La tesi doctoral de Carlo Rakso Bonarriba Beltrán, defensada a la Universitat de les Illes Balears, investiga els mecanismes de formació dels càlculs d’oxalat càlcic monohidrat papil·lar, un tipus de càlcul renal sobre el qual encara hi ha llacunes que dificulten l’èxit en el tractament. La tesi, que s’ha fet en el marc de l’activitat investigadora del Laboratori d’Investigació en Litiasi Renal de l’Institut Universitari d’Investigació en Ciències de la Salut (IUNICS), l’han dirigida el doctor Fèlix Grases, del Departament de Química de la Universitat de les Illes Balears, i el doctor Enrique Pieras, de l’Hospital Universitari Son Espases.
La tesi s’ha centrat en els càlculs d’oxalat càlcic monohidrat papil·lar i, concretament, en el paper que tenen l’estrès oxidatiu i les lesions en el teixit epitelial en l’origen d’aquesta tipologia de càlcul renal. Amb aquest objectiu, es va dur a terme un estudi en el qual varen participar 60 pacients, 30 amb litiasi d’oxalat càlcic monohidrat (COM) papil·lar i 30 amb litiasi d’oxalat càlcic dihidrat (COD). A tots els pacients se’ls va fer una història clínica detallada i una anàlisi del càlcul renal, una anàlisi bioquímica d’orina de 24 hores, una anàlisi del potencial d’oxidació-reducció (redox) en orina i una anàlisi bioquímica de sang.
Els resultats de l'estudi indiquen que l’estrès oxidatiu està associat a una lesió del teixit papil·lar, i que aquest és l’origen de les calcificacions intrapapil·lars. Així mateix, la continuació d’aquest procés és deguda a moduladors i a deficiències en inhibidors de la cristal·lització. Per tot això, la identificació i l’eliminació de les causes de la lesió poden prevenir episodis recurrents en pacients amb càlculs d’oxalat càlcic monohidrat papil·lar.