Qualitat

Les persones que estan pendents d’una operació de reassignació de sexe a les Illes Balears esperaran menys temps gràcies a un procediment negociat subscrit pel Servei de Salut amb Barnaclínic (entitat de l’Hospital Clínic, de Barcelona) que permetrà operar tres persones en les properes setmanes.

A més, s'ha posat en marxa un procediment obert per operar les altres persones que estan en la llista d’espera i es prepara un acord marc que inclourà la reassignació de sexe (vaginoplàsties i faloplàsties). D’aquesta manera es podran derivar aquestes intervencions sense generar unes esperes tan llargues, que creen situacions d’incertesa i angoixa a les persones transsexuals.

Fins ara només es podia accedir a aquest tipus d'operacions mitjançant el CSUR (centre de referència de Màlaga), on s’atenen la majoria de peticions de les comunitats autònomes, però el temps d’espera és de fins a vuit anys. Aquest procediment ha estat comunicat a les associacions Ben Amics, Chrysallis i Abat (Associació Balear d’Adults/es Transsexuals).

El director del Servei de Salut de les Illes Balears (IB-Salut), Juli Fuster, acompanyat pel secretari general, Manuel Palomino, i per la gerent de l’Hospital, Catalina Vadell, es van reunir amb la batlessa, Catalina Riera, i amb la delegada d’Urbanisme, Isabel Febrer, a la seu de l’Ajuntament de Manacor, per tractar el tema de l’ampliació d’aparcaments de l’Hospital de Manacor.

L’objectiu era assolir un acord entre ambdues institucions per poder habilitar un terreny o terrenys a l’entorn de l’Hospital, per ocupar-los temporalment com a zona d’estacionament, o bé una alternativa similar, sempre pensant en el benefici dels usuaris de l’Hospital de Manacor.

Es van presentar diverses propostes, que seran estudiades pels serveis jurídics respectius, i més endavant es convocarà una altra reunió per intentar trobar una solució.

Cal recordar que, actualment, l’Hospital disposa de 400 places d’aparcament aproximadament, nombre que es duplicarà quan s’hagin construït els nous edificis del complex hospitalari i s’hagin reformat els actuals.

L’Hospital Universitari Son Espases i el SAMU-61 han realitzat amb èxit el primer trasllat aeri de tot l’estat d’un pacient pediàtric amb la tècnica d’oxigenació extracorpòria (ECMO). A més, per primera vegada a les Illes Balears s’ha aplicat aquesta tècnica a un pacient pediàtric: un infant de 14 mesos que pateix una afectació pulmonar greu. El pacient va sortir de la UCI pediàtrica de Son Espases a les 2 de la matinada i ja es troba al lloc de destinació, en repòs, estable i preparat per continuar recuperant-se.

L’operatiu es va coordinar en dues fases: una primera, en la qual professionals de l’Hospital Universitari Son Espases i de l’Hospital 12 de Octubre van sotmetre al pacient a la tècnica ECMO; i una segona fase, en la qual es va traslladar a l’Hospital 12 de Octubre amb la participació de la Unitat de Transport Pediàtric Balear, del SAMU-061 de les Illes Balears, el SUMMA 112 (Madrid) i l’Exèrcit de l’Aire (UMAER).

El Servei de Rehabilitació de l'Hospital Universitari Son Espases ha publicat el Protocol de rehabilitació postreparació del manegot dels rotatoris.

El manegot dels rotatoris és un grup de músculs i tendons que s’insereixen a l’húmer a l'articulació de l'espatlla. Aquests músculs i tendons sostenen el braç en la seva articulació i ajuden a què l'articulació de l'espatlla es mogui. Els tendons es poden veure afectats per traumatismes o sobrecàrrega. La ruptura del manegot dels rotatoris s’inclou entre les causes més comunes de dolor d’espatla. L’èxit en la recuperació de la lesió del manegot dels rotatoris depèn tant de la tècnica quirúrgica correcta com d'un protocol de rehabilitació adequat.

Els autors del Protocol són Carlos J. Ripoll Carmona, Ignasi Roca Bauzá i José M. Sebastián Rausell, fisioterapeutes de Son Espases. També hi han col·laborat com a revisors Sebastià Cirac Valls (fisioterapeuta), Margarita Company Bauzá (supervisora de Fisioteràpia), Naimah Koulaimah (cap del Servei de Rehabilitació) i Silvia López Garre (terapeuta ocupacional).

