Investigació

El limfoedema es produeix quan la limfa no circula i s’estanca en el braç. Aquest fet origina un augment progressiu del perímetre de l’extremitat i n’incrementa el pes fins arribar a inutilitzar-lo. A més, pot provocar infeccions i, fins i tot, l’aparició de tumors malignes. 

El conseller de Salut, Martí Sansaloni, ha assistit a la sessió explicativa de la intervenció. L’han acompanyat el gerent de l’Hospital Universitari Son Espases, Victor Ribot, i el cap del Servei de Cirurgia Plàstica i Reparadora, Jaume Estrada. 

La intervenció per rehabilitar la circulació limfàtica en el braç consisteix en l’extracció de 3 o 4 ganglis de la zona inguinal de la pacient i la seva reimplantació a l’aixella. Mitjançant microcirurgia s’uneixen una vena i una artèria. Els ganglis reimplantants tenen basculació pròpia i permeten restablir la circulació limfàtica de manera que el líquid que s’ha acumulat en el braç de la pacient es reabsorbeix i es recupera l’ús normal de l’extremitat.

L’Hospital Universitari Son Espases (HUSE) disposa de la capacitat de detecció de la droga metilenedioxipirovalerona (MDPV) i això és molt important perquè l’MDPV no es pot detectar amb les analítiques de les drogues convencionals. Per als metges d’Urgències, resulta fonamental comptar amb la confirmació de la presència d’aquesta droga en un pacient per poder iniciar un tractament acurat.

L’MDPV és una droga sintètica derivada de la catinona, que és un alcaloide trobat a l’arbust Catha Edulis (Khat), natiu de l’Àfrica oriental. A la vegada, la catinona està relacionada amb les amfetamines i és el principal contribuent a l’efecte estimulant d’aquesta planta.

Només amb el consum de 5 mg d’aquesta droga, ja sigui per via oral o nasal, fumada o injectada, els efectes de la intoxicació poden tenir una durada de 6 a 8 hores i, en alguns casos, es poden perllongar fins a una setmana. Un altre perill a tenir en compte és que es tracta d’una substància amb un alt potencial d’addicció.

L’Hospital Universitari Son Espases acull unes Jornades de formació sobre noves tècniques de diagnòstic per imatge, adreçades a radiòlegs, tècnics i físics, que inclouen carrusels teoricopràctics multimodalitat i tallers pràctics, dirigits per Clinical Educations Specialist de GE Healthcare.

L’objectiu de les jornades és garantir el diagnòstic per TAC i per ressonància magnètica i proporcionar informes més precisos, segurs i definitius.

A l’Hospital Universitari Son Espases es duen a terme 500 ressonàncies cardíaques a l’any i més de 4.000 estudis vasculars. A més, el TAC de perfusió s’emprarà pròximament per fer el seguiment dels tumors a Oncologia i veure la resposta que tenen als tractaments. A l’Hospital de referència, també s’hi efectuen 50 estudis de pròstata i 50 endoscòpies virtuals de còlon, que permeten l’obtenció d’imatges d’endoscòpia sense haver d’introduir-hi un tub.

El Consell de Ministres ha aprovat la concessió d'un crèdit extraordinari de 95 milions d'euros per a la R+D+I, destinat al Pla Estatal de Recerca Científica i Tècnica i d'Innovació 2013-2016.

La Secretaria d'Estat de Recerca, Desenvolupament i Innovació reforçarà amb aquests fons les convocatòries de projectes de recerca i de recursos humans. El seu objectiu és executar projectes de recerca i innovació, entre d'altres activitats dirigides a generar coneixement.

També s’enfortiran, en l'àmbit econòmic, els programes formatius.

La Secretaria d'Estat publicarà pròximament el Pla Anual d'Actuacions 2014.

Tomàs Ripoll Vera ha presentat a la UIB la seva tesi doctoral titulada Miocardiopatía hipertrófica: estudio de la correlación genotipo-fenotipo en una población insular portadora de una idéntica mutación en el gen TNNT2, on investiga la miocardiopatia hipertròfica, una de les malalties cardíaques hereditàries més comunes. 

Tomás Ripoll, cap del Servei de Cardiologia de l’Hospital Son Llàtzer ha realitzat la tesi en el marc de l’activitat investigadora de l’Institut Universitari d’Investigació en Ciències de la Salut (IUNICS). La investigació ha estat dirigida pel doctor Lorenzo Monserrat, de l’Institut d’Investigació Biomèdica de la Corunya. 

Aquesta recerca estableix una relació entre la mutació Arg92Gln en el gen de la troponina T (TNNT2) i l’evolució de la miocardiopatia hipertròfica, aportant  noves dades, entre les quals es troba una alta prevalença en la mutació del gen TNNT2, que podria explicar-se per l’origen insular de la població objecte de l'estudi, i l’endogàmia vinculada a aquesta població.

L'Institut de Salut Carlos III (ISCIII) i la companyia biofarmacèutica Gilead Espanya han acordat obrir la segona convocatòria de Projectes de Recerca en VIH i Hepatitis del Fellowship Program. Aquest Programa compta amb un finançament de 600.000 euros.

Són projectes que promocionen el foment de la recerca científica i tècnica, la finalitat més important dels quals és millorar la salut de la ciutadania. Al mateix temps s'aposta per la internacionalització d'aquests projectes, els quals a la vegada coincideixen amb la línia d'Acció Estratègica en Salut 2014, quant a la promoció de la col·laboració pública-privada.

