Gestió Sanitària

Tots els hospitals públics de les Illes Balears tenen el 100 % dels llits oberts i han reforçat els serveis d'urgències contractant 50 professionals sanitaris —entre infermers, auxiliars d'infermeria i zeladors— per tal d'atendre l'increment puntual de la pressió assistencial, com a conseqüència del descens de les temperatures. Cal afegir que es continuaran fent contractacions, tot depenent de les necessitats assistencials.

Entre els set hospitals públics de les Illes Balears es van atendre 1.092 urgències, el 15,9 % de les quals (174) van requerir ingrés hospitalari. Cal remarcar que actualment no hi ha cap planta hospitalària tancada i que l'activitat registrada és l'habitual en aquesta època de l'any. El recurrent increment de la demanda assistencial urgent d'aquests dies és conseqüència del descens de les temperatures: durant l'hivern és habitual que als hospitals es registri un augment de la pressió assistencial a causa de la major afluència als serveis d'urgències, principalment de persones grans, amb diferents patologies cròniques i amb problemes respiratoris. De fet, en la darrera setmana ha augmentat el nombre de casos de grip, tot i que la taxa registrada encara està per davall del puntal epidèmic.

En el BOE núm. 8, de 9 de gener de 2015, s'ha publicat la Resolució de 10 de desembre de 2014, de la Secretaria d'Estat de Serveis Socials i Igualtat, per la qual es publica el conveni específic per a l'any 2014 amb la comunitat autònoma de les Illes Balears.

En el mes de setembre de 1999, s'havia subscrit un conveni en matèria de drogodependències.

Aquest conveni es va signar el 7 d'octubre de 2014 entre el delegat del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues, en representació del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Francisco de Asís Babín, i el conseller de salut de la comunitat autònoma de les Illes Balears, Martí Sansaloni.

En el BOIB núm. 6, de 10 de gener de 2015, s'ha publicat l'Acord del Consell de Govern, de 9 de gener de 2015, de modificació de determinats llocs de treball del personal funcionari i laboral per complir el que disposa l'article 9.4 del Decret llei 5/2012, de dia 1 de juny de 2014, de mesures urgents en matèria de personal i administratives per a la reducció del dèficit públic del sector públic de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i d'altres institucions autonòmiques.

D'acord amb el Decret llei i amb l'altra normativa vigent, la Conselleria de Presidència, a proposta del conseller d'Administracions Públiques, ha aprovat la supressió i l'amortització dels llocs de treball del personal funcionari i laboral que figuren en els annexos d'aquest Acord.

En el BOE núm. 308, de 22 de desembre, s'ha publicat l'Ordre SSI/2396/2014, de 17 de desembre de 2014, per la qual s'estableixen les bases del Programa marc de qualitat i seguretat per a l'obtenció i trasplantament d'òrgans humans i s'estableixen els procediments d'informació per al seu intercanvi amb altres països.

La Directiva Europea 2010/53 estableix, en el tema dels trasplantaments, la creació d'un marc de qualitat i seguretat i els requisits per a l'intercanvi d'òrgans, en els estats membres. També dicta l'obligació per part de la Comissió Europea de l'emissió de normativa per a la transmissió d'informació entre aquests estats.

En el BOIB núm. 174, de 20 de desembre, s'ha publicat l'Acord del Consell de Govern, de 19 de desembre de 2014, pel qual s'aprova l'oferta pública d'ocupació per a l'any 2014 corresponent al personal funcionari, de l'àmbit de serveis generals, al servei de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Una vegada contemplada la legislació vigent sobre el tema i realitzada la negociació amb la Mesa Sectorial de Serveis Generals, es resol aprovar l'oferta pública d'ocupació per torn lliure i per promoció interna. També es reserva una quota d'un 7 % del total de les vacants ofertades, per a les persones amb un grau de discapacitat.

El Centre de Salut Canal Salat (Ciutadella) amplia la seva cartera de serveis amb unes noves instal·lacions d’hemodiàlisi per atendre els pacients de malalties renals de la zona de Ponent de l’illa. El gerent de l’Àrea de Salut de Menorca, Manuel Yebra; el coordinador d’Atenció Primària, el Dr. Oleo; l’alcalde de Ciutadella, Ramon Sampol; i la presidenta d’ALCER Menorca, Coloma Marquès, han visitat les noves dependències del servei, que s’han habilitat a la planta baixa del centre.

