El secretari d'Estat de Sanitat, Javier Padilla, ha estat l'encarregat d'inaugurar la jornada “Canviant la mirada de la Cronicitat”, en què s'ha presentat oficialment el nou Document de Desenvolupament 2025-2028 de l'Estratègia per a l'Abordatge de la Cronicitat al Sistema Nacional de Salut (SNS). Aquesta jornada institucional, de caràcter tècnic i participatiu, reforça el compromís del sistema sanitari amb una atenció més integrada, personalitzada i sostenible.
"Els sistemes sanitaris, ha dit Padilla, no han de girar entorn de la cronicitat, és la cronicitat el que defineix els sistemes sanitaris. Per abordar-la hem de tenir clar que cronicitat és domicili, és multiprofessionalitat, és integració sociosanitària, és ciència i evidència, és estratificació, coordinació i d'orientació comunitària". De donar resposta.""
A Espanya, la cronicitat constitueix un dels principals desafiaments de salut pública. Segons les dades recollides al Document de Desenvolupament 2025-2028 de l'Estratègia per a l'Abordatge de la Cronicitat, el 54,3 % de la població major de 15 anys pateix almenys una malaltia crònica. Aquesta proporció s'incrementa notablement en les persones de més de 65 anys, entre les quals el 40% dels homes i el 44% de les dones presenten dues o més malalties cròniques. Aquesta alta prevalença no sols impacta en la qualitat de vida individual, sinó que també exerceix una pressió creixent sobre el sistema sanitari.
Les malalties cròniques són responsables d'aproximadament el 80% de la despesa sanitària pública i generen entre el 70% i el 75% de les consultes a l'Atenció Primària. A més, s'estima que prop del 60% de les hospitalitzacions evitables estan relacionades amb el maneig inadequat de patologies cròniques com la MPOC, la insuficiència cardíaca o la diabetis. La complexitat clínica d'aquests pacients, que en molts casos presenten multimorbilitat i situacions de fragilitat, requereix un enfocament assistencial integral, continuat i centrat en la persona.
En l'àmbit farmacològic, un dels factors associats a la cronicitat és la polimedicació, que afecta més del 27 % de les persones més grans de 65 anys, i arriba al 45 % en residències i entorns sociosanitaris. Entre el 2021 i el 2024, les accions desplegades des del Sistema Nacional de Salut han aconseguit una reducció del 8% en la polimedicació innecessària en majors de 65 anys. Així mateix, s'ha registrat una millora del 15% en l'adherència terapèutica, cosa que reflecteix avenços en el seguiment farmacològic, la conciliació terapèutica i l'educació sanitària.
Estratègia 2025-2028: cap a un model d'atenció integral
El nou Document de Desenvolupament 2025–2028 ha estat elaborat mitjançant un procés participatiu en què han intervingut comunitats autònomes, societats científiques, professionals sanitaris, associacions de pacients i entitats del tercer sector. S'hi defineixen set línies estratègiques prioritàries orientades a consolidar un model d'atenció integral, centrat en la persona i adaptat a les diferents fases del cicle vital.
Continuïtat assistencial
S'impulsa la coordinació efectiva entre nivells assistencials (atenció primària, hospitalària, especialitzada, urgències i atenció domiciliària), amb protocols compartits, tecnologies interoperables i sistemes d'informació integrats. Es promou un enfocament de cures contínues, especialment rellevant per a persones amb alta complexitat o múltiples transicions assistencials.
Atenció domiciliària
Es reforcen els programes estructurats d'atenció al domicili, incloent-hi hospitalització a domicili (HaD), seguiment proactiu i telemonitorització. L'objectiu és millorar l'accessibilitat i l'autonomia del pacient, evitant ingressos innecessaris i permetent una atenció personalitzada a l'entorn habitual de la persona.
Integració sanitària i social
L'estratègia aposta per la coordinació operativa i funcional entre els serveis de salut i els serveis socials, mitjançant el desenvolupament d'equips mixtos i l'ús d'eines compartides d'avaluació i de planificació. Aquesta línia és clau per garantir respostes coherents davant de situacions de dependència, fragilitat o exclusió.
Adequació clínica
Es promou una atenció basada en l'evidència orientada a la seguretat del pacient, l'ús racional de recursos i la presa de decisions compartides. Inclou estratègies per a la conciliació de la medicació, la reducció de pràctiques clíniques inadequades i el seguiment individualitzat de pacients polimedicats o en risc de descompensació.
Cures al final de la vida
Es reforcen els serveis i recursos orientats a cures pal·liatives, amb un enfocament centrat en la dignitat, el benestar i les preferències de la persona. Es contempla la millora de l'accés, l'equitat territorial, la formació professional i la incorporació de l'atenció pal·liativa a tots els nivells assistencials.
Estratificació poblacional
Es consolida l'ús d'eines com els Grups de Morbiditat Ajustada de l'SNS (GMA-SNS) per segmentar la població segons el nivell de complexitat i risc. Això permet orientar la planificació de recursos, l'assignació proactiva d'intervencions i el disseny d'itineraris personalitzats d'atenció, amb més efectivitat clínica i eficiència organitzativa.
Empoderament de pacients i participació ciutadana
S'amplien les estratègies per fomentar l'autocura, l'alfabetització en salut i la participació activa de pacients i cuidadors. Es recolza la Xarxa d'Escoles de Salut per a la Ciutadania i es promou la implicació de les persones en les decisions clíniques i en la millora contínua dels serveis sanitaris, enfortint la governança participativa del sistema.
A més, el document incorpora enfocaments transversals en equitat, determinants socials, diversitat territorial i perspectiva de gènere, com a eixos indispensables per garantir una atenció justa, adaptada i sostenible.
[Font: Ministeri de Sanitat. 21/10/2025]