La Unitat d'Hospitalització a Domicili (UHD) de l'Àrea de Salut d'Eivissa i Formentera ha servit de model per a l'Hospital de Manacor en la seva pròxima posada en marxa. Professionals de l'Hospital de Manacor han rotat per la UHD de l'Hospital Can Misses per extrapolar el sistema eivissenc a la seva localitat. Les infermeres Mª José Gutierrez Arana i Margalida Vicens Sureda han passat tres dies amb els professionals de la UHD observant i acompanyant els metges i infermeres en les seves sortides a domicili.

Personal del Servei d'Urgències de l'Hospital de Manacor (DUI i facultatius) s'han format a diferents àrees de salut (entre elles, la d'Eivissa i Formentera) amb l'objectiu de crear una nova Unitat d'Hospitalització a l'Hospital de Manacor. Segons Mª José Gutierrez i Margalida Vicens, "han triat la UHD de Can Misses per la similitud quant a la dimensió de l'hospital i de la zona geogràfica, ja que la zona de cobertura és principalment rural".

Bibliosalut compta amb una recopilació de fotografies pròpies, realitzades per il·lustrar les notícies, tuits i posts que es van publicant a Infosalut i a les xarxes socials de Bibliosalut i d'Infosalut.

A partir d'ara aquestes fotografies es poden trobar al perfil d'Infosalut a la xarxa social d'imatges Flickr.

La ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Dolors Montserrat, ha liderat la primera conferència mèdica, amb els representants del Fòrum de la professió mèdica i de les diferents comunitats autònomes, en la qual s'han aconseguit acords importants per a la professió.

La ministra ha realitzat dues propostes:

- Que aquestes conferències siguin “un instrument de participació i de diàleg que ajudi al Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS) a la presa de decisions”.

- Que siguin un òrgan depenent del Consell Interterritorial, com un més dels ja existents amb el suport del Fòrum professional.

En aquesta trobada també s'ha acordat:

En el BOE núm. 86, de 9 d'abril de 2018, s'ha publicat l'Ordre SSI/366/2018, de 5 d'abril, per la qual es modifiquen l'Ordre SSI/2366/2012, de 30 d'octubre, per la qual s'estableix el factor comú de facturació de la prestació amb productes dietètics, i els Annexos I i III del Reial decret 1205/2010, de 24 de setembre, pels quals es fixen les bases per a la inclusió dels aliments dietètics per a usos mèdics especials en la prestació amb productes dietètics del Sistema Nacional de Salut i per a l'establiment dels seus imports màxims de finançament.

La llei de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut (maig de 2003), de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i seguretat de les seves prestacions (abril de 2012) regula la cartera comuna de serveis d’aquest sistema, en la qual s'inclou, com una de les seves modalitats, la cartera comuna suplementària del Sistema Nacional de Salut que inclou la prestació amb productes dietètics.

El Servei de Salut fa quatre mesos inicià un procediment negociat perquè les persones transsexuals que estan en la llista d’espera per sotmetre’s a una operació de reassignació de sexe puguin ser intervengudes en les properes setmanes. Actualment, el Servei de Salut està tancant un conveni marc en el qual s’inclourà aquest tipus d’intervenció.

Aquest conveni es presentarà pròximament i ja s’ha comunicat a l’associació Ben Amics i a l'Associació de Famílies de Menors Transsexuals, Chrysallis.

Fins ara l'única forma de poder accedir des de la Sanitat Pública a una cirurgia de reassignació de sexe, era a través del CSUR (Centre, Servei, Unitat de Referència) de Màlaga. Les dones transsexuals havien d'esperar entre set i vuit anys de llista d'espera per poder sotmetre's a aquesta intervenció. El CSUR de Màlaga atén aquestes peticions de la majoria de comunitats autònomes.

La Fundació Banc de Sang i Teixits de les Illes Balears (FBSTIB) ha renovat la certificació de qualitat atorgada per la Fundació per a l'Acreditació en Transfusió Sanguínia i Teràpia Cel·lular (Fundació CAT), organisme de Certificació de Qualitat en Transfusió, Teràpia Cel·lular i Tissular.

La certificació CAT, està avalada per la Societat Espanyola de Transfusió Sanguínia i Teràpia Cel·lular (SETS) i la Societat Espanyola d'Hematologia i Hemoteràpia (SEHH), implica la utilització de les tècniques més avançades i especialitzades en tots els procediments de laboratori, fraccionament, conservació i distribució dels components sanguinis i constata la qualitat i seguretat dels serveis oferts que s'ofereixen a pacients, donants i a la societat en general.