Les noves instal·lacions representen una millora important pel que fa al servei que fins ara es prestava a la Clínica Salus. Es tracta d’un espai més ampli, còmode i lluminós, que consta d’un taulell de recepció i control; una sala de diàlisi amb vuit monitors actius (quatre llits i quatre butaques) i altres dos monitors en reserva; un vestidor amb armariets i un lavabo adaptat per als usuaris; una sala per al material i per al personal d’infermeria; un despatx per a la consulta de nefrologia; un lavabo i el vestidor per al personal, i un espai destinat als residus. Hi destaca sobretot la nova planta de tractament d’aigua, situada en un espai annex, que disposa d’un doble sistema d’osmosi inversa, que garanteix una aigua ultrapura, de gran qualitat, que permet oferir les màximes garanties pel que fa a la seguretat dels pacients en tractament substitutiu renal.

El Servei de Farmàcia de l'Hospital Universitari Son Espases incorpora el control de seguretat amb Codi Data Matrix en la preparació de medicaments per a pacients oncològics.

Els pacients oncohematològics requereixen tractaments complexos de llarga durada. La preparació d’aquests tractaments està centralitzada en el Servei de Farmàcia Hospitalària. A l’Hospital Universitari Son Espases s’atenen 1.600 pacients en tractament amb quimioteràpia, per als quals es preparen més de 40.000 tractaments cada any. Gràcies a la nova tecnologia, és possible assegurar la traçabilitat del medicament i fer un control exhaustiu de qualitat de la preparació. Amb l’aplicació del nou sistema, cada vial que arriba al Servei de Farmàcia de Son Espases, es reetiqueta amb un codi de control Data Matrix, similar al conegut com a codi QR.

El Servei d'Urgències de l'Hospital de Manacor ha arribat aquest any 2014 al seu pacient un milió. Una xifra simbòlica que demostra l'alt nivell d'activitat d'aquest servei d'urgències. Així ho ha explicat el cap del servei, Pere Serra, el qual ha destacat que han passat per les urgències de l'hospital un total de 60.432 pacients, fins al mes de novembre de 2014. D'aquests pacients, un total de 8.194 van ser hospitalitzats, mentre que 51.002 (el 84,22 %) van ser donats d'alta, després de ser atesos per alguna malaltia.

L’Àrea de Salut d’Eivissa i Formentera ha finalitzat l’any de l’obertura del nou complex hospitalari Can Misses i del nou centre de salut de Sant Josep millorant l’atenció oncològica i augmentant el nombre de serveis de referència que es desplacen tant a Eivissa com a Formentera.

A més de tenir els ulls posats en la complexa posada en marxa d’un nou hospital que s’està fent de manera progressiva des de juliol de 2014, s’han dedicat molts esforços a millorar l’atenció oncològica que reben els pacients de les Pitiüses.

Així, des de març de 2014, el Servei d’Oncologia Mèdica es trasllada a l’Hospital de Formentera per evitar el desplaçament dels pacients oncològics i augmentar així la qualitat assistencial. El doctor Carlos Rodríguez, cap d’Oncologia, va començar amb un desplaçament mensual, però la demanda va fer que en el segon semestre ampliàs la freqüència i actualment es desplaci dues vegades cada mes, finalitzant amb més de 140 consultes a Formentera durant el 2014.

En els 25 anys d'activitat de donació d'òrgans a les Balears, s'han registrat 608 donants d'òrgans a l'hospital de referència. D'aquests, un 85 % han estat del mateix hospital i un 14 % han estat derivats des d'altres hospitals públics o des de clíniques privades amb les que hi ha una estreta col·laboració. A més, durant els darrers deu anys, sempre s'ha superat la xifra dels 30 donants d'òrgans. 

L'activitat que implica la donació i el trasplantament d'un òrgan suposa un esforç multidisciplinari que inclou el treball coordinat de més de 100 professionals sanitaris i no sanitaris, que s'esforcen perquè el procés finalitzi amb èxit.

Les principals causes de mort encefàlica a l'hospital són la malaltia cerebrovascular aguda (un 56,6 %), el traumatisme cranioencefàlic (un 36 %) i l'aturada cardiorespiratòria (un 15,2 %).