Categories: Promoció de la salut i prevenció de la malatia, Institucions sanitàries

El Fòrum d'Atenció Primària adverteix que el primer nivell podria desaparèixer si continua la situació actual

Tipografia
  • Més petit Petit Mitjà Gran Més gran
  • Per defecte Helvetica Segoe Georgia Times

Les condicions dolentes i la saturació que, des d'abans de la pandèmia viu l'Atenció Primària, s'estan cronificant davant l'absència de decisions i inversions que promoguin un canvi real de la situació per part del Govern i les comunitats autònomes.

Després de dos anys des de l'inici de la crisi sanitària per la COVID-19 i una sisena onada, on la burocratització del nivell assistencial ha minvat la capacitat de l'atenció als seus pacients, les entitats i societats que formen part d'aquest Fòrum han volgut deixar clar que es fa imprescindible l'adopció de mesures urgents que facin possible la recuperació d'aquest nivell assistencial, que pateix un moment de crisi greu després del desgast de la pandèmia.

D'altra banda, en les darreres setmanes s'ha demostrat que el Pla d'Acció d'Atenció Primària 2022-2023 presentat pel Govern no respon a un interès real per canviar la situació d'aquest nivell assistencial, ja que no hi ha inclòs un pressupost finalista destinat a millorar la inversió en l'Atenció Primària i la seva execució per les comunitats autònomes, ni apareix reflectit en els darrers Pressupostos Generals de l'Estat.

Perpetuar l'absència d'inversions i postergar sense data d'aplicació els canvis que requereix el model assistencial actual situa l'Atenció Primària en una situació mai viscuda anteriorment. Per això, el Fòrum urgeix el Govern i les CCAA a assolir els acords que siguin necessaris per agilitzar la instauració de les reformes que aquest nivell assistencial requereix.

Tots aquests motius han portat al Fòrum de Metges d'Atenció Primària a presentar la campanya informativa #DefendamosLaPrimaria, que culminarà el 20 d'abril en què se celebrarà el Dia d'Atenció Primària. La campanya té com a objectiu conscienciar a la ciutadania de la importància d'aquest nivell assistencial i del que passaria si, com tot indica si no canvien les coses, desaparegués. Per exemple, un dels exemples que posarien en evidència l'absència de l'atenció primària seria la manca d'una atenció adequada als malalts crònics. 

No es necessiten més documents

L'Associació Espanyola de Pediatria d'Atenció Primària (AEPap) assenyala que l'Atenció Primària no necessita més documents. El que necessita són pressupostos, inversió i terminis d'execució, no declaracions d'intencions. En aquest cas, els pediatres exigeixen que en els plans d'AP de les comunitats autònomes es tingui en compte la salut infantil. Per això, les autoritats han de seure a parlar amb els professionals, que coneixen la realitat dels centres de salut. És l'única manera de salvar el model i que els nens continuïn tenint pediatres al primer nivell assistencial del sistema públic.

El Consell Estatal d'Estudiants de Medicina (CEEM) reivindica el paper del primer nivell assistencial dins del sistema sanitari. Afirmen que l'Atenció Primària ha estat maltractada de manera sistemàtica per totes les institucions estatals, des del Ministeri, conselleries i fins i tot per les universitats. Es necessita augmentar el pes de l'AP dins dels currículums formatius del grau universitari i fer-la més notòria i atractiva per als estudiants. Per això és important abandonar la precarietat laboral i assistencial a què estan sotmesos els metges i metgesses especialistes en Medicina Familiar i Comunitària, així com els pediatres d'Atenció Primària. La vocació no ha de ser una excusa per pal·liar les debilitats del sistema.

La Confederació Estatal de Sindicats Mèdics (CESM) alerta de l'enorme preocupació per l'Atenció Primària, amb la tremenda sobrecàrrega en l'àmbit laboral, psíquic i de pressió per part d'una Administració que no ofereix solucions. El maltractament als professionals suposa que l'AP sigui un lloc on la gent no només no vol venir, sinó que busca sortir-ne. Això es resol fent-la atractiva pel que fa a remuneracions, condicions laborals i capacitat de resolució i de recerca. L'AP la salven els professionals, no l'Administració, responsable de què els ciutadans no tinguin l'atenció sanitària a què tenen dret i es mereixen.

Des de Metges d'Atenció Primària Rural, del Consell General de Col·legis Oficials de Metges (CGCOM), es recorda que és necessària, a Atenció Primària, una política de personal apropiada amb augment, adequació de plantilles i eliminació de la precarietat laboral. També es necessita una inversió real en sanitat, per assolir un pressupost finalista per a l'AP com a mínim del 20% del pressupost sanitari, eliminar la burocràcia, un pla de substitucions per cobrir les absències, potenciar la figura del tutor de medicina de família i pediatria d'atenció primària urbana i rural, augmentar el nombre de places de formació acreditades i oferir el 100% a la convocatòria MIR.

La Societat Espanyola de Metges d'Atenció Primària (SEMERGEN) recorda que la inversió en Atenció Primària ha estat mínima. Des de SEMERGEN es reclama, des de fa anys, que s'augmenti el pressupost en AP i que el metge de família tingui accés a les proves diagnòstiques i no hi hagi barreres administratives a la prescripció. D'aquesta manera, la capacitat de resolució del metge de família augmentaria.

La Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (semFYC), assenyala que l'Atenció Primària ha quedat tocada per la sisena onada, que ha col·lapsat els centres de salut del país. A més d'això, des del primer nivell assistencial s'ha experimentat el rebuig social i les crítiques contra uns professionals d'AP, que sumen altes cotes de burnout i veuen invisibilitzada la contenció suportada durant dos anys de pandèmia per la COVID-19

La Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG) lamenta que, un any més, s'acosti la celebració del Dia de l'Atenció Primària sense que hagin arribat mesures efectives que posin fi a la seva situació de col·lapse permanent i la precarietat en què exerceixen la seva tasca els professionals del primer nivell assistencial. S'ha passat per fins a sis onades i, a cadascuna d'elles, les condicions s'han vist agreujades enormement, sobretot, en aquesta última en què la gran càrrega de treball de burocràcia ha restat un temps valuós a la tasca assistencial dels pacients.

Per a la Societat Espanyola de Pediatria Extrahospitalària i Atenció Primària (SEPEAP), les mancances i necessitats dels centres de salut, denunciades de manera reiterada pels professionals d'Atenció Primària, han augmentat de forma exponencial amb la crisi sanitària provocada per la pandèmia. Les cues de pacients davant de les instal·lacions han posat de manifest la complexa situació que abans no es visualitzava. És necessari crear a AP un bon entorn laboral, amb incentius i reconeixement professional a la feina. És necessari dotar els centres de mitjans, recursos i, especialment, de pediatres.

[Font: semFYC. 09/03/2022]

[Foto: Banc d'Imatges Infermeres. Ariadna Creus i Àngel García / Consulta infermera / CC BY-NC-SA 4.0]