Categories: Estudis i projectes, Promoció de la salut i prevenció de la malatia, Qualitat

Programa d'intervenció per millorar la qualitat de vida de les cambreres de pis

Tipografia
  • Més petit Petit Mitjà Gran Més gran
  • Per defecte Helvetica Segoe Georgia Times

L’Hospital Can Misses va acollir la jornada «Cambreres de pis i salut», emmarcada en el projecte «Cambreres de pis i salut» (ITS’17-096), finançat per l’impost de turisme sostenible, que es desenvoluparà durant tres anys (2018-2020).

La jornada pretenia difondre el projecte igualment anomenat «Cambreres de pis i salut», els resultats obtinguts fins ara i el programa d’intervenció dissenyat des de l’atenció primària per millorar la qualitat de vida de les cambreres de pis, i també debatre’n els aspectes principals amb les persones assistents.

Presentació del projecte

La presentació del projecte i dels resultats de l’estudi qualitatiu sobre les cambreres de pis i els informants clau i de l’estudi descriptiu sobre estils de vida, problemes de salut i factors de risc va anar a càrrec de Joan Llobera, investigador principal i metge del Gabinet Tècnic de la Gerència d’Atenció Primària de Mallorca, i Xènia Chela, politòloga. Després de la presentació del projecte, Estela Terrer, infermera responsable del projecte a Eivissa, va presentar la intervenció del projecte en aquesta illa.

Resultats del projecte

Pel que fa als resultats del projecte, en primer lloc es van presentar els de l’estudi qualitatiu sobre les opinions i les experiències de les cambreres de pis i dels informants clau sobre el treball de les cambreres de pis i els problemes de salut que pateixen. Es van formar 6 grups focals amb 34 cambreres de pis (un dels quals va tenir lloc a Eivissa) i 10 entrevistes a informants clau (una a Eivissa), que incloïen cambreres de pis sindicades i associades, una metgessa d’atenció primària, una governanta, responsables de salut laboral i de recursos humans d’hotels, i una inspectora mèdica, entre d’altres.

Entre els resultats qualitatius, cal destacar que les cambreres de pis varen expressar que els agrada la feina que fan i, a més, que valoren positivament l’horari, la relació amb les companyes de feina i la satisfacció per la feina ben feta. Com a principal aspecte negatiu, varen apuntar les condicions en què han de fer la feina: varen definir la feina que fan com a estressant, poc valorada, insuficientment recompensada i físicament dura; també varen percebre que en els darrers anys hi ha hagut una millora en la prevenció dels riscs laborals, però que la càrrega de feina ha augmentat. Varen considerar que «s’hi estan deixant la salut» i que aquesta feina és la causa principal dels problemes de salut que pateixen. Per intentar solucionar-los, la principal estratègia apuntada és acudir a la consulta de medicina de família, tot i que algunes cambreres de pis varen assenyalar que just els prescriuen fàrmacs en comptes de tractar les causes del dolor, cosa que estimula l’automedicació. A més, varen considerar que reben una resposta tardana als problemes osteomusculars i que les mesures terapèutiques són insuficients. En l’àmbit laboral varen reclamar disminuir la càrrega de feina, anticipar l’edat de jubilació i que se’ls reconeguin malalties professionals.

Estudi descriptiu

Pel que fa a l’estudi descriptiu, es va dur a terme a totes quatre illes, concretament a 39 centres de salut i unitats bàsiques de salut (3 d’Eivissa i 1 de Formentera), i es va entrevistar un total de 1.043 cambreres de pis (137 a Eivissa i 44 a Formentera), tot dones, cosa que reflecteix la feminització d’aquest col·lectiu. De l’estudi es desprèn que les cambreres de pis entrevistades tenen una mitjana d’edat de 43,3 anys i que han fet feina en aquesta ocupació durant 10,7 anys, de mitjana. Les característiques de les cambreres de pis d’Eivissa i Formentera són similars a les de les altres entrevistades. Varen indicar que s’ocupen cada dia de 18,1 habitacions i 44,6 llits, de mitjana (17,4 i 39,2 a les Pitiüses, respectivament). A més, varen declarar que fan alguna sortida més (5,85 per dia) i que fan feina 42,4 hores setmanals, de mitjana, 2 hores més que en el conjunt de les Illes Balears.

Pel que fa als estils de vida, cal destacar que només el 43 % fan prou activitat física (el 34,5 % a les Pitiüses), que el 38,3 % segueixen la dieta mediterrània (el 41,0 % a Eivissa i Formentera), i que el 30,7 % són fumadores actives (el 39,4 % a Eivissa i Formentera). A la pregunta sobre l’estat de salut, poc més del 40 % indiquen que és «dolent» o «molt dolent» (percentatge similar a Eivissa i Formentera).

