Categoria: Qualitat

L’HSE vol reduir el risc d’avortament per proves invasives amb un programa de millora mitjançant una Estratègia de Cribratge Prenatal

Tipografia
  • Més petit Petit Mitjà Gran Més gran
  • Per defecte Helvetica Segoe Georgia Times

Son Espases pretén reduir el risc d’avortament per proves invasives amb un programa de millora en l’Estratègia del Cribratge Prenatal Bioquímic i Ecogràfic.

Un de cada vuit-cents embarassos té el risc de patir una síndrome de Down que és l’aneuploïdia més freqüent i la que té una major prevalença de retard mental. El risc augmenta amb l’edat, especialment en les dones de més de 35 anys.

Per al diagnòstic d’aquesta síndrome es requereix la realització de proves invasives com l’amniocentesi i la biòpsia coriònica. Aquestes proves tenen associat un risc d’avortament. Actualment, se seleccionen les embarassades que tenen un major risc en funció de l’edat, de marcadors ecogràfics del fetus i de marcadors bioquímics en la sang materna.

Els serveis de Ginecologia i d’Anàlisis Clíniques de l’Hospital Universitari Son Espases juntament amb el Servei de Ginecologia de Son Llàtzer posaran en marxa una nova estratègia de cribratge prenatal d’aneuploïdies.

La nova estratègia suposa fer una primera analítica de sang i una ecografia entre les setmanes 11 i 13 de l’embaràs. A les dones embarassades que, en una primera anàlisi, presentin un risc positiu molt elevat (una de cada 100) que el fetus pugui tenir una síndrome de Down, se’ls efectuarà una prova invasiva: l’amniocentesi o la biòpsia coriònica. A les embarassades amb un risc intermedi se’ls farà una nova analítica de sang en el segon trimestre de gestació, a partir de la setmana 14. En aquest segon cas, com a fet nou, s’analitzarà la inhibina A, que és un marcador bioquímic que millora la detecció d’aneuploïdies. Aquest marcador, juntament amb altres marcadors bioquímics i ecogràfics, permetrà reduir la necessitat de practicar proves invasives.

Les proves de cribratge prenatal que serveixen per determinar els casos en què es requereix una prova invasiva per al diagnòstic d’aneuploïdies, s’iniciaren a les Illes Balears l’any 1993, des de llavors i fins l’any 2013, s’ha aconseguit reduir el nombre de procediments invasius per marcadors bioquímics, del 15% a menys del 5% aproximadament. Actualment, amb la incorporació de la nova estratègia i de nous marcadors bioquímics i ecogràfics, l’objectiu és continuar augmentant la sensibilitat i ajustar les proves invasives a les mínimes necessàries.