El Servei de Salut de les Illes Balears (IB-Salut) va presentat, el passat 7 de febrer, en comissió tècnica els criteris que regulen la capacitació lingüística del personal estatutari. Es tracta d’un projecte fruit del consens i del diàleg, que obre per primera vegada un procés de normalització progressiva del català a la sanitat pública.
Les línies generals del text conjuguen el dret dels usuaris a ser atesos en qualsevol de les dues llengües oficials amb la garantia d’una assistència sanitària de qualitat màxima. En aquest sentit, s’ha valorat el dèficit de professionals que pateix la sanitat balear i la gran quantitat de personal estatutari temporal que prové de llocs que no tenen el català com a llengua oficial. D’aquesta manera, tots els professionals sanitaris podran participar en l’oferta pública d’ocupació prevista per als anys 2018 i 2019.
El nou decret estableix el requisit del nivell B1 de coneixements de català per al personal mèdic i per al personal d’infermeria, i del nivell A2 per a auxiliars d’infermeria i zeladors, en els procediments de provisió que afectin determinades categories i especialitats. S’admetran totes les sol·licituds de participació en les ofertes d’ocupació pública i les persones adjudicatàries tendran un període de dos anys per acreditar el nivell exigit. Si no s’acredita en aquest termini, no podran participar en processos de mobilitat ni accedir a la carrera professional.
Per facilitar a tothom millorar la capacitació lingüística, el Govern ha adquirit el compromís d’oferir cursos i ampliar el nombre de convocatòries d’exàmens per facilitar l’adquisició del nivell de català. S’establiran altres mesures que faran possible assolir coneixements de català, com ara més possibilitats d’autoaprenentatge, suport de lingüistes o facilitat per accedir als cursos pel que fa als horaris.
L’estabilitat de l’ocupació és un dels objectius del Govern, que pretén dotar la xarxa sanitària pública de llocs de feina estables, ja que actualment la temporalitat del personal del Servei de Salut és del 40 %, aproximadament.
En la legislatura anterior no es van convocar oposicions i es van prendre mesures que van fomentar l’eventualitat laboral i van debilitar la xarxa sanitària pública. És un fet que en la darrera legislatura es van eliminar 1.400 llocs de feina a la sanitat pública, dels quals ja se n’han recuperat 900. Amb aquesta política d’estabilització de l’ocupació, el Govern de les Illes Balears redueix la precarietat i recupera els drets laborals retallats als treballadors públics, i a més enforteix la xarxa sanitària pública.
En la mateixa línia de recuperació de drets, una de les primeres mesures d’aquest Govern va ser tornar el dret a l’assistència sanitària a les persones en situació irregular; avui tothom té dret a una assistència sanitària gratuïta i de qualitat. També s’ha millorat l’accessibilitat de les persones als recursos sanitaris obrint els centres de salut en horari d’horabaixa i han millorat notablement les llistes d’espera, tant per a les intervencions quirúrgiques com per a les consultes d’especialitats.
[Font: Conselleria de Salut. 06/02/2018]
[Foto: Infosalut]
El Servei de @ibsalut presenta en comissió tècnica el projecte de decret de català https://t.co/lOCzXJYA9A @SalutIB pic.twitter.com/9DFLDiCyb0
— Infosalut (@infosalut) 14 de febrer de 2018
Què en diu la premsa
*05/02/2018 arabalears,cat - El Parlament debatrà aquest dimarts el decret de l'exigència del català a la sanitat.
*05/02/2018 Diario de Mallorca - PSIB y Més intensifican sus reuniones para intentar consensuar entre hoy y mañana el decreto del catalán en la sanidad.
El Servei de Salut de les Illes Balears (IB-Salut) va presentat, el passat 7 de febrer, en comissió tècnica els criteris que regulen la capacitació lingüística del personal estatutari. Es tracta d’un projecte fruit del consens i del diàleg, que obre per primera vegada un procés de normalització progressiva del català a la sanitat pública.