Una vintena de persones majors de 65 anys residents a l’illa de Formentera participaren, al Centre de Dia de Formentera, al taller del grup d’eines per a la gestió emocional organitzat per la Direcció General de Salut Mental en col·laboració amb el Consell de Formentera.
La directora general de Salut Mental, Carme Bosch, i la consellera d’Educació i Benestar Social del Consell de Formentera, Cristina Costa, varen assistir al taller acompanyades per la directora de la residència, María Victoria Cegarra, i la cap del Servei de Coordinació i Planificació en Salut Mental, Lola Gabaldón.
El taller va estar impartit per Mónica Macrescu, llicenciada en Psicologia i Psicopedagogia i amb més de 35 anys d’experiència ajudant les persones a gestionar les seves emocions i millorar el seu benestar.
L’objectiu dels més de 50 tallers de dues hores de durada que s’estan desenvolupant a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera és ajudar les persones majors a viure d'una forma més natural les emocions, ensenyant-los a identificar-les, expressar-les i gestionar-les per reforçar la seva autonomia i benestar emocional. Aquests tallers ajuden les persones grans a reconèixer les seves emocions a través del cos, acceptar-les com una part natural de la vida i aprendre a gestionar-les de manera sana i equilibrada.
Les persones majors de 65 anys formen part d’una generació que, en gran mesura, va créixer en un context social i educatiu en què no es fomentava ni l’expressió ni la gestió de les emocions. Durant dècades, el model predominant va prioritzar la contenció emocional, el silenci davant el patiment i la resolució individual dels problemes, sovint sense eines ni espais per compartir-los.
Aquesta realitat ha tingut conseqüències importants en la manera com moltes persones d’aquesta franja d’edat afronten situacions de vulnerabilitat emocional, com la soledat, el dol o els canvis vitals associats a l’envelliment. La manca d’habilitats adquirides per identificar, expressar i regular les emocions pot dificultar la cerca d’ajuda i augmentar el risc d’aïllament.
En aquest sentit, diversos estudis i programes d’intervenció han demostrat que el desenvolupament de competències emocionals —com el reconeixement de les pròpies emocions, la comunicació assertiva o la gestió de l’estrès— és una eina clau en la prevenció del suïcidi. Facilitar aquests aprenentatges en etapes avançades de la vida no només és possible, sinó també altament efectiu.
Promoure espais segurs on les persones grans puguin expressar-se, compartir experiències i adquirir recursos emocionals contribueix a millorar-ne el benestar psicològic i a reforçar la xarxa de suport. Apostar per l’educació emocional al llarg de tota la vida és, per tant, una estratègia essencial per avançar cap a una societat més saludable, empàtica i preventiva.
Aquest programa forma part del desenvolupament del Pla Estratègic per al Benestar Emocional i la Salut Mental de les Illes Balears.
[Font: Conselleria de Salut. 24/03/2026]
[Foto: CAIB / CC BY NC SA]
