El Servei d’Oncologia de l’Hospital Comarcal d’Inca ha presentat un treball d’investigació en el XIV Congrés de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica -que ha tengut lloc a Salamanca- sota el títol “Estratificación del grado de información del paciente oncológico”. Aquesta trobada ha reunit més d’un miler d’especialistes per analitzar els darrers estudis i les investigacions relacionades amb els avenços en el tractament, el pronòstic, la recerca, el diagnòstic i la prevenció del càncer.
La investigació que ha presentat l’equip de l’Hospital Comarcal d’Inca planteja elaborar un registre destinat a identificar el grau d’informació dels pacients oncològics sotmesos a quimioteràpia, a fi d’obtenir un instrument que faciliti una comunicació homogènia entre els professionals i eviti contradiccions en la informació que reben els pacients.
Per fer-ho, els autors de l’estudi havien dissenyat una escala per avaluar el grau de coneixement de la malaltia, a fi d’establir els límits fins on cada pacient vol arribar amb relació amb al coneixement diagnòstic i al pronòstic de la seva malaltia. Amb aquesta tasca -consensuada per tretze professionals facultatius, psicòlegs i personal d’infermeria- es va aconseguir estructurar i validar una escala que quantificava el grau de coneixement de cada pacient.
Partint del principi que el pacient té dret a ser informat quan rep atenció mèdica però no té l’obligació de rebre'n, es va establir una escala que preveia vuit nivells: el grau 0 es va fixar per als pacients que manifestassin no voler ser informats, mentre que en l’extrem contrari, en el grau 7, es va situar els que coneixien el diagnòstic i el pronòstic de la seva malaltia.
Els pacients en els quals es va centrar l’estudi varen ser aquells als quals s’havia diagnosticat una malaltia tumoral i que havien rebut tractament mèdic a l’Hospital al llarg dels darrers dos anys (2011-2012). El nombre total de pacients que varen respondre a aquests criteris va ser de 242, dels quals 185 varen participar en l’estudi (76%). La resta varen ser exclosos per rebuig explícit del pacient o per motius organitzatius.
Les dades que s’havien de determinar depenent de l’escala dissenyada prèviament a l’efecte es varen fonamentar, en primer lloc, en la informació recollida del pacient en el transcurs de la consulta mèdica prèvia a l’inici del tractament. La segona font d’informació es va basar en les entrevistes d’acollida al pacient que efectuà el personal d’infermeria. En ambdós casos es varen consignar tres dades: el grau d’informació que havia rebut el pacient des del diagnòstic fins que sortí de la visita, el grau de col·laboració de la seva família i el terme que el pacient va donar a la seva malaltia al llarg de l’entrevista.
Com denomina el pacient la seva malaltia
En el quadre següent es poden observar els termes que varen utilitzar els pacients, tant en l’entrevista mèdica com en la del personal d’infermeria.
Com s’observa, la denominació més emprada pels 185 pacients que varen participar en l’estudi és “càncer” (50%, aproximadament), seguida de “tumor” i “tumor dolent”. A més, una altra de les conclusions és que els pacients varen demostrar tenir un grau major de coneixement de la seva malaltia durant la segona entrevista. Concretament, 144 dels 185 pacients (77%) varen mostrar aquest increment.
Finalment, es pot indicar que els autors de la investigació són María Ramírez, Onofre Pons, Mónica Martí, Antonia Rosa Campaner, Antonia Planas, Marta Cabot, Paulina Zarra (membres del Servei d’Oncologia Mèdica i Hospital de Dia Oncològic de l’Hospital Comarcal d’Inca) i Aitor Azcarate, de l’Hospital Universitari Son Espases.
