La Conselleria de Salut ha presentat el Diagnòstic de Salut de les Illes Balears, un document que exposa una visió integral del sistema sanitari públic i és el resultat d'una anàlisi exhaustiva que combina perspectives internes i externes. El Diagnòstic de Salut ha realitzat un estudi dels determinants socials, econòmics i ambientals, els resultats de salut i la càrrega de malaltia a les Balears, així com una visió dels sistemes de salut i els serveis sanitaris.
Les conclusions d’aquest document seran la base tècnica i estratègica per a elaborar el Pla de Salut 2026–2030 i integren una visió poblacional, territorial i sistèmica.
Aquest diagnòstic posa de manifest quins són els reptes principals a què s'enfronta el sistema sanitari balear i proporciona una base sòlida per a la definició de les futures línies d'actuació. L'envelliment de la població, els recursos humans, la perspectiva de salut versus malaltia o la transformació digital s'erigeixen en els reptes principals per a una Sanitat que ha d'integrar canvis demogràfics, epidemiològics, tecnològics i socials.
El diagnòstic de Salut de Balears ha estat presentat en un acte celebrat a l'hospital de Son Llàtzer en què han participat la consellera de Salut, Manuela García, el director general del Servei de Salut, Javier Ureña, la directora general de Salut Pública, Elena Esteban, i la gerent de l'hospital, Soledad Gallardo, com a principals autoritats.
El contingut de l'informe ha estat detallat per Concha Zaforteza, subdirectora de Cures Assistencials, i Rocío Amézaga, subdirectora d'Atenció Hospitalària i Salut Mental, ambdues del Servei de Salut, i per Alberto Anguera, cap del departament de Prevenció de la Malaltia i Promoció de la Salut i Amadeo Vázquez, cap del Departament de Protecció de la Salut, de la Direcció General de Salut Pública.
Després de l'explicació, els directors generals del Servei de Salut i de Salut Pública, Javier Ureña i Elena Esteban, respectivament, juntament amb Concha Zaforteza i Alberto Anguera, han protagonitzat un debat sobre quins són els reptes més imminents que ha d'afrontar el sistema sanitari públic balear.
La consellera de Salut, Manuela García, ha tancat l'acte subratllant que el Pla Estratègic de Salut per al període 2026-2030, que s'elaborarà a partir del diagnòstic realitzat, també estarà alineat amb les premisses i eixos d'actuació del Pacte per la Salut que es va assolir a principis de legislatura amb la major part dels agents socials del sector.
Un pla de Salut ja obsolet
La consellera també ha destacat que el Pla de Salut vigent es va dissenyar per al període 2016-20 i es va elaborar amb un diagnòstic previ elaborat l'any 2011 amb dades estadístiques dels anys 2007, 2008 i 2009, fet que certifica que està desfasat i obsolet.
«Ja fa 6 anys que no tenim un pla per guiar les actuacions prioritàries del nostre sistema públic de Salut. Era una tasca pendent que ens vam comprometre a fer des que vam accedir al Govern i que complirem aquest mateix any dotant aquesta comunitat d'un nou Pla que regirà les nostres polítiques fins a l'any 2030», ha garantit.
L'estudi realitzat ha posat de manifest que l'envelliment, la baixa natalitat i la dependència més gran de la població balear exigeixen l'adopció de models assistencials que apostin per la prevenció de la malaltia i que integrin l'assistència sanitària amb la sociosanitària.
La continuïtat de mesures de captació de professionals sanitaris per garantir la capacitat operativa del Servei de Salut i l'equitat territorial amb què està fermament compromesa la Conselleria són altres dels reptes de futur.
Vigilància més estreta
Les polítiques de salut pública en vigilància epidemiològica, integrant la governança de la dada, han d'actuar de forma més estreta sobre l'observació de malalties no transmissibles, malalties transmissibles emergents i els efectes del canvi climàtic, tasques que ha de fer la reactivada Agència de Salut Pública de les Balears amb un enfocament One Health.
El diagnòstic fa referència a la necessitat d'una transformació digital profunda, que permeti superar l'obsolescència dels sistemes d'informació. El Pla de Salut Digital ja iniciat ha de ser la base per modernitzar el sistema, millorar-ne la interoperabilitat i consolidar la cultura de la dada que permetrà prendre decisions basades en aquests. La IA, la telemonitorització i el big data ja són palanques clau per avançar cap a una atenció més eficient i personalitzada.
Finalment, el diagnòstic ha posat de manifest que el reforç de l'Atenció Primària i l'alfabetització en Salut són eines essencials per garantir la sostenibilitat i l'equitat del sistema sanitari públic.
Totes aquestes accions i moltes altres permetran dissenyar la salut del futur a les illes Balears. Una visió on es prioritzarà l'atenció comunitària, la digitalització massiva, la prevenció de la malaltia, la integració sociosanitària i la sostenibilitat ambiental. En definitiva, un nou model assistencial més preventiu, digital i integrat.
[Font: Conselleria de Salut. 19/03/2026]
[Foto: CAIB / CC BY NC SA]
