Butlletí de Gestió del Coneixement
Sistema Sanitari Públic de les Illes Balears
Un servei de Bibliosalut  logomini-bibliosalut

19
Div, Abr
6 Noves Notícies
Categoria: Promoció de la salut i prevenció de la malatia

Decret sobre la promoció de la dieta mediterrània en els centres educatius i sanitaris de Balears

Tipografia
  • Més petit Petit Mitjà Gran Més gran
  • Per defecte Helvetica Segoe Georgia Times

El Consell de Govern va aprovar el decret sobre la promoció de la dieta mediterrània en els centres educatius i sanitaris de les Illes Balears, que té per objecte afavorir una alimentació saludable basada en els principis bàsics del patró de la dieta mediterrània, la qual té beneficis demostrats en la salut, tant en la reducció de la mortalitat a causa de malalties cardiovasculars i d’alguns tipus de càncer, com en la prevenció i el tractament del sobrepès i l’obesitat.

El decret sobre la dieta mediterrània, declarada Patrimoni Immaterial per la UNESCO en 2010, forma part de l’estratègia del Govern de les Illes Balears per tal de promoure la salut i prevenir l’obesitat, especialment, entre la població infantil.

Amb aquesta finalitat el text fixa els requisits que han de complir els menús que se serveixin en els bars, les cafeteries i els restaurants d’aquests espais —centres educatius públics, privats i concertats, centres sanitaris públics i les dependències administratives sanitàries públiques— per tal de seguir aquest patró de dieta mediterrània, així com els requisits de la resta de l’oferta alimentària d’aquests espais, per ajudar a decidir les persones usuàries sobre la millor opció per als seus menjars. 

Així doncs, el decret preveu la utilització dels productes de proximitat i de temporada com a matèria primera en els serveis de restauració i en els menjadors d’aquests centres, així com la utilització de les preparacions culinàries genuïnament mediterrànies i les receptes tradicionals de la cuina balear.

Menús equilibrats i limitació d’aliments precuinats

Així mateix, estableix les condicions específiques i els criteris per a la programació dels menús i la freqüència de consum setmanal, així com per a l’elaboració dels plats. Per exemple, en el cas dels centres no universitaris, preveu que com a primers plats hi hagi llegums una o dues vegades per setmana.

En el cas dels segons plats, indica que les guarnicions contenguin ensalades variades tres o quatre vegades per setmana; i patates, hortalisses i llegums, entre d’altres, una o dues vegades per setmana. En relació amb les postres, recomana fruita fresca i de temporada quatre o cinc dies per setmana; altres postres —preferentment iogurt, formatge fresc, brossat i fruita seca— es poden donar cap o una vegada per setmana.

Entre els requisits d’elaboració, destaquen l’ús de l’oli d’oliva verge per cuinar i amanir, la presència d’aigua com a única beguda, la priorització de carns blanques i magres, o l’alternança de peix blanc i blau. Precuinats com ara croquetes o pizzes es poden oferir un màxim de tres vegades al mes, i les salsitxes i hamburgueses o altres preparats carnis, com a màxim, quatre vegades al mes.

Al·lèrgies i intoleràncies

Igualment, en els supòsits en què les condicions d’organització i les instal·lacions ho permetin, els centres educatius amb alumnat amb al·lèrgies o intoleràncies alimentàries diagnosticades per especialistes que no puguin ingerir determinats aliments que perjudiquen la seva salut, han d’elaborar menús especials, adaptats a aquestes al·lèrgies o intoleràncies. S’han de garantir menús alternatius en el cas d’intolerància al gluten.

Quan, per raons culturals, es motivi l’exclusió d’un tipus d’aliment, cal disposar, sempre que les condicions ho permetin i sigui assumible econòmicament, d’un menú alternatiu considerat suficient per cobrir les necessitats nutricionals de l’alumnat.

D’altra banda, el decret regula la prohibició de l’oferta de determinats productes envasats a les cantines, bars o locals similars situats en el recinte dels centres educatius no universitaris, sigui de manera presencial o a través d’una màquina expenedora. Concretament, es prohibeixen les begudes ensucrades, la brioixeria industrial i les llepolies.

Centres sanitaris i universitat

El decret fixa també els requisits que han de complir els menús oferts a les persones ingressades en centres sanitaris i els que es fan a les cafeteries, bars i restaurants d’aquests centres i de la universitat. També indica els criteris en cas que els plats es puguin escollir a través de carta i estableix que s’ha de facilitar la dosificació per copes o unitats individuals en relació amb el possible consum de begudes com el vi o la cervesa. S’ha d’oferir aigua d’aixeta gratuïta, apta per al consum humà, com a opció de consum per a la persona usuària.

Publicitat i promoció

El decret prohibeix en els centres educatius no universitaris la publicitat d’aliments i de begudes que no compleixin els criteris sobre el contingut nutricional que estableix la disposició normativa. Tampoc no es poden distribuir en aquests centres educatius obsequis, incentius o patrocinis sobre productes alimentaris que no respectin el contingut del decret.

Vigilància, control i infraccions

La Direcció General de Salut Pública i Participació vigilarà la planificació escrita dels menús; la coincidència entre el menú planificat escrit i el que se serveix el dia de la visita d’inspecció amb la indicació de les recomanacions per al sopar en els menús escolars; la documentació justificativa de la valoració de la programació del menú per part de personal qualificat amb formació acreditada en nutrició humana i dietètica; l’existència de fitxes tècniques dels menús, amb la mesura dels ingredients que els integren (volum i pes); l’exposició dels menús escolars in situ i en línia perquè la família sàpiga el règim alimentari dels infants, i el compliment de les restriccions en l’oferta alimentària de les màquines expenedores i en els bars, cantines i quioscs ubicats dins aquests centres.

L’incompliment de les obligacions que preveu el decret pot suposar una infracció administrativa i la sanció corresponent, i la competència per iniciar el procediment sancionador, així com per imposar sancions, correspon a la directora general de Salut Pública i Participació.

Els centres educatius, els centres sanitaris i les dependències administratives sanitàries públiques disposen d’un termini d’un any, comptador a partir de l’endemà de l’entrada en vigor del decret, per adaptar l’oferta alimentària a les previsions de la norma. No obstant això, els contractes vigents a la seva entrada en vigor es mantindran en les condicions pactades fins al venciment.

[Fonts: Conselleria de Salut. 17/09/2019 - BOIB. Núm. 67. 18/05/2019 - BOIB. Núm. 80. 15/06/2019] 

[Foto: Infosalut]

Notícies relacionades