El Servei de Microbiologia de l'Hospital Universitari Son Espases i l'Institut d'Investigació Sanitària Illes Balears (IdISBa) han publicat un estudi sobre les β-lactamases AmpC transferibles a Klebsiella pneumoniae, en quant als seus mecanismes d'híper-producció i la seva relació amb el reciclatge del peptidoglicà i la virulència.
Isabel María Barceló
, Maria Escobar-Salom, Elena Jordana-Lluch, Biel Taltavull, Antonio Oliver i Carlos Juan, microbiòlogues i microbiòlegs de l'Hospital Universitari Son Espases, i membres de l'IdISBa; i Pau Perelló-Bauzà, investigador de l'IdISBa, han publicat l'article amb el títol "Transferable AmpCs in Klebsiella pneumoniae: interplay with peptidoglycan recycling, mechanisms of hyperproduction, and virulence implications" a la revista Antimicrobial Agents and Chemotherapy.
Les β-lactamases AmpC cromosòmiques i transferibles representen un dels principals mecanismes de resistència antibiòtica en diferents bacteris Gram-negatius, però els coneixements sobre aquestes últimes, sobretot pel que fa a la seva regulació i implicacions relacionades amb la virulència, disten molt de ser complets. Per emplenar aquests buits de coneixement, es van utilitzar Klebsiella pneumoniae (KP) i dos AmpC plasmídiques [DHA-1 (lligada al regulador AmpR, induïble) i CMY-2 (constitutiva)] com a models per realitzar un estudi en què es demostrà que el bloqueig del reciclatge de peptidoglicà mitjançant la inactivació de la permeasa AmpG va abolir la induïbilitat de DHA-1, però no va afectar la producció de CMY-2 i tampoc va alterar el comportament patogènic de KP. Mentre que la producció basal dels dos enzims AmpC no va atenuar la virulència de KP, quan DHA-1 es va expressar en un mutant KO a ampG, la mort de l'invertebrat Galleria mellonella (usat com model d'infecció) es va atenuar de manera significativa, encara que no dràstica.
En aquest estudi s'obtingueren fàcilment nombrosos mutants espontanis híper-productors de DHA-1 in vitro, que mostraren atenuacions de virulència lleus o insignificants juntament amb una resistència d'alt nivell a β-lactàmics només lleugerament afectats per la producció basal de la β-lactamasa (per exemple, ceftazidima, ceftolosà/tazobactam). Mitjançant l'anàlisi de diverses soques clíniques de KP portadores de DHA-1, es demostrà que la selecció natural d'aquests mutants híper-productors no és excepcional (>10% de la col·lecció), sent la inactivació mutacional del gen mpl (típicament relacionada amb la híper-producció d'AmpC cromosòmiques), el mecanisme subjacent més freqüent. La possible disseminació silenciosa d'aquest tipus de soques, per a les quals no sembla que hi hagi una important barrera de contenció relacionada amb el cost de fitness, es contempla com una nova amenaça insospitada per a l'eficàcia de la majoria dels β-lactàmics, incloses les combinacions introduïdes recentment.
Referència de l'article
Barceló IM, Escobar-Salom M, Cabot G, Perelló-Bauzà P, Jordana-Lluch E, Taltavull B, et al. Transferable AmpCs in Klebsiella pneumoniae: interplay with peptidoglycan recycling, mechanisms of hyperproduction, and virulence implications. Antimicrob Agents Chemother. 2024 Mar 22;e0131523. doi: 10.1128/aac.01315-23. PubMed PMID: 38517189.Enllaços Bibliosalut |
Text completMètriques
| Consulteu cites en Web of Science | ||
 Altmetric |
[Font: Bibliosalut]
[Foto: Ajay Kumar Chaurasiya / Klebsiella pneumoniae Mucoid Colonies on MacConkey Medium / CC BY-NC]
