El Ministeri de Sanitat ha publicat l'Informe 2025 sobre la evaluación de la sanidad privada en el sistema sanitario de España (SNS), una anàlisi integral sobre l'evolució de la participació privada en la prestació de serveis sanitaris públics durant les dues darreres dècades.
L'estudi conclou que la col·laboració amb entitats privades ha passat de ser un recurs excepcional per convertir-se en una pràctica estructural, cosa que implica desviar una part creixent del pressupost públic a empreses la lògica de les quals respon al benefici, no a l'interès general.
Augment del pes de la gestió privada a la xarxa pública
El nombre d'hospitals privats integrats al SNS ha augmentat de 106 el 2011 a 145 el 2023, cosa que representa un creixement del 36,8 %. Aquests centres, considerats de dependència funcional privada, ja suposen el 30,7% del total dels hospitals del SNS.
A més, la proporció de llits operatius que pertany als centres privats dins del SNS ha passat del 13,7% el 2011 al 17,8% el 2023 i la proporció de quiròfans que pertany a aquests centres ha crescut del 8% al 10,7%. Aquest fenomen es concentra especialment en comunitats com Catalunya i la Comunitat Foral de Navarra, on la xarxa privada representa una part substancial de la infraestructura assistencial.
L'únic àmbit en què la dotació i l'activitat assistencial augmenta als hospitals privats que no pertanyen al SNS és pel que fa a la realització de proves diagnòstiques.
Ús de fons públics en centres sanitaris privats
El 2023, el 34,6% de les estades hospitalàries i el 17,6% de les altes registrades en centres de gestió privada no pertanyents al SNS van ser finançades amb fons públics. Així mateix, al voltant del 21% de les intervencions de cirurgia major ambulatòria i de les sessions d'hospitalització de dia realitzades en aquests centres van rebre finançament del Sistema Nacional de Salut.
L'informe subratlla que aquest model de col·laboració no ha demostrat millores significatives en eficiència ni resultats de salut i adverteix sobre els riscos que suposa una transferència progressiva de despesa pública cap a la gestió privada en termes de planificació i control del sistema.
Cobertura dels diagnòstics més freqüents pel SNS
L'informe analitza en quin àmbit s'aborden principalment els casos dels diagnòstics més freqüents registrats al sistema sanitari. El 2023, a escala del conjunt del sistema sanitari, entre el 70 i el 80% dels contactes que es van registrar dels diagnòstics més prevalents, com els traumatismes, les infeccions agudes del tracte respiratori superior o el seguiment de quimioteràpia o immunoteràpia es van atendre hospitals del Sistema Nacional de Salut.
En estudiar a quins centres hospitalaris s'aborden els processos assistencials més costosos, com els relacionats amb trasplantaments, nounats amb baix pes en néixer o procediments que requereixen una traqueostomia o oxigenació per membrana extracorpòria, la cobertura per part d'hospitals del Sistema Nacional de Salut és, en la majoria dels casos, superior al 95%.
Riscos estructurals identificats
Entre els riscos principals que l'informe associa a aquest model mixt destaquen:
• Fragmentació de la xarxa assistencial.
• Bretxes salarials i de condicions laborals del personal.
• Pèrdua de capacitat pública de planificació.
• Riscos de sobrecost i escassa traçabilitat en facturació.
• Atenció selectiva per part del sector privat, que concentra els casos menys complexos.
Assegurament privat en expansió
L'informe també recull l'evolució de l'assegurament privat, que ha experimentat un creixement notable en els últims anys. El 2024, el 32,6 % de la població espanyola disposava d'una assegurança mèdica privada, davant del 17,2 % el 2018, cosa que representa un increment gairebé el doble. Aquest augment ha estat especialment significatiu en comunitats com Extremadura (+296,4%), Ceuta (270,8%), Cantàbria (247,8%) i el País Valencià (234,8%).
Tot i aquest increment en l'assegurament privat, els resultats mostren una proporció més gran de persones que prefereixen acudir als serveis sanitaris públics, especialment en aquells àmbits relacionats amb l'atenció primària (69,9 %) o amb més complexitat o gravetat, com l'atenció urgent (72,6 %) i els ingressos hospitalaris (76,1 %). Aquestes dades es corresponen amb un percentatge més alt de persones que van acudir a centres sanitaris públics davant de privats en l'últim any en l'àmbit de l'atenció primària (91,5 % davant de 32,0 %), els ingressos hospitalaris (75,9 % davant de 28,6 %) i l'atenció urgent (86,4 % davant de 26,0 %).
El document identifica la pandèmia de COVID-19 com a punt d'inflexió en aquesta tendència. A partir del 2020, es va accelerar la contractació de pòlisses privades com a resposta a la percepció de saturació del sistema públic, l'increment dels temps d'espera i la cerca d'una atenció més ràpida i accessible, especialment en consultes diagnòstiques i especialitzades.
Aquest fenomen, unit al creixement de la provisió privada dins del SNS, configura un escenari en què el sistema sanitari públic comparteix cada cop més funcions assistencials i recursos amb operadors privats. Davant d'aquesta realitat, el Ministeri de Sanitat subratlla la necessitat de reforçar la planificació pública, garantir l'equitat territorial i assegurar que tot finançament públic –directe o indirecte– es destini exclusivament a l'interès general i als principis que regeixen el Sistema Nacional de Salut.
Conclusió: reforç de la sanitat pública
L'informe conclou que, tot i que el sistema públic continua sent el principal garant del dret a la salut, la tendència actual afebleix els principis fundacionals de l'SNS.
Per això recomana:
• Reforçar els mecanismes d‟auditoria i control de l'activitat privada finançada amb recursos públics.
• Exigir als centres concertats la publicació sistemàtica dels indicadors clínics.
• Promoure la gestió pública directa com a opció preferent de prestació de serveis sanitaris per a uns millors resultats en salut i un control òptim dels recursos públics.
[Font: Ministerio de Sanidad. 9/12/2025]
[Foto: Infosalut / Clínica Rotger / CC BY-NC-SA 4.0]
