El Laboratori de Recerca en Litiasi Renal, Institut Universitari de Recerca en Ciències de la Salut (IUNICS-IdISBa) ha participat en un estat de l'art i perspectives de futur per part d'experts en litiasis sobre la gestió dels càlculs urinaris.
Antònia Costa-Bauzá
, investigadora de l'IdISBa, ha participat en la publicació de l'article amb el títol "Management of urinary stones: state of the art and future perspectives by experts in stone disease" a la revista Archivio Italiano di Urologia e Andrologia.
Aquí es va presentar l'estat actual en el maneig de càlculs urinaris: un panel d'experts va revisar opcions de tractament com m-PCNL i RIRS, amb SWL per a càlculs petits de la unió pelviureteral. Es recomana el cultiu d'orina i pedra per ajustar la teràpia antibiòtica en complicacions infeccioses postoperatòries. Els stents ureterals continuen millorant amb nous biomaterials. La PCNL és la tècnica més invasiva, mentre que la ureteroscòpia té menys complicacions. Les proves genètiques diagnostiquen condicions monogenètiques, amb anàlisi infraroja o per raigs X de les pedres. L'anàlisi d'imatges de pedres i l'avaluació de l'urobioma ajuden a classificar càlculs.
La medicina personalitzada i les intervencions de salut pública són complementàries per prevenir la recurrència dels càlculs. La medicina personalitzada s'adreça a una petita part dels pacients amb litiasis amb un alt risc de recurrència i complicacions sistèmiques que requereixen un tractament dietètic i farmacològic específic per prevenir la recurrència de càlculs i les complicacions de les malalties sistèmiques associades.
Els subjectes més nombrosos que formen una o unes quantes pedres durant tota la seva vida han de ser tractats mitjançant modificacions de la dieta i l'estil de vida. La prevenció primària mitjançant intervencions de salut pública és aconsellable per reduir la prevalença de càlculs a la població general. Els formadors de càlculs renals amb "alt risc" de recurrència necessiten un diagnòstic precoç per iniciar un tractament específic.
L'anàlisi de pedres permet identificar la majoria de pacients "d'alt risc" que formen pedres no càlciques: pedres d'infecció (estruvita), àcid úric i urats, cistina i altres pedres rares (dihidroxiadenina, xantina). Els pacients amb "alt risc" de formació de càlculs de calci requereixen un diagnòstic més difícil mitjançant una avaluació clínica i de laboratori. En particular, els pacients amb cistinúria i hiperoxalúria primària s'han de cercar activament.
Referència de l'article
Papatsoris A, Alba AB, Galán Llopis JA, Musafer M Al, Alameedee M, Ather H, et al. Management of urinary stones: state of the art and future perspectives by experts in stone disease. Arch Ital di Urol e Androl. 2024 Jun 27;96(2). doi: 10.4081/aiua.2024.12703. PubMed PMID: 38934520.Enllaços Bibliosalut |
Text completMètriques
| Consulteu cites en Web of Science | ||
 Altmetric |
[Font: Bibliosalut]
[Foto: SNSF Scientific Image Competition / "Hedgehog Stone" by Etienne Xavier Keller, University Hospital of Zurich - USZ / CC BY-NC-ND 2.0]
