El Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS) ha aprovat el “Document de consens per a l'abordatge de la Malaltia Renal Crònica (ERC)”, que estableix el full de ruta estratègic per al període 2025-2028. Aquesta iniciativa s'integra al desenvolupament de l'Estratègia de Cronicitat i té com a objectiu impulsar un model assistencial més proactiu, coordinat i centrat en la persona, afavorint el diagnòstic precoç i un abordatge integral que contribueixi a millorar la qualitat de vida dels pacients i a optimitzar els recursos del sistema sanitari.
La malaltia renal crònica afecta més del 10% de la població adulta —més de 4 milions de persones— i sovint es presenta en pacients amb altres patologies cròniques com la diabetis, la hipertensió o la malaltia cardiovascular, cosa que reforça la necessitat d'un abordatge integral i coordinat. A més, sol cursar sense símptomes en les fases inicials, cosa que afavoreix un elevat infradiagnòstic i retarda l'inici de tractaments que podrien frenar-ne la progressió. Tot això es tradueix en un impacte econòmic considerable, en representar actualment al voltant del 5% de la despesa sanitària total.
El pla de desenvolupament aprovat estableix mesures concretes per transformar l'atenció sanitària en quatre eixos fonamentals:
- Detecció precoç en població de risc: Es prioritzarà el cribratge anual (mitjançant anàlisi de sang i orina) en persones més grans de 60 anys i en pacients amb factors de risc com hipertensió, diabetis, obesitat o malalties cardiovasculars.
- Millor coordinació assistencial: El document defineix criteris clars per a la derivació de pacients des d'atenció primària a especialistes (nefrologia, medicina interna o geriatria) i aposta per potenciar les e-consultes per reduir els temps d'espera.
- Tecnologia al servei del pacient: S'integraran sistemes d'alerta automàtica a les històries clíniques electròniques per ajudar els metges a identificar casos de risc i ajustar les dosis dels medicaments segons la funció renal de cada persona.
- Foment de l'autocura: S'impulsaran programes educatius i la presa de decisions compartida, involucrant activament les associacions de pacients perquè les persones tinguin un paper protagonista en la cura de la salut.
La justificació d'aquest acord rau en la necessitat de passar d'un model reactiu a un proactiu i preventiu. La detecció primerenca no només millora el pronòstic del pacient, sinó que també ajuda a contenir l'impacte social i ambiental associat als tractaments més avançats, com la diàlisi.
El document és fruit del treball conjunt de comunitats autònomes, societats científiques i associacions de pacients, en un procés de consens que en garanteix l'aplicabilitat i l'adaptació a les diferents realitats del territori.
El compliment d'aquests objectius serà avaluat anualment mitjançant indicadors específics, com ara el percentatge de pacients en risc que reben la revisió anual o la reducció de l'ús de fàrmacs potencialment perjudicials per al ronyó. Aquest seguiment permetrà una millora progressiva i continua de les actuacions.
Amb aquest consens, el Sistema Nacional de Salut reforça el seu compromís amb la cronicitat i alinea els esforços de totes les comunitats autònomes per oferir una atenció més equitativa i eficient.
[Font: Ministeri de Sanitat. 09/04/2026]
[Foto: Ed Uthman / Calcinosis of Chronic Renal Failure / CC BY 2.0]
