La ranolazina, aplicada en ratolins malalts, millora l'eficàcia de les teràpies actuals per al tractament del càncer de pell més letal.
L'ús del fàrmac ranolazina, aprovat per a ús en humans i que ja s'administra per tractar l'angina crònica, afavoriria el desenvolupament de futurs assajos clínics per validar i confirmar la seva acció en pacients oncològics.
Els pacients amb melanoma, en la majoria dels casos responen bé a les teràpies dirigides contra un dels gens clau en la progressió tumoral: el gen Braf. No obstant això, aviat desenvolupen resistències a aquestes teràpies i els tumors tornen a aparèixer. A més, els darrers estudis clínics suggereixen que aquests pacients responen pitjor a immunoteràpia.
Aquesta investigació aporta un coneixement profund del paper del metabolisme dels àcids grassos en el desenvolupament de resistència als inhibidors de Braf i s'ha demostrat l'acció de la ranolazina per alentir la progressió tumoral. Encara més important, l'aplicació d'aquest fàrmac permet que les cèl·lules de melanoma siguin més visibles per al sistema immunitari, fet que millora la resposta a les immunoteràpies i augmenta la capacitat dels limfòcits de controlar el creixement tumoral.
Incidència del melanoma
El 2022 varen diagnosticar-se a Espanya 7.500 nous casos de melanoma cutani. En l'àmbit mundial, aquesta mena de càncer suposa el 3,4% del total de casos oncològics detectats. Encara que representa només el 10% dels casos de càncer de pell, el melanoma és responsable del 90% de les morts associades a tumors cutanis.
Gràcies a l'aparició de les teràpies dirigides a immunoteràpies, s'ha millorat el tractament clínic de les persones afectades amb melanoma, però, a hores d'ara, un 50% dels pacients continuen sense respondre o adquireixen resistència a aquestes teràpies. La combinació de les teràpies actuals amb ranolazina podria oferir una alternativa terapèutica per aquests pacients, millorant així la seva resposta clínica.
[Font: CSIC. 10/08/2023]
[Foto: CSIC]
