Investigadors del CSIC analitzen la utilització de bacteriòfags per fer front a l'amenaça que planteja la creixent resistència dels bacteris als fàrmacs.
Quan encara seguim immersos en la pandèmia pel coronavirus, algunes dades preocupants ens anuncien cada vegada amb més claredat la proximitat d'una altra, potser més silenciosa, però no menys amenaçadora: la disseminació de superbacteris resistents a tot l'arsenal antibiòtic de què es disposa avui en dia.
En realitat, la creixent aparició de ceps bacterians resistents a determinats antibiòtics ja fa dècades que passa, però només en els darrers anys alguns patògens bacterians s'estan tornant pràcticament pan-resistents. A més, s'ha observat que en aquest període pandèmic, el consum d'alguns antibiòtics s'ha disparat i, paral·lelament, també ho ha fet la taxa de bacteris resistents.
Aquest panorama ha provocat una alerta per part de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) a través del seu pla d'acció contra la resistència als antibiòtics. En aquest sentit, fa unes setmanes es va celebrar "el dia europeu per a l'ús prudent dels antibiòtics", que té continuació a Espanya amb altres campanyes que incideixen en el mateix missatge: emprar els antibiòtics amb racionalitat i evitar-ne l'abús, el principal factor d'increment de les resistències.
Mentre que altres causes de mort en el món s'estan combatent amb un cert èxit, les que es produeixen per bacteris multiresistents, i les que es preveuen en els pròxims anys, s'enfronten amb una alarma creixent. Això ve donat, fonamentalment, perquè les grans empreses farmacèutiques han retirat, en els darrers anys, gran part de les seves inversions en nous fàrmacs antibacterians.
En qualsevol cas, avui en dia pot afirmar-se clarament que hi han tractaments prometedors basats, per exemple, en l'ús de virus bacteriòfags, abreujadament fags, cosa que es coneix com "fagoteràpia" o teràpia fàgica. Els fags, descoberts fa més d'un segle, són virus que infecten exclusivament bacteris. Són les entitats biològiques més abundants del planeta i, a més, els predadors dominants en la biosfera, ja que es troben habitualment i en grans quantitats, fins i tot juntament amb la pròpia microbiota que habita al nostre cos.
Pot trobar-se més informació a la nota completa del CSIC.
[Font: CSIC. 29/11/2021]
[Foto: CSIC]
