El Govern de les Illes Balears està implantant la història clínica electrònica compartida per als usuaris de residències públiques i privades de la comunitat, de manera que la informació clínica d’aquestes persones sigui accessible tant per al personal del Servei de Salut com per als professionals dels centres residencials.
La consellera de Salut, Manuela García i el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, van presentar aquest important avenç avui a la residència Oms (Palma), dependent de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) i que és un dels centres on ja s’està implantant el projecte. També hi ha estat present el president de l’IMAS i conseller de Benestar Social de Consell, Guillermo Sánchez, entre altres autoritats i personal tècnic del Govern, del Servei de Salut i del Consell.
Durant la presentació, es va explicar de quina manera la informació clínica ja és compartida per tots els professionals que han de tractar la persona dependent per obtenir una visió única, actualitzada i visible en temps real de l’evolució sanitària i social, cosa que en facilita la cura i la presa de decisions.
Amb aquest avenç, el personal sanitari que fa feina als centres residencials per a persones dependents pot tenir accés a les històries clíniques electròniques del Servei de Salut i, alhora, totes les dades que s’hi inclouen una vegada que la persona és a la residència són visibles també per al personal del Servei de Salut (per exemple, les valoracions clíniques diàries i el pla de cures).
Cal tenir present que ambdós àmbits (sanitari i social) compartiran alhora informació valuosa per prestar l’atenció més adequada, com ara les proves mèdiques, els informes d’ingrés, consulta i seguiment, les cures necessàries i les pautes de medicació prescrites.
Integració tecnològica
Per assolir aquest objectiu ha fet falta integrar els sistemes d’informació clínica d’ambdós àmbits. D’aquesta manera ha quedat unificat el sistema, cosa que fa possible incorporar i transmetre dades dels pacients de les residències amb NEXA, sistema d’informació corporatiu i plataforma d’interoperabilitat.
En aquest sentit, la interoperabilitat de la informació clínica dels residents a centres de la xarxa pública d’atenció a la dependència s’està assolint per mitjà de desenvolupaments en els programaris mateixos dels centres residencials perquè facin possible integrar-se amb NEXA i per mitjà d’un sistema per intercanviar la informació administrativa i assistencial. Així mateix, s’està integrant la base de dades poblacional CIVITAS per tal de mantenir actualitzades les dades administratives dels usuaris de residències.
En resum, la informació clínica allotjada en els diferents programaris de residències que quedarà integrada a la plataforma NEXA és la següent:
- Identificació del pacient (dades administratives).
- Informes clínics: d’ingrés a la residència i d’alta, de derivació a un hospital, i l’informe evolutiu trimestral, entre d’altres.
- Escales i altres elements de valoració integral del resident: funcionals, cognitives, úlceres, caigudes, equilibri, depressió, nutrició, necessitat de cures pal·liatives, etc.
- Dades antropomètriques i constants vitals: pes, alçada, freqüència cardíaca, saturació d’oxigen, tensió arterial, temperatura, glucèmia, etc.
- Síndromes geriàtriques: caigudes, incontinència, disfàgia, etc.
Per assegurar l’èxit de tot el procés, la implantació es fa gradualment. Actualment, ja hi ha 21 residències que compten amb els requisits de connectivitat per compartir aquesta informació; per tant, la història clínica electrònica compartida ja arriba a 1.393 persones dependents.
Progressivament, s’afegiran centres, fins a assolir els 43 de la xarxa pública d’atenció a la dependència de les Illes Balears, que suposen un total de 3.567 places.
Model d’atenció integrada social i sanitària
Aquest projecte, anomenat IoREs, és un pas important en l’estratègia del Govern de les Illes Balears per transformar el model d’atenció social i sanitari com una atenció integrada, una resposta única que combini totes dues cures. Agilitant la coordinació sociosanitària es promou una atenció més eficaç i més directa, segons les necessitats de cada usuari i tenint en compte les noves demandes assistencials, especialment l’envelliment de la població i l’augment dels casos de malalties cròniques.
IoREs té un pressupost d’1.573.579 € i és finançat amb fons del Programa de Sostenibilitat, Millora de l’Eficiència i Accés Equitatiu al Sistema Nacional de Salut. És una de les actuacions incloses en el Pla Estratègic de Transformació i Innovació en Salut Digital 2025-2029, impulsat pel Servei de Salut, que té l’objectiu, entre d’altres, de garantir una informació sanitària interconnectada i accessible amb un sistema de dades interoperable i digitalitzat que possibiliti fer diagnòstics més ràpids i precisos.
[Font: Conselleria de Salut. 28/7/2026]
[Foto: CAIB / CC BY NC SA]
