Miquel Ángel Capó Juan, neurofisioterapeuta pediàtric del Servei de Valoració i Orientació a la Discapacitat i Dependència de la Conselleria de Serveis Socials i Cooperació, ha presentat la seva tesi amb el títol "Efectividad de intervenciones fisioterápicas en el síndrome de dolor miofascial cervical en personas con lesión medular", a la Universitat de les Illes Balears (UIB), la qual va ser defensada el passat 30 de juny de 2017.
La tesi ha estat dirigida pels doctors Joan E. de Pedro, Miquel Bennàsar Veny i Antoni Aguiló Pons.
La síndrome de dolor miofascial cervical és un tipus de dolor musculoesquelètic freqüentment estès. Es tracta d'un procés sense causa concreta d'aparició que produeix l'alliberament de substàncies sensibilitzadores. Aquest fet provoca una disfunció del reticle sarcoplasmàtic i de la placa motora i genera l’activació de punts gallet miofascials. Aquests punts generen dolor localitzat i irradiat així com disfunció en la mobilitat.
Actualment no existeixen protocols terapèutics per fer front a aquest dolor. A la seva tesi doctoral, Miguel Ángel Capó ha comparat la validesa i l’eficàcia de la combinació de diverses modalitats de teràpia manual en contraposició a modalitats de teràpia elèctrica en pacients amb lesió medul·lar.
L'estudi es va dur a terme al Servei de Promoció de l'Autonomia Personal i Suport a la Vida Independent del Centre Base de Persones amb Discapacitat i Dependència de Palma entre març de 2015 i juliol de 2016, en una mostra de 25 usuaris amb lesió medul·lar i síndrome de dolor miofascial amb punts gallet miofascials actius a l’elevador de l'escàpula, al trapezi (fibres superiors) i a l’esternoclidomastoïdal. Als pacients els aplicaren modalitats terapèutiques manuals (alliberament per pressió, massoteràpia, estirament) o modalitats elèctriques (ultrasò, làser, TENS), junt amb mesures educatives-terapèutiques i generals a ambdues modalitats.
Ambdues combinacions terapèutiques assenyalen millores estadísticament significatives a llarg termini pel que fa al dolor, al rang de mobilitat cervical, a la discapacitat cervical, a la funcionalitat global (SCIM), a la qualitat de vida, a l’autoestima, als coneixements obtinguts i a l’increment de l’activitat física. A més, a llarg termini la combinació manual mostra millores que no ofereix la combinació elèctrica sobre la funcionalitat global (MIF), la discapacitat global i la desesperança. En comparar ambdós grups la teràpia manual mostra avantatges sobre la teràpia elèctrica a llarg termini pel que fa al dolor, a la discapacitat cervical i a l’autoestima.
Fruit d'aquest estudi, l'investigador ha constatat que tant el protocol manual com l'elèctric mostren millores i beneficis estadísticament significatius a curt i a llarg termini, si bé el protocol de teràpia manual és el que ha mostrat millors resultats i avantatges. L'estudi reflexiona sobre la necessitat de dur a terme major investigació en aquest camp, i demostra que l’acte fisioterapèutic manual i elèctric junt amb altres mesures permet resultats favorables.
Referència de la tesi
Capó Juan MA. Efectividad de intervenciones fisioterápicas en el síndrome de dolor miofascial cervical en personas con lesión medular [tesis doctoral]. Palma: Institut Universitari d'Investigació en Ciències de la Salut. Universitat de les Illes Balears; 2017.[Font: Universitat de les Illes Balears]
[Foto: UIB]
#PublicaSalutIB Lectura de la tesi de Miguel Ángel Capó Juan https://t.co/tmMuDrI7ot @mcapo_ pic.twitter.com/NIdkNN36bm
— Infosalut (@infosalut) 9 d’abril de 2018
Miquel Ángel Capó Juan, neurofisioterapeuta pediàtric del Servei de Valoració i Orientació a la Discapacitat i Dependència de la Conselleria de Serveis Socials i Cooperació, ha presentat la seva tesi amb el títol "Efectividad de intervenciones fisioterápicas en el síndrome de dolor miofascial cervical en personas con lesión medular", a la Universitat de les Illes Balears (UIB), la qual va ser defensada el passat 30 de juny de 2017.