El Ministeri de Sanitat ha presentat l'informe 2015-2024 sobre la interrupció voluntària de l'embaràs (IVE), un document que avalua l'evolució i la situació actual d'aquesta prestació sanitària en el sistema públic de salut. L'informe revela un creixement sostingut en el nombre d'avortaments realitzats a centres públics, encara que persisteixen importants desigualtats territorials.
El 2024, es van fer 106.172 interrupcions voluntàries de l'embaràs a Espanya. D'aquestes, 22.563 (21,25%) van tenir lloc a centres públics, mentre que 83.609 (78,75%) van ser realitzades a centres privats. Aquesta proporció representa un augment de gairebé 7 punts respecte al 14,3% registrat el 2019, fet que suposa un increment relatiu del 50% en la presència de la xarxa pública en aquesta prestació.
L'informe classifica les comunitats autònomes en tres grups segons el percentatge d'IVE realitzades a centres públics el 2024:
- Per sobre del 60% a centres públics: Cantàbria (88,5%), Galícia (77%), La Rioja (76,1%) i Navarra (74,8%).
- Entre el 20% i el 60%: Catalunya (55,1%), les Illes Balears (45,4%) i les Canàries (28,6%).
- Menys del 20%: La resta de comunitats i ciutats autònomes. Destaquen xifres particularment baixes a Andalusia (0,2%), Comunitat de Madrid (0,47%), i absència total d'IVE a centres públics a Extremadura, Ceuta i Melilla.
Diferències segons el moment de la gestació
L'informe també desglossa les dades segons les setmanes de gestació i la titularitat del centre sanitari:
|
Setmanes de gestació |
Total IVE |
IVE a centres públics |
IVE en centres privats |
% en centres públics |
|---|---|---|---|---|
|
Total general |
106.172 |
22.563 |
83.609 |
21,25% |
|
8 o menys |
81.314 |
19.208 |
62.106 |
23,62% |
|
9 – 14 |
20.329 |
2.386 |
17.943 |
11,74% |
|
15 – 22 |
4.368 |
867 |
3.501 |
19,85% |
|
23 o més |
161 |
102 |
59 |
63,35% |
Aquestes dades revelen que les IVE realitzades en estadis més avançats de l'embaràs es concentren més en centres públics, cosa que reflecteix la seva capacitat més gran per abordar casos clínicament complexos i garantir la continuïtat assistencial.
Diferències segons mètode
Si s'analitzen els mètodes utilitzats i la seva relació amb el tipus de centre sanitari, el 2024, el mètode farmacològic va ser predominant a les comunitats amb més proporció d'IVE en centres públics, com Cantàbria (86,4%), Navarra (76,5%), La Rioja (68,2%) i Galícia (68,1%). logística.
En canvi, en comunitats on la prestació recau majoritàriament a centres privats, com Andalusia i Madrid, predomina el mètode quirúrgic, utilitzat en el 86% i el 94% dels casos respectivament. Aquesta divergència evidencia com el model d'atenció condiciona no només l'accés a la prestació, sinó també el tipus de procediment disponible per a les dones, influint directament en la seva experiència assistencial i l'autonomia en la presa de decisions.
|
comunitat autònoma |
IVE farmacològiques (n.º total) |
% sobre el total de IVE |
|---|---|---|
|
Andalucía |
2.335 |
11,8% |
|
Aragón |
858 |
47,09% |
|
Asturias |
214 |
11,34% |
|
Islas Baleares |
2.485 |
74,24% |
|
Canarias |
1.325 |
25,9% |
|
Cantabria |
846 |
86,37% |
|
CLMancha |
143 |
3,99% |
|
Castilla y León |
772 |
24,31% |
|
Cataluña |
12.519 |
57,52% |
|
C.Valenciana |
4.536 |
45,01% |
|
Extremadura |
195 |
13,11% |
|
Galicia |
2.485 |
68,08% |
|
Madrid |
740 |
4,07% |
|
Región de Murcia |
416 |
11,32% |
|
Navarra |
778 |
76,49% |
|
País Vasco |
1.798 |
42,7% |
|
La Rioja |
337 |
68,21% |
Implicacions sanitàries i socials de la privatització de la IVE
L'informe adverteix que mantenir la interrupció voluntària de l'embaràs fora de la sanitat pública suposa una doble privatització: d'una banda, relega l'avortament a l'àmbit del qual és íntim i individual, i de l'altra, el desvincula del Sistema Nacional de Salut en dependre de proveïdors privats. Aquesta situació reforça l'estigma, invisibilitza la prestació i afebleix el principi d'universalitat que caracteritza el sistema públic.
A més, la manca de circuits cap a centres públics limita la llibertat d'elecció de les dones, ja que condiciona l'accés al tipus d'oferta disponible més que no pas als seus drets. La ruptura de la continuïtat assistencial és un altre efecte rellevant: moltes dones han d'abandonar el seu entorn sanitari habitual quan requereixen una IVE, cosa que fragmenta la seva atenció i afecta especialment els casos clínics més sensibles.
Finalment, l'informe subratlla la paradoxa entre la informació i la pràctica, ja que la majoria de les dones són informades sobre la IVE a centres públics, però el procediment es realitza majoritàriament a centres privats. Aquesta incoherència revela la necessitat de reforçar la capacitat del sistema nacional de salut per oferir una resposta integral, pública i equitativa en matèria de salut sexual i reproductiva.
Mesures per millorar l'accessibilitat a l'IVE
Entre les mesures principals que ressalta l'informe figuren la implantació i l'actualització dels registres d'objectors de consciència a totes les comunitats autònomes i la presència d'equips no objectors a tots els nivells del Sistema Nacional de Salut, per tal d'assegurar la prestació pública efectiva.
Així mateix, s'impulsa la normalització de la IVE com a prestació més de l'SNS, mitjançant protocols homogenis, formació específica i circuits assistencials coordinats. L'informe també destaca la importància de fomentar el mètode farmacològic a la xarxa pública per la seva eficàcia, seguretat i facilitat d'implantació, seguint el model de comunitats com Cantàbria, Navarra, Galícia o la Rioja.
Finalment, es planteja establir mecanismes de seguiment i d'avaluació comuns entre comunitats i promoure la formació del personal sanitari en salut sexual i reproductiva, amb enfocament de drets i de gènere.
Documents d'interès
Interrupció voluntària de l embaràs. Comparativa publicoprivada. Període 2015 2024 Arxiu pdf.
[Font: Ministeri de Sanitat. 07/10/2025]
[Foto: Infosalut / dones / CC BY-NC-SA 4.0]
