Categories: Salut Pública, Promoció de la salut i prevenció de la malatia

El consum de cànnabis entre adolescents es redueix un 40% en les dues darreres dècades

Tipografia
  • Més petit Petit Mitjà Gran Més gran
  • Per defecte Helvetica Segoe Georgia Times

El Ministeri de Sanitat, a través de la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues, ha publicat la "Monografia sobre Cannabis 2025: Consum i Conseqüències", una anàlisi actualitzada que examina l'evolució del consum de cànnabis a la població espanyola i els seus impactes sanitaris i socials.

Una de les troballes més rellevants de l'informe és el descens sostingut del consum entre adolescents. El 2004, el 25% dels estudiants de secundària d'entre 14 i 18 anys va declarar haver consumit cànnabis en els darrers trenta dies. El 2023, aquest percentatge s'ha reduït al 15%, fet que suposa una disminució del 40% en termes relatius. Aquesta evolució podria estar assenyalant una transformació en els patrons de conducta i en la percepció del risc entre la joventut, possiblement vinculada a campanyes de prevenció, canvis en l'entorn social i una conscienciació més gran sobre els efectes adversos del cànnabis.

Així mateix, no es pot descartar la influència d'altres factors socioculturals, com l'aparició de noves substàncies psicoactives o el desplaçament cap a productes percebuts com a menys nocius, que podrien estar reconfigurant les tendències de consum en aquest grup d'edat.

Aquest descens contrasta amb l'estabilitat del consum a la població adulta. Al grup d'edat entre 15 i 64 anys, el 12% declara haver consumit cànnabis l'últim mes, una proporció que s'ha mantingut en valors similars en els darrers anys. Respecte del consum diari, si bé en els darrers anys ha experimentat un lleuger increment, la prevalença actualment es manté en un rang de prevalença reduït amb un 2,5%.

En termes assistencials, el cànnabis representa una càrrega important per al sistema sanitari. El 2022, va ser present al 46,2% dels episodis d'urgències hospitalàries per consum de substàncies psicoactives. Així mateix, va ser responsable del 27,4% de les admissions a tractament per drogodependències, sent la segona substància després de la cocaïna. Entre els menors de 18 anys, el 93,5% dels que inicien tractament per drogues il·legals ho fan per consum de cànnabis.

La monografia també destaca el notable increment en la concentració de tetrahidrocannabinol (THC), principal compost psicoactiu del cànnabis. El 2023, el THC va assolir el 29% de pes en mostres de resina (haixix) i el 12,6% en herba, xifres molt superiors a les registrades en dècades anteriors. Aquesta potència més gran està vinculada a un augment en els riscos de trastorns mentals, problemes cardiovasculars i dependència.

Alhora, s'adverteix sobre noves modalitats de consum —com comestibles i e-líquids— i la proliferació de cannabinoides sintètics, la ràpida aparició i variabilitat química dels quals dificulten la seva regulació i avaluació de riscos.

L'informe conclou assenyalant la necessitat d'una resposta integral i intersectorial que combini vigilància epidemiològica, prevenció basada en evidència i reforçament de les polítiques públiques en salut i educació.

El document complet es pot consultar a la web del Pla Nacional sobre Drogues: https://pnsd.sanidad.gob.es

[Font: Ministeri de Sanitat. 21/07/2025]

[Foto: Plantas y flores / Marihuana Cannabis sativa/ CC BY-NC-SA]