Categories: COVID-19, Promoció de la salut i prevenció de la malatia, Epidemiologia

La crisi per la COVID-19 ha incrementat la vulnerabilitat i l'exclusió social de les persones sense llar

Membres del Grup d'Investigació en Salut Global i Desenvolupament Humà Sostenible

Tipografia
  • Més petit Petit Mitjà Gran Més gran
  • Per defecte Helvetica Segoe Georgia Times

La meitat de les persones sense llar han sofert algun tipus d'agressió el darrer any, segons un estudi del grup de recerca en Salut Global i Desenvolupament Humà Sostenible de la Universitat de les Illes Balears.

Les persones sense llar es troben en una situació d'extrema exclusió social i vulnerabilitat, derivada de la falta de seguretat física, emocional, social i jurídica. Aquesta situació es va aguditzar amb la COVID-19, ja que els generà dificultats afegides per accedir a l'aigua potable quan es tancaren les fonts públiques. A més, les persones sense llar no solament tingueren dificultats per estar per la via pública durant el primer confinament, sinó que també per accedir als WC que feien servir prèviament.

Així es constata en un estudi del grup de recerca en Salut Global i Desenvolupament Humà Sostenible de la Universitat de les Illes Balears, amb la col·laboració de Creu Roja Illes Balears i Metges del Món Balears, finançat per l'Oficina de Cooperació, Desenvolupament i Solidaritat de la UIB i pel Col·legi d'Infermeria de les Illes Balears. Els resultats d'aquest estudi s'han recollit en dos articles publicats recentment a les revistes Medicine i Medicina Balear (clicau als enllaços per accedir als articles).

En un estudi dut a terme el 2019 per l'Institut Mallorquí d'Assumptes Socials (IMAS), s’identificaren 225 persones sense llar a Mallorca. Ara, els investigadors de la UIB han entrevistat 198 d'aquestes persones que viuen a Palma, amb l'objectiu de conèixer i descriure la relació entre el sensellarisme i la salut.

Els resultats de l'estudi indiquen que la majoria dels participants no tenen ingressos econòmics, ja que més del 70% estan desocupats i tampoc no reben cap mena de prestació o ajuda econòmica. Així mateix, estan sense sostre durat una mitjana de més de tres anys. Del total de la mostra, 49 persones pernoctaven en albergs i les altres 149, en llocs diferents: un 40% al carrer (parcs, bancs o entrades d'habitatges o de locals); un 36% en situacions d'infrahabitatge (barraques, habitatges ocupats, garatges, apartaments o cases abandonades fora de l'entorn urbà); un 11% a la presó antiga de Palma, i la resta, en altres llocs, com ara vehicles.

La prevalença de malalties entre aquesta població és elevada: el 53% té alguna malaltia de salut mental; el 50% alguna alteració crònica, i un 30,2% alguna afecció d'origen infecciós. Les persones sense llar estan exposades a agressions i més de la meitat de la mostra declarà haver patit algun tipus d'agressió el darrer any, com ara robatoris, agressions físiques i verbals, extorsió i agressions sexuals. La majoria d'aquestes agressions, a més, no són denunciades a la policia.

[Font: Universitat de les Illes Balears. 14/03/2022]

[Foto: Universitat de les Illes Balears]

Informació científica COVID-19

Vídeos COVID-19