Categoria: Estudis i projectes

Salut mental i benestar psicològic durant el confinament per la COVID-19.

Tipografia
  • Més petit Petit Mitjà Gran Més gran
  • Per defecte Helvetica Segoe Georgia Times

La  Unitat d'Investigació d'Atenció Primària de Mallorca i l'Institut d'investigació Sanitària Illes Balears (IdISBa) han participat en la publicació d'un estudi longitudinal a Balears sobre la salut mental i el benestar psicològic durant el confinament per la COVID-19.

Joana Ripoll, Sara Contreras-Martos, Magdalena Esteva, Aina Soler i Maria Jesús Serrano-Ripoll, investigadores de la  Unitat d'Investigació d'Atenció Primària de Mallorca i de l'IdISBa han publicat l'article amb el títol "Mental Health and Psychological Wellbeing during the COVID-19 Lockdown: A Longitudinal Study in the Balearic Islands (Spain)" a la revista Journal of Clinical Medicina.

El confinament de tota la població després del brot per SARS-CoV-2 vas ser una mesura sense precedents dissenyada per protegir la salut de la població. L'objectiu d'aquest estudi és avaluar l'evolució de la salut mental i el benestar psicològic durant el període de confinament. Per això, es va dur a terme un estudi longitudinal, mitjançant una enquesta en línia que es va enviar setmanalment durant les vuit setmanes de confinament Es varen recollir variables sociodemogràfiques, dades relacionades amb la COVID-19, i variables sobre benestar psicològic (ansietat, depressió, consum de psicofàrmacs consultes realitzades per millorar l'estat d'ànim o l'ansietat), satisfacció amb la vida i autopercepció de la salut.

Hi varen participar 681 subjectes, el 76,8% eren dones; la mitjana d'edat va ser de quaranta-tres anys i el 76,1% amb estudis universitaris. Inicialment, varen presentar altes puntuacions en les escales d'ansietat i depressió així com un alt nombre de consultes per millorar l'estat d'ànim, però aquestes varen anar disminuint significativament durant el període d'estudi. De manera contrària va passar amb el consum de psicofàrmacs, la satisfacció amb la vida i la percepció de bona salut que varen empitjorar a mesura que passaven les setmanes. Es varen identificar grups amb un benestar psicològic més susceptible als efectes del confinament. Les dones, les persones preocupades per la seva situació laboral després de la pandèmia i les persones que tenien por de ser infectades varen ser eren les més afectades. De manera més general, després d'un efecte negatiu inicial en el benestar psicològic, diferents indicadors varen millorar després del període de confinament.

Podeu consultar l'estudi al seu web.

Referència de l'article
Ripoll J, Contreras-Martos S, Esteva M, Soler A, Serrano-Ripoll MJ. Mental Health and Psychological Wellbeing during the COVID-19 Lockdown: A Longitudinal Study in the Balearic Islands (Spain). J Clin Med. 2021;10(14):3191. doi: 10.3390/jcm10143191.

Enllaços Bibliosalut | AltmetricAltmetric | Text complet

[Font: Bibliosalut]

[Foto: Eneas de Troya / El gran confinamiento: The great lockdown / CC BY 2.0]