Podran optar a aquestes ajudes els Centres Assistencials Sanitaris que tenguin un caràcter clínic assistencial. Les bases de la convocatòria, entre altres documents, estaran disponibles en aquesta pàgina web: www.fellowshipgilead.es. El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 31 de juliol de 2014.

La tesi doctoral de Carlo Rakso Bonarriba Beltrán, defensada a la Universitat de les Illes Balears, investiga els mecanismes de formació dels càlculs d’oxalat càlcic monohidrat papil·lar, un tipus de càlcul renal sobre el qual encara hi ha llacunes que dificulten l’èxit en el tractament. La tesi, que s’ha fet en el marc de l’activitat investigadora del Laboratori d’Investigació en Litiasi Renal de l’Institut Universitari d’Investigació en Ciències de la Salut (IUNICS), l’han dirigida el doctor Fèlix Grases, del Departament de Química de la Universitat de les Illes Balears, i el doctor Enrique Pieras, de l’Hospital Universitari Son Espases.

La tesi s’ha centrat en els càlculs d’oxalat càlcic monohidrat papil·lar i, concretament, en el paper que tenen l’estrès oxidatiu i les lesions en el teixit epitelial en l’origen d’aquesta tipologia de càlcul renal. Amb aquest objectiu, es va dur a terme un estudi en el qual varen participar 60 pacients, 30 amb litiasi d’oxalat càlcic monohidrat (COM) papil·lar i 30 amb litiasi d’oxalat càlcic dihidrat (COD). A tots els pacients se’ls va fer una història clínica detallada i una anàlisi del càlcul renal, una anàlisi bioquímica d’orina de 24 hores, una anàlisi del potencial d’oxidació-reducció (redox) en orina i una anàlisi bioquímica de sang.

Els resultats de l'estudi indiquen que l’estrès oxidatiu està associat a una lesió del teixit papil·lar, i que aquest és l’origen de les calcificacions intrapapil·lars. Així mateix, la continuació d’aquest procés és deguda a moduladors i a deficiències en inhibidors de la cristal·lització. Per tot això, la identificació i l’eliminació de les causes de la lesió poden prevenir episodis recurrents en pacients amb càlculs d’oxalat càlcic monohidrat papil·lar.

L’Institut d’Investigació Sanitària de Palma (IDISPA) ha presentat a l’Hospital Universitari Son Espases el projecte del nas electrònic, que en el futur permetrà diagnosticar malalties com l’asma, el càncer de pulmó, la fibrosi quística o la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC). Encara que la tecnologia del nas electrònic va ser inventada per l’exèrcit israelià per detectar agressions amb armes químiques, actualment hom li cerca utilitats en l’àmbit sanitari. Gràcies a aquest projecte de recerca serà possible analitzar l’aire expirat per un pacient, identificar-ne immediatament el tipus de gèrmens que conté i aplicar-li uns antibiòtics específics.

El conseller de Salut, Martí Sansaloni, ha conegut de primera mà el projecte, liderat pel coordinador de la Unitat d’Investigació de l’Hospital Universitari Son Espases, el Dr. Borja García-Cosío. També l’ha acompanyat el gerent de l’Hospital Universitari Son Espases, Víctor Ribot.

El grup Nas Electrònic treballa en un dispositiu capaç de diferenciar en pocs minuts malalties com l’asma, el tabaquisme, l’MPOC, les infeccions respiratòries, la fibrosi quística i fins i tot el càncer de pulmó, simplement detectant certs components de l’aire expirat per un pacient. El mecanisme de funcionament és simple: el pacient bufa dins una bossa preparada per a la investigació que posteriorment es connecta al nas electrònic. Aleshores, l’aparell detecta els compostos volàtils orgànics (concretament els que donen olor a l’aire del pacient) i els compara amb els que ja té reconeguts, de manera que pot determinar amb gran precisió la patologia del pacient.

En el transcurs de la sessió del consell de direcció de l'Especialització Intel·ligent de les Balears (RIS 3), presidida per José Ramón Bauza, s'ha presentat aquesta agenda de transformació econòmica territorial desenvolupada en el marc de l’Estratègia de creixement de la Comissió Europea Europa 2020, la qual promou una economia intel·ligent, sostenible i integradora per a Europa en la pròxima dècada. El seu objectiu consisteix a concentrar els recursos disponibles en les àrees d’activitat econòmica i d’innovació en les quals cada regió tingui un avantatge competitiu més prometedor. 

El RIS 3 ha estat elaborat per representants de la societat balear i ha estat aprovat pel comitè de direcció. Posteriorment, un comitè d’experts de reputació internacional en R+D+I en farà el seguiment i presentarà propostes per a l’execució d’aquesta Estratègia.

El ministre d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, ha comunicat que el grup d'experts de la Comissió Europea començarà a analitzar la situació de la R+D+i espanyola a través del denominat European Research Area Committee (ERAC) peer review. 

L'objectiu del Ministeri és millorar els instruments de suport a la R+D+i per respondre de forma efectiva a les necessitats dels agents. D'aquesta forma, entre altres coses, s'assegura la consecució dels objectius de l'Estratègia Espanyola de Ciència i Tecnologia i d'Innovació.