El Govern de les Illes Balears ha participat a l'exercici MARSEC 2026, organitzat per l'Armada espanyola i dirigit per la subdirecció general de Sanitat Exterior del Ministeri de Sanitat al port de Palma, amb l'objectiu d'avaluar la capacitat de resposta del sistema sanitari i reforçar la coordinació entre els organismes implicats davant d’emergències de salut pública en punts d'entrada marítims.
L'exercici ha simulat l'arribada d'un mercant amb un tripulant mort i dos casos sospitosos de febre hemorràgica viral, a més de diversos contactes estrets, fet que ha permès activar de manera coordinada els diversos nivells assistencials i de gestió d'emergències.
La consellera de Salut ha destacat que «aquest tipus d'exercicis permeten comprovar la capacitat de resposta del sistema sanitari davant de situacions d'alta complexitat i reforçar la coordinació entre tots els dispositius implicats».
Avaluació de la vigilància i control epidemiològic
Salut Pública ha centrat la seva participació en la verificació i l'avaluació dels circuits de comunicació i dels protocols d'actuació davant de malalties transmissibles d'alt impacte. L'objectiu principal és detectar punts de millora en els procediments davant esdeveniments d'aquestes característiques. Aquestes actuacions permeten verificar la capacitat del sistema per detectar-los de manera precoç, avaluar el risc i adoptar mesures de control eficaces.
Per això s'han analitzat els mecanismes de notificació entre Sanitat Exterior, el SAMU 061, el Servei de Salut i l'hospital de referència, a més de l'aplicació dels protocols de vigilància de febres hemorràgiques i la identificació i el seguiment de contactes.
SAMU 061Balears reforça la capacitat de resposta davant d'incidents
El SAMU 061 Balears ha participat al simulacre desplegant la Unitat d'Intervenció NRBQ (Nuclear, Radiològica, Biològica i Química), especialitzada en incidents d'alta complexitat.
En aquest context, la prioritat no és només l’atenció clínica, sinó la contenció del risc i la descontaminació precoç, element clau per evitar la propagació de l’agent. La intervenció sanitària en incidents NRBQ es basa en una organització estricta de l'escenari en tres zones operatives, fonamentals per garantir la seguretat.
SAMU 061 Balears disposa d'equipament específic per respondre a incidents NRBQ. En destaquen: sistemes de descontaminació (túnels de descontaminació, línies diferenciades per a pacients crítics i lleus, sistemes de recollida de residus contaminants); equips de protecció (44 vestits NBQ d'alta resistència (nivell III), botes i guants especialitzats resistents a agents químics i biològics, equips de respiració amb pressió positiva); filtres específics per a gasos, vapors i partícules; equips motoritzats amb autonomia perllongada i detecció i control de gasos tòxics; sistemes d'identificació de contaminants i càpsules d'aïllament per al transport segur de pacients.
Aquest equipament permet desplegar una resposta autònoma, immediata i altament especialitzada davant d'incidents de gran complexitat.
L’exercici ha posat de manifest la importància de la coordinació des del Centre Coordinador d’Urgències Mèdiques (CCUM 061), responsable de l’activació de recursos especialitzats, i la coordinació amb 112, bombers, forces de seguretat i autoritats i gestió d’evacuacions i derivacions hospitalàries.
Aquest model organitzatiu garanteix una resposta integrada, multidisciplinària i escalable, adaptada a la magnitud de l’incident.
Emergències: coordinació de l'operatiu i activació del PLATERBAL
La Direcció General d'Emergències i Interior ha participat mitjançant l'activació del Pla Territorial de Protecció Civil de Balears (PLATERBAL), assumint la coordinació global de l'operatiu.
En l'exercici d'aquest dijous, la Direcció General d'Emergències i Interior participa amb un ampli contingent tècnic i humà, configurat per 21 efectius de la Direcció General d'Emergències, a més de 4 voluntaris de Protecció Civil. Amb ells es desplaça també la Unitat Mòbil de Comandament Avançat (UCA) i s'instal·len dues carpes de suport logístic de 6 x 4 metres.
La DGEI aporta direcció, coordinació i també comunicació. En aquest sentit, cal destacar que és la Direcció General d'Emergències qui posa a la disposició de tots els tècnics, agents i administracions implicats un sistema únic de comunicació. Per això aporta una vintena d'emissores TETRAIB per a prestar als intervinents i garantir així les comunicacions necessàries durant l'operatiu.
Davant la situació de risc greu que genera l'incident simulat, la Direcció General d'Emergències i Interior del Govern activa el Pla Territorial de Protecció Civil de la Comunitat Autònoma (PLATERBAL) en Situació Operativa – 2 (SO2, tercer nivell del PLATERBAL) el que suposa que la direcció de l'operatiu d'emergència sigui assumida per l'autoritat autonòmica i permet també el requeriment i participació de recursos extraordinaris, fins i tot de àmbit estatal, com és el cas de la Unitat Militar d'Emergències.
En aquesta ocasió, la Direcció General d'Emergències i Interior es desplaça en gran nombre a la zona portuària, on s'esperava l'arribada de l'embarcació afectada. En la zona de l'Autoritat Portuària es convoca la reunió en el CECOP (Centre de Coordinació Operativa) del Comitè Tècnic Assessor del PLATERBAL per a adoptar les mesures de coordinació i resposta corresponents.
Hospital Universitari Son Espases: resposta hospitalària davant de risc biològic
L'Hospital Universitari Son Espases, com a centre de referència, ha avaluat els circuits assistencials davant l'arribada de pacients amb sospita de malaltia altament transmissible.
La participació a l'exercici MARSEC 2026 permet reforçar la coordinació i la millora contínua del sistema, avaluar l'eficàcia de la resposta conjunta, a més de comprovar la compatibilitat dels protocols d'actuació i identificar-ne àrees de millora.
[Font: Conselleria de Salut. 16/04/2026]
[Foto: CAIB / CC BY NC SA]
