrmia en els casos d’aturada cardiorespiratòria a fi de minimitzar les seqüeles globals —i especialment les neurològiques— en pacients susceptibles de rebre aquest tractament. El resultat d’aplicar-lo s’ha fet manifest en què el trenta per cent dels pacients atesos mitjançant aquest protocol (és a dir, deu) varen ser donats d’alta sense cap seqüela neurològica.
El conseller de Salut, Martí Sansaloni —acompanyat pel director general del Servei de Salut, Miquel Tomàs; la gerent del SAMU 061, Lupe Hidalgo, i el coordinador assistencial, Iñaki Unzaga— ha presenciat una demostració de l’activació d’aquest protocol.
Per posar en marxa el protocol, els metges de les UVI mòbils han d’omplir uns registres en els quals s’estableixen uns criteris estrictes d’inclusió i exclusió dels pacients candidats. Les persones beneficiàries d’aquest tractament són les que han patit una aturada cardiorespiratòria i aquelles a les quals s’ha aplicat la reanimació cardiopulmonar en un període inferior a quinze minuts, amb una recuperació després de la reanimació avançada en menys de trenta minuts o en pacients en estat de coma.
Quan s’activa el protocol, el metge i l’infermer del SAMU 061 instal·len una via en un braç del pacient per administrar-li sèrum fisiològic fred i reduir-li la temperatura corporal mentre és traslladat a un hospital. Aleshores s’avisa al centre de coordinació del SAMU 061, que informa l’UCI de l’hospital receptor que s’ha iniciat el protocol. A continuació, durant el trasllat tapen el pacient sedat amb una manta especial d’hipotèrmia, que està connectada al sistema de refrigeració de l’aire condicionat de l’ambulància. Segons la literatura científica, si s’aconsegueix una hipotèrmia moderada (entre 32 °C i 34 °C) durant 12-24 hores es pot incrementar la supervivència del pacient sense que pateixin cap deteriorament neurològic.
Des del febrer de 2012, un 30 % dels pacients atesos tenia entre 65 i 69 anys, un 35 % estava dins la franja de 60 a 64 anys, un 15 % tenia entre 50 i 54 anys i el 20 restant tenia entre 40 i 50 anys. Del total, només el 33 % tenia antecedents de cardiopatia isquèmica (infart, angina de pit…).