Amb relació al dolor, entre el 20 % i el 30 % varen declarar que en pateixen de manera crònica a la zona lumbar, als canells i les mans i a la zona cervical, i entre el 30 % i el 40 % varen indicar que n’han patit sovint durant la darrera temporada de feina. Gairebé la meitat de les cambreres de pis entrevistades varen apuntar que durant els darrers set dies han patit dolor a la zona lumbar, més del 40 % n’han sofert a la zona cervical i entre el 30 % i el 35 % als canells, les mans i les espatlles.

Amb referència a la medicació que prenen, el 54,6 % varen contestar que durant l’any 2018 han pres analgèsics (a Eivissa i Formentera només ho ha fet el 29,7 %): gairebé el 20 % tenien prescrits analgèsics durant l’estiu de 2018 (el 18 % a les Pitiüses). Cal destacar que gairebé una quarta part de les cambreres de pis entrevistades han estat de baixa laboral una vegada, com a mínim, durant el 2018, mentre que a Eivissa i Formentera hi ha estat el 17,7 %.

La satisfacció de les cambreres de pis entrevistades respecte de l’atenció que varen rebre al centre de salut respectiu és alta: més del 80 % varen declarar que el metge o metgessa els dona informació de manera que la puguin entendre i que es preocupa per escoltar-les i entendre-les, i varen considerar que el temps que els ha dedicat a la consulta és adequat, afirmació que contradiu els resultats obtinguts en l’estudi qualitatiu. A Eivissa i Formentera els resultats varen ser similars.

Una quarta part de les cambreres de pis entrevistades varen afirmar que la feina era molt satisfactòria, però un terç varen declarar que és molt estressant.

Pel que fa a la prevenció dels riscs laborals, més del 80 % de les entrevistades varen afirmar que sempre coneixen els mètodes de prevenció i que assisteixen als cursos de formació; més del 60 % va considerar que la formació i la informació que reben en aquests cursos són adequades. Pel que fa a la disponibilitat d’equips de protecció individual, cal destacar que més del 90 % disposen de guants, però el percentatge que els empra no arriba al 70 %. Pel que fa a mascaretes, en disposaven dues terceres parts de les entrevistades, però només al voltant d’un terç va declarar que n’empra. Per una altra banda, més del 80 % va afirmar que du sabates antilliscants, i poc més del 40 % disposa d’ulleres, però no arriben al 20 % les que se les posen. En l’estudi qualitatiu, entre les raons que varen adduir per no fer servir els diferents equips de protecció individual destaquen les relacionades amb el ritme de feina: és a dir, com que tenen tal càrrega de feina no poden dedicar temps a posar-se’ls i llevar-se’ls. No obstant això, més de dos terços varen considerar que l’equip disponible és «adequat» o «molt adequat». Finalment, a les preguntes sobre l’adequació del material de treball, entre el 40 % i el 50 % varen indicar que el pes del carro i la facilitat per desplaçar-lo no són gens adequats.

Cal tenir en compte que les cambreres de pis, que és un col·lectiu format bàsicament per dones, a part de tenir aquesta feina també són habitualment les responsables de les tasques domèstiques i de cures. En aquest sentit, més del 55 % de les entrevistades varen indicar que els resulta «bastant difícil» o «molt difícil» combinar la feina amb les responsabilitats domèstiques; a més, un terç varen afirmar que molt sovint se senten aclaparades per les tasques que han de fer normalment.

En la jornada també es va presentar el programa d’intervenció, que té l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les cambreres de pis. La intervenció s’aplicarà a 34 centres de salut de totes lles quatre illes. Se centrarà a treballar la millora de la dieta i de l’activitat física i en estratègies d’afrontament de l’estrès i del dolor crònic.

Els professionals que impartiran les sessions previstes seran personal d’infermeria, fisioteràpia i psicologia. El programa, del qual se n’ha fet una prova pilot durant els mesos de novembre i desembre, durarà de 8 a 10 setmanes entre el gener i l’abril de 2020. Es pretén animar les cambreres de pis a participar en el programa; per això se citarà les que varen participar en les entrevistes i varen declarar que volien participar en el programa, però si n’hi ha d’altres que siguin voluntàries podran demanar de participar-hi si la intervenció es fa al seu centre de salut.

[Font: Àrea de Salut d’Eivissa i Formentera. 11/12/2019

[Foto: Àrea de Salut d’Eivissa I Formentera]

Què en diu la premsa
*11/12/2019 periodicodeibiza.es - El 40% de las camareras de piso de las Pitiusas dice tener mala salud.

Notícies relacionades

El web Infosalut utilitza cookies pròpies per millorar la navegació. Les cookies utilitzades no contenen cap tipus d'informació de caràcter personal. Si continua navegant entendrem que accepta el seu ús. Disposa de més informació de les cookies i com pot impedir el seu ús en la nostra política del web.