La meningitis és una malaltia que consisteix en la inflamació de les meninges, les membranes que envolten el cervell i la medul·la espinal. Pot estar causada per diferents agents infecciosos, principalment virus i bacteris. Entre aquestes últimes, la malaltia meningocòccica —produïda pel bacteri Neisseria meningitidis— és una de les formes més rellevants des del punt de vista de la salut pública, a causa de la seva potencial gravetat i ràpida evolució, que sol cursar provocant quadres de meningitis i sèpsia. Hi ha diversos serogrups -A, B, C, W i Y- del bacteri Neisseria meningitidis, sent els serogrups B i C el més freqüents als països occidentals.
El període d'incubació sol oscil·lar entre 2 i 10 dies, i és més habitual entre 3 i 4 dies. Quan la malaltia es manifesta, pot evolucionar de forma ràpida cap a quadres greus, com ara meningitis o sèpsia, que requereixen atenció mèdica urgent.
Des del punt de vista epidemiològic, els grups de més risc són els nens petits, així com els adolescents i adults joves. Per aquest motiu, les estratègies de prevenció s'adrecen especialment a aquests grups.
Com es transmet?
La transmissió de la malaltia meningocòccica es produeix a través del contacte directe amb secrecions respiratòries de persones infectades o portadores, per exemple, mitjançant la tos, els petons o la convivència estreta i perllongada. No obstant això, és important subratllar que la presència del bacteri a la població és relativament freqüent sense que això impliqui malaltia: una proporció significativa de persones pot ser portadora de forma asimptomàtica a la nasofaringe, i només en un percentatge molt reduït de casos es desenvolupa la malaltia invasora.
La malaltia meningocòccica no es transmet amb facilitat en contactes casuals, sinó que requereix una exposició estreta i perllongada a secrecions respiratòries. Els bacteris es transmeten de persona a persona per gotetes expulsades des de les vies respiratòries i després d'un contacte estret i perllongat amb persones que estan malaltes o amb persones que transporten el meningococ al nas o la gola sense tenir la malaltia (portadors asimptomàtics). El fet que hi hagi portadors no implica que la majoria de les persones emmalalteixi, ja que només una petita proporció desenvolupa la malaltia. El risc de transmissió de les persones amb malaltia desapareix 24 hores després d'iniciar el tractament antibiòtic adequat.
Com es pot prevenir la malaltia meningocòccica?
La principal mesura preventiva és la vacunació. A Espanya, el calendari vacunal inclou vacunes davant de diferents serogrups del meningococ, cosa que ha contribuït de manera decisiva a la reducció de la incidència de la malaltia en les últimes dècades. Per això és tan important seguir les recomanacions realitzades al calendari comú de vacunació al llarg de tota la vida. A més a més, en cas d'aparició d'un cas, s'adopten mesures de salut pública com l'administració d'antibiòtics als contactes estrets, per evitar l'aparició de nous casos.
Com es tracta la malaltia meningocòccica?
Davant la sospita d'una malaltia meningocòccica d'origen bacterià, cal iniciar tractament antibiòtic com més aviat millor seguint les indicacions del personal facultatiu.
Situació epidemiològica actual a Espanya
La malaltia meningocòccica pot aparèixer de forma ocasional o també en petites agrupacions de casos (brots) cada cert temps. Tot i que a Espanya el nombre de casos nous de malaltia meningocòccica (incidència) continua sent baix actualment.
L'any 2024 es van notificar un total de 348 casos de malaltia meningocòccica invasiva (EMI): 4 casos van ser importats, 5 sospitosos i 3 probables. Del total de casos, 178 van ser dones i 158 homes. En el període 1996-2024, es van notificar un total de 15.832 casos, sense incloure-hi els casos importats, ni els casos que no tinguessin confirmació diagnòstica.
A partir de l'any 2015, es va iniciar un lleuger augment en la incidència, que va conformar una ona emergent el 2018 i 2019. Durant els anys 2020 i 2021, coincidint amb la pandèmia per COVID-19, es va produir un marcat descens a la incidència d'EMI, que va començar 2023. El 2024 s'observa un increment del 24,5%, amb 348 casos, recuperant els nivells previs a la pandèmia registrats el 2018 i 2019.
Pel que fa al nombre de casos confirmats d'EMI per serogrup del patogen Neisseria meningitidis, la majoria dels casos a Espanya són provocats pel serogrup B (189 casos), seguit pel W (42 casos) i el Y (24 casos).
La incidència actual de la malaltia continua sent baixa i s'ha d'interpretar com a resultat de l'eficàcia de la vacunació. Mantenir altes cobertures vacunals és essencial per evitar la reaparició de casos i brots.
En conjunt, la meningitis continua sent una malaltia poc freqüent, encara que de gran rellevància sanitària. La vigilància epidemiològica, la vacunació i la informació rigorosa a la població constitueixen els pilars fonamentals per a la prevenció i el control.
Per a més informació podeu consultar l'informe sobre la Malaltia meningocòccica invasiva a Espanya el 2024 elaborat pel Centre Nacional d'Epidemiologia de l'Institut de Salut Carles III.
Casos al Regne Unit
Regne Unit ha reportat un brot de meningitis invasiva a Kent. El brot inclou 20 casos notificats al moment, amb 2 morts; i un possible cas a França relacionat amb l'exposició als casos del Regne Unit. El Centre Europeu de Control de Malalties ha realitzat una avaluació de risc on consideren molt baixa la probabilitat d'expansió del brot. En les persones exposades a Kent s'està fent el seguiment dels seus contactes i se'ls administra la vacuna de Meningococ B. No hi ha recomanacions per a la població en general per l'expansió del brot.
[Font: Ministeri de Sanitat. 19/03/2026]
