S’ha celebrat el I Seminari de Bones Pràctiques en l’Atenció Primària del Servei de Salut

La complexitat dels processos d’implementació i desimplementació; la necessitat d’aplicar un enfocament multidisciplinari i coordinat entre tots els agents involucrats, professionals i pacients; la intervenció sobre els comportaments, creences, expectatives i dinàmiques i no només sobre el coneixement; les limitacions de l’impacte de les recomanacions ‘No fer’ i la importància de considerar el pacient com a element clau per l’èxit van ser les principals conclusions extretes de les diferents ponències i taules rodones organitzades. El Seminari va començar amb la ponència «¿Por qué tardamos tanto en implementar el nuevo conocimiento? Ciencia de la implementación», a càrrec de Francisco Camarelles, especialista en medicina familiar i comunitària del Centre de Salut Infanta Mercedes (Madrid) i membre del Grup d’Educació Sanitària i Promoció de la Salut del Programa d’Activitats Preventives i de Promoció de la Salut (PPAPS) de la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (semFYC).

Francisco Camarelles va aprofundir en la complexitat del procés d’implementació, que requereix lideratge i rols definits i que implica un canvi en els comportaments dels professionals, dels pacients, dels gestors i de les organitzacions, i va subratllar que l’evidència no s’implementa sola, sinó que requereix d’estratègia, estructura i seguiment.

També va incidir en les barreres i facilitadors d’aquest procés, va subratllar que hi ha un retard de 15 anys en la desimplementació de les pràctiques de baix valor i va destacar que el pacient és el gran oblidat en la implementació de noves intervencions.

A continuació, va intervenir Luz de Myotanh Vázquez, especialista en medicina familiar i comunitària, doctora en Medicina per la Universitat de València, coordinadora del Grup Salut Mental i membre de la Societat Valenciana de Medicina Familiar i Comunitària i del Grup de Salut Mental i Medicina Basada en l’Evidència de la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària, qui va encapçalar la sessió formativa «Primer paso: identificar la práctica de bajo valor y hacer una recomendación no hacer».

La doctora Vázquez va explicar l’origen de les recomanacions no fer i va aclarir la diferència entre aquestes i les pràctiques de baix valor: les primeres són recomanacions específiques de desimplementació basades en l’evidència científica i les segones, intervencions que no aporten beneficis clínics rellevants i que poden presentar riscs. En aquest sentit, va destacar que només el 15 % de les decisions mèdiques estan recolzades per l’evidència científica.

A més, va incidir en les característiques que han de tenir les recomanacions no fer, entre elles claredat, qualitat i font de l’evidència, abast, actualitat i trasllat a la clínica; va tractar el biaix d’autoconfirmació com una de les principals barreres per a la implementació d’aquestes recomanacions i va destacar la longitudinalitat i la continuïtat com aspectes claus per a la implementació de les recomanacions no fer.

Rols de professionals i pacients en el procés de desimplementació

Després es va dur a terme la taula rodona «Rol de los profesionales de la atención primaria y de los pacientes en la retirada de las prácticas de bajo valor», en què van participar l’especialista en medicina familiar i comunitària de la UBS Porreres, Carlos Molero; la infermera del Centre de Salut Trencadors, Angélica Miguélez; la farmacèutica del Gabinet Tècnic de la Gerència d’Atenció Primària de Mallorca, Ana Vanrell, i la pacient activa Eva Álvarez, i que va estar moderada per la metgessa i tècnica de salut del Projecte Àuria, María Dolores Estade.

Entre les qüestions més destacades, pel que fa al rol dels professionals de medicina familiar i comunitària, es va comentar la importància de reforçar l’esperit crític en l’exercici professional i es va incidir en l’explicació al pacient com a element central de la pràctica clínica.

Quant al rol de les infermeres, es va apuntar la necessitat de treballar amb les creences i expectatives dels pacients per promoure l’acceptació de decisions clíniques, de generar confiança i de promoure canvis d’hàbits i conductes dirigits a establir hàbits saludables.

Pel que fa al rol dels professionals de farmàcia, es va parlar de la medicalització de la pràctica clínica i es va incidir en la importància d’identificar prescripcions potencialment inapropiades i de revisar la medicació com a estratègia integrada en la pràctica habitual. A més, es va destacar el paper del farmacèutic com a col·laborador en la presa de decisions clíniques, per aportar alternatives terapèutiques més segures.

Per últim, sobre el rol dels pacients, es va subratllar la necessitat de millorar l’educació sanitària i l’intercanvi d’experiències, es va destacar la importància de promoure la

participació informada i es va introduir la idea de la corresponsabilitat en la sostenibilitat del sistema.

Una vegada finalitzat el debat, es va presentar el Projecte de Desimplementació de Pràctiques de Baix Valor d’Atenció Primària del Servei de Salut de les Illes Balears en la ponència «El camino hecho por el Projecte Àuria: resultados y dificultades» a càrrec de l’especialista en medicina familiar i comunitària i coordinador del Projecte Àuria i del Pla d’Acció per a l’any 2026, Txema Coll, i de la metgessa i tècnica de salut del Projecte Àuria, María Dolores Estade.

Durant la presentació, primer es va explicar el concepte de pràctiques de baix valor i la seva incidència, es van comentar les iniciatives nacionals i internacionals que estan treballant en aquesta línia i es van tractar tant les barreres com els facilitadors per a la desimplementació.

A continuació, es va detallar el desenvolupament del Projecte Àuria durant l’any 2025, les cinc intervencions seleccionades per a la seva desimplementació i les fites assolides fins el moment, tant d’implicació i participació com de resultats. Finalment, es van exposar el treball i els reptes plantejats per a enguany, en què destaquen la participació dels pacients, la presa de decisions compartides i el protocol de la benzocarta per reduir el consum d’hipnòtics en majors de 65 anys amb insomni.

Per acabar el Seminari es va organitzar la taula de debat «El repte del valor en salut: pregunta, juga i vota per transformar la pràctica clínica», en la qual els assistents van reflexionar sobre tots els assumptes tractats al llarg de la jornada.

[Font: Projecte Àuria. 03/07/2026]

[Foto: CAIB / CC BY NC SA]