El 29 d'octubre es presenta com una oportunitat per a sensibilitzar sobre els riscos que implica un comportament potencialment addictiu en relació amb el joc.
El joc patològic és una addicció sense substància. Una forma d'addicció sense drogues.
Des d'un punt de vista etiològic, el joc patològic és un trastorn multicausal en el que intervenen factors ambientals (gènere, edat, nivell socioeconòmic, estudis, disponibilitat i oferta de joc, etc.), psicològics (impulsivitat, recerca de sensacions, dèficits en estratègies per enfrontar-se i resoldre conflictes, comorbiditat, dèficits i alteracions neuropsicològiques) i biològics.
A més, amb la irrupció de les TIC a la nostra societat, han sorgit noves modalitats de joc. En aquests moments, podem afirmar que tota modalitat de joc presencial ja té el seu equivalent en línia.
El nou perfil de joves addictes al joc se situa entre els 20 i 35 anys, en formació o amb feina estable, amb importants deutes a conseqüència del joc, a més de desestructuració en la família o en la parella i les relacions socials.
Segons els resultats de l'estudi específic "Analisis del perfil del jugador en línia" (2020), elaborat per la Direcció General d'Ordenació del Joc (DGOJ), el nombre de jugadors actius és d'1.481.727, que suposa un creixement anual del 8,36%.
Pel que fa a l'edat, el 83,68% dels jugadors actius té entre 18 i 45 anys. I pel que fa al gènere, el 82,33% dels jugadors són homes i el 17,67% dones.
D'acord amb l'estudi "¿Qué nos jugamos?", realitzat per la Fundació d'Ajuda contra la Drogaddicció (FAD) i el Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut, la modalitat online ja és la principal via de ludopatia entre la població menor de 26 anys. A més, segons l'estudi, és alarmant la percepció que els joves tenen actualment del joc i les apostes, ja que les consideren una forma més d'oci.
Per això és important l'aprovació del Reial decret de comunicacions comercials de les activitats del joc que regula la publicitat del sector de les apostes i jocs d'atzar online a Espanya, del passat 31 d'agost. És una primera passa, però segueix sent insuficient. És necessari seguir fent feina amb les famílies i que, des de l'administració pública també s'ofereixin alternatives d'oci més saludables i, alhora, se segueixi conscienciant sobre les conseqüències dels jocs d'atzar.
[Font: Projecte Home. 13/10/2021]
[Foto: Anna / Ludopatia/ CC BY-NC-ND 2.0]
