Les persones titulars de les instal·lacions hauran de complir amb un Pla de Prevenció i Control de Legionel·la (PPCL) que podran completar amb un Pla Sanitari contra la Legionel·la (PSL) opcional, basat en recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
El Consell de Ministres ha aprovat un Reial decret pel qual s'actualitza la normativa existent en matèria de prevenció i control de la legionel·losi a Espanya.
Aquest Reial decret, que substitueix l'anterior de l'any 2003, contempla els avenços i les millores tècniques, noves mesures de gestió del risc i innovacions necessàries per a un major control de les instal·lacions o equips susceptibles de convertir-se en focus d'exposició humana al bacteri.
Gràcies a aquest Reial decret es regula el règim de responsabilitats dels titulars de les instal·lacions, tant de les persones titulars de torres de refrigeració i condensadors evaporatius, com de les empreses de serveis externs i de les empreses de serveis que duguin a terme operacions de prevenció i control de legionel·la en les instal·lacions a càrrec seu.
D'altra banda, s'estableixen els requisits de les instal·lacions i de la qualitat de l'aigua, els plans de control per fer front a la legionel·la i les actuacions de l'autoritat sanitària.
Així, es determina la realització obligatòria, per part de les persones titulars, d'un Pla de Prevenció i Control de Legionel·la (PPCL), en el que s'inclouran, entre d'altres, un diagnòstic inicