El Servei de Pneumologia de l'Hospital Universitari Son Llàtzer, juntament amb deu centres espanyols entre els quals trobam els hospitals universitaris de Pontevedra, Getafe, Castelló, el Clínic de Barcelona i el CIBERES (Centre d'Investigació Biomèdica sobre Malalties Pulmonars de l'ISCIII), entre d'altres, han participat en una revisió sistemàtica per analitzar les característiques i els resultats dels diferents tipus d'inhaladors en pacients amb Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC).
Antonia Fuster
, pneumòloga de l'Hospital Universitari de Son Llàtzer, ha participat en la publicació de l'article amb el títol: "Lung Deposition and Inspiratory Flow Rate in Patients with Chronic Obstructive Pulmonary Disease Using Different Inhalation Devices: A Systematic Literature Review and Expert Opinion", a la revista International Journal of Chronic Obstructive Pulmonary Disease.
L'objectiu de la investigació era descriure la deposició pulmonar i la taxa de flux inspiratori d'una banda i, de l'altra, descriure les principals característiques dels diferents tipus d'inhaladors en pacients amb MPOC. Els tipus d'inhaladors analitzats inclouen els de cartutx pressuritzat (pMDI), els de pols seca (DPIs) i els de boira fina (SMI).
Es va procedir a una revisió sistemàtica (RS) per analitzar les prestacions i els resultats dels diferents tipus d'inhaladors en pacients amb MPOC. Es varen establir criteris inclusius i exclusius, així com estratègies de recerca a Medline, Embase i Cochrane Library fins a l'abril de 2019. També es varen incloure estudis in vivo i in vitro. Dos revisors van seleccionar articles i van recollir i analitzar dades de forma independent. Les revisions narratives varen complementar la revisió sistemàtica.
Després d'analitzar els resultats de les revisions, el grup d'investigació va acordar una sèrie de principis generals i recomanacions.
Resultats
La revisió sistemàtica va incloure 71 articles, alguns dels quals eren de qualitat baixa-moderada, i es va trobar una gran variabilitat pel que fa a les poblacions i els resultats.
Les taxes de deposició pulmonar varien en funció del tipus d'inhalador: 8%-53% per pMDIs, 7%-69% per DPIs, i 39%-67% per SMI. La velocitat de sortida de l'aerosol és elevada amb els pMDIs (més de 3 m/s), i molt més lenta (0.84-0.72 m/s) amb els SMI. En general, els pMDIs produeixen partícules de major mida (1.22-8μm), els DPIs produeixen partícules de mida mitjana (1.8-4.8μm), i el 60% de les partícules aconseguien un diàmetre aerodinàmic <5μm amb els SMI.
Tots els inhaladors arriben a les regions pulmonars centrals i perifèriques, però el patró de distribució dels SMI és millor en comparació amb els pMDIs. La resistència intrínseca dels DPIs és més elevada que la dels pMDIs i dels SMI, que són relativament similars i baixes. En funció del DPI, el fluxe inspiratori mínim requerit va ser de 30L/min i, tant pMDIs com SMI no requereixen un fluxe inspiratori elevat.
L'article conlou que la deposició pulmonar i el fluxe inspiratori són factors clau a l'hora de triar un inhalador en pacients amb MPOC.
Referència de l'article
1. Baloira A, Abad A, Fuster A, García Rivero JL, García-Sidro P, Márquez-Martín E, et al. Lung Deposition and Inspiratory Flow Rate in Patients with Chronic Obstructive Pulmonary Disease Using Different Inhalation Devices: A Systematic Literature Review and Expert Opinion. Int J Chron Obstruct Pulmon Dis. 2021;16:1021-33. doi: 10.2147/COPD.S297980. PubMed PMID: 33907390.Enllaços Bibliosalut | Text complet
Mètriques
| Consulteu cites en Web of Science | ||
 Altmetric |
[Font: Bibliosalut]
[Foto: NIAID / Asthma Inhaler/ CC BY-NC-ND 2.0]