Categories: COVID-19, Promoció de la salut i prevenció de la malatia, Epidemiologia, Estudis i projectes

L'Institut de Salut Carlos III coordinarà estudis virològics europeus sobre la COVID-19

Tipografia
  • Més petit Petit Mitjà Gran Més gran
  • Per defecte Helvetica Segoe Georgia Times

Investigadors dels centres nacionals de microbiologia i epidemiologia participaran en estudis combinats i en xarxes de vigilància d'atenció primària i hospitalària.

 L'Institut de Salut Carlos III (ISCIII) lidera la coordinació d'estudis virològics sobre la COVID-19 dins de la xarxa europea multidisciplinar per a la investigació, prevenció i control d'aquesta malaltia, a través del projecte I-MOVE-COVID-19 (Multidisciplinary European network for research, prevention and control of the COVID-19 Pandemic).

L'ISCIII rebrà en total 210.000 euros i serà membre del Comitè Científic Directiu i del Consell Executiu d'I-MOVE, i ajudarà a la construcció d'una xarxa europea multidisciplinari per investigació, prevenció i control de la COVID-19.

I-MOVE s'ha dividit en quatre paquets de treball:

  1. (WP1) maneig de la gestió, coordinació científica i la comunicació.
  2. (WP2), les xarxes sentinel·les en atenció primària.
  3. (WP3), les xarxes hospitalàries.
  4. (WP4), els estudis combinats virològics i epidemiològics.

L'ISCIII participarà en els paquests WP2, WP3 i WP4, coordinant els objectius virològics plantejats, així com aportant dades del sistema sentinel·la de vigilància nacional en atenció primària i informació de dos hospitals.

Cronograma, experts i objectius

El projecte es divideix en tres fases:

  1. S'estendrà durant un o dos mesos, es posaran a punt totes les eines, protocols i desenvolupaments dels quatre paquets de feina.
  2. La durada de la qual dependrà de la situació epidemiològica, activarà i desenvoluparà els sistemes de vigilància en atenció primària i hospitalària, i començarà els estudis clínics, virològics i epidemiològics segons la informació obtinguda.
  3. Analitzarà la sostenibilitat del projecte i la necessitat de finançament extra, avaluarà la tasca dels sistemes de vigilància i dels assajos, i revisarà els protocols generats i desenvolupats per aplicar-los a futures epidèmies.

La informació obtinguda al llarg de tot el projecte es compartirà amb la comunitat internacional per fer front de manera cooperativa a la COVID-19. La informació que es recollirà serà l'obtinguda en pacients de tots els països participants, concretament persones amb símptomes compatibles amb la COVID-19 i problemes respiratoris, amb casos confirmats i sospitosos tant d'atenció primària com dels hospitals.

El Centre Nacional de Microbiologia liderarà la coordinació dels resultats virològics i les tasques relacionades amb l'anàlisi dels virus dels paquets de treball 2, 3 i 4, i coordinarà l'aïllament i seqüenciació dels virus extrets de casos positius, tant lleus com greus, una tasca la durada de la qual s'estima d'un any.

El Centre Nacional d'Epidemiologia tendrà com a tasca la coordinació epidemiològica nacional de malalties transmissibles com la grip, amb la Xarxa de Vigilància RENAVE; la seva experiència de treball conjunt amb organismes europeus i internacionals com l'ECDCi l'OMS; la seva capacitat per gestionar i interpretar dades procedents de diferents sistemes d'informació i vigilància, i la seva tasca d'anàlisis predictiva i evolució de malalties infeccioses.

Entre els objectius de l'I-MOVE-COVID-19 es troben els següents:

  • Millorar el coneixement de com es comporta el virus.
  • Establir patrons de comportament de la malaltia.
  • Concretar dades sobre incidència, factors de risc i letalitat per edat i grups de risc.
  • Identificar patrons de transmissió comunitària.
  • Seqüenciar el genoma complet de virus de diferents regions geogràfiques i periodes temporals de la pandèmia per avaluar l'evolució filogenètica i vies de transmissió .
  • Descriure el període d'incubació en casos lleus i greus.
  • Medir l'efectivitat de mesures preventives i alternatives terapèutiques.
  • Descriure el genotip viral segons la localització geogràfica i la seva expansió temporal.
  • Impulsar i millorar la realització de tests diagnòstics.
  • Medir l'eficàcia de possibles vacunes.
  • Analitzar la resistència davant de possibles tractaments antivirals.
  • Investigar els casos i les seves característiques en professionals sanitaris.
  • Reunir evidències per a la presa de decisions preventives i d'intervenció primerenca.
  • Generar infraestructures que permeten la ràpida detecció d'epidèmies similars.

[Font: Ministeri de Ciència i Innovació. 30/03/2020]

[Foto: Institut de Salut Carlos III]

Informació científica COVID-19

Vídeos COVID-19