El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) publicà la nova ordre ministerial que amplia i modernitza els serveis del sistema públic de salut, per fer-los més complets i adaptats a la realitat dels pacients. Amb aquesta norma, el Ministeri de Sanitat reforça el sistema sota un “model social de la salut”, reconeixent que el benestar no només depèn de l'atenció mèdica, sinó també de factors socials, econòmics i de la salut mental.
L'ordre incorpora al programa de cribratge neonatal nou malalties addicionals, com la immunodeficiència combinada greu i l'adrenoleucodistròfia, amb la qual cosa s'arriba a un total de 21 patologies detectables. A més, unifica l'accés a la fecundació in vitro amb ovòcits donats en eliminar la restricció de 36 anys per a persones amb fallada ovàrica prematura i igualar el límit en els 40 anys, aplicable a la resta de supòsits. Per part seva, el cribratge de càncer colorectal amplia l'edat de participació fins als 74 anys.
Durant l'etapa prenatal s'amplia la protecció mitjançant tres programes de cribratge poblacional:
- Cribratge de preeclàmpsia: S'incorpora un test combinat el primer trimestre (bioquímica, ecografia d'artèries uterines i tensió arterial) per detectar precoçment aquest risc.
- Detecció de malalties infeccioses: Es garanteix l'oferta universal a totes les embarassades de les proves de sífilis, VIH, hepatitis B i estreptococ del grup B. A més, s'oferiran proves d'hepatitis C, Chagas o Zika segons els grups de risc.
- Anomalies cromosòmiques: S'estandarditza l'ús del test d'ADN fetal lliure en sang materna com a prova de segona línia per detectar trisomies (21, 18 i 13) davant de riscos incrementats
Per reforçar el dret a la participació ciutadana, la norma modifica la composició del Comitè Assessor a l'Àrea de Genètica, amb la incorporació de dues vocalies representades per federacions de pacients, garantint que els col·lectius afectats formin part directa del procés d'actualització de la cartera comuna de serveis.
La nova normativa modernitza la Xarxa Estatal de Vigilància en Salut Pública, dotant-la d'una capacitat de resposta ininterrompuda davant de possibles brots o emergències. S'articula, per primera vegada, un sistema coordinat entre l'Estat i les comunitats autònomes amb cobertura les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any, cosa que garanteix una reacció immediata i adaptada a les característiques demogràfiques i geogràfiques de cada territori.
En aquest context de resposta ràpida, la norma prioritza la transparència i la lluita contra la desinformació o 'infodèmia' durant situacions de crisi, garantint que la ciutadania rebi sempre recomanacions oficials veraces a través de la posada en marxa de canals de comunicació directes. Aquestes vies permetran informar puntualment sobre l'evolució dels riscos detectats i traslladar de manera clara les pautes necessàries per a la prevenció i el control davant de qualsevol alerta sanitària.
Sota l'enfocament del “model social de la salut”, la vigilància evoluciona per no limitar-se únicament al control de malalties transmissibles. A partir d'ara, el Ministeri de Sanitat i les autonomies assumeixen la responsabilitat directa de crear i mantenir sistemes específics per monitoritzar de manera integral la salut mental, l'impacte ambiental, les addiccions i els determinants socials que condicionen el benestar de la ciutadania. Aquest marc de vigilància avançada permet identificar senyals de risc de manera precoç, assegurant que el sistema públic actuï sobre les causes que generen desigualtats i inequitats en salut.
També s'harmonitza la definició de rehabilitació funcional, en línia amb allò establert "Llei ELA" (Llei 3/2024, de 30 d'octubre), per evitar inseguretats jurídiques. A partir d'ara, la rehabilitació no es limitarà a la recuperació, sinó que inclourà el conjunt de procediments encaminats a facilitar, mantenir o tornar la màxima autonomia i qualitat de vida possible a persones amb processos d'alta complexitat i curs irreversible. Aquesta prestació integrarà tractaments de fisioteràpia, teràpia ocupacional i logopèdia per a afeccions dels sistemes musculoesquelètic, nerviós, cardiovascular i respiratori.
L'ordre entrarà en vigor l'endemà de la publicació al BOE. Les comunitats autònomes disposaran d'un any per implementar els nous cribratges neonatals i dos anys per al de preeclàmpsia. L'ampliació del cribratge de càncer colorectal es realitzarà de manera progressiva fins a assolir la cobertura total en un termini de deu anys.
[Font: Ministeri de Sanitat. 20/04/2026]
[Foto: Infosalut / Ministerio de Sanidad / CC BY-NC-SA 4.0]
