Els Serveis de Microbiologia, Medicina Interna i Digestiu de l'Hospital Universitari Son Espases i l'Institut d'Investigació Sanitària Illes Balears (IdISBa) han publicat una anàlisi del microbioma intestinal i del lipidoma plasmàtic que revela un impacte específic de la infecció per Clostridioides difficile sobre les comunitats bacterianes intestinals i el metabolisme dels esterols.
Ricardo Arcay
, Loreto Suárez, Carla López-Causapé
, Antonio Oliver
i Ana Mena, microbiòlegs i microbiòlogues de l'Hospital Universitari Son Espases; Maria Barceló-Nicolau
, Rebeca Reigada
, Gabriel Cabot
, Sara Cortés-Lara
i Gwendolyn Barceló-Coblijn
, investigadores i investigador de l'IdISBa; Luisa Martín i Helem Vílchez
, metgesses de medicina interna de l'Hospital Universitari Son Espases; han publicat l'article amb el títol "Gut microbiome and plasma lipidome analysis reveals a specific impact of Clostridioides difficile infection on intestinal bacterial communities and sterol metabolism" a la revista mBio.
La infecció per Clostridioides difficile (CDI) provoca alteracions en la microbiota intestinal, associades freqüentment a canvis en el metabolisme dels àcids biliars i el colesterol. A més dels efectes sobre la composició del microbioma i els canvis metabòlics durant la CDI, s'ha destacat la importància d'entendre els efectes a escala local i sistèmica, tant durant la infecció com en el seu tractament, amb especial atenció al metabolisme lipídic plasmàtic, per la seva relació amb la patogènesi de la CDI.
S'observen canvis específics en els pacients amb CDI, caracteritzats per una pèrdua de riquesa i diversitat microbiana. Aquests canvis estan relacionats amb una reducció dels bacteris productors d'àcids grassos de cadena curta i un augment dels bacteris productors d'hidrolases de sals biliars, especialment en pacients amb CDI recurrent (RCDI).
Malgrat això, la microbiota intestinal presenta capacitat de restabliment després del tractament. En pacients tractats amb transferència del microbioma fecal (FMT), la microbiota es va assemblar a la d'individus sans, en contrast amb aquells tractats amb antibiòtics. En aquests casos es van observar nivells més alts d'Eubacterium coprostanoligenes, un anaerobi reductor del colesterol.
D'altra banda, els canvis en el lipidoma plasmàtic mostren un esgotament global dels lípids circulants a la CDI, amb el major impacte en els èsters de colesterol. Els pacients amb CDI també van experimentar una disminució específica i consistent dels nivells d'espècies lipídiques que contenen àcid linoleic, un àcid gras essencial. Aquesta disminució només es va recuperar parcialment després del tractament antibiòtic.
L'anàlisi del lipidoma plasmàtic reflecteix l'impacte de la CDI sobre la microbiota intestinal i el seu metabolisme, evidenciant canvis en el metabolisme dels esterols i àcids grassos que podrien estar relacionats amb les alteracions observades en les comunitats microbianes intestinals dels pacients amb CDI.
Referència de l'article
Arcay R, Barceló-Nicolau M, Suárez L, Martín L, Reigada R, Höring M, et al. Gut microbiome and plasma lipidome analysis reveals a specific impact of Clostridioides difficile infection on intestinal bacterial communities and sterol metabolism. MBio. 2024 Aug 27;e0134724.. PubMed PMID: 39189787.Enllaços Bibliosalut |
Mètriques
| Consulteu cites en Web of Science | ||
| |
[Font: Bibliosalut]
[Foto: Infosalut. Clostridioides difficile. Imatge creada per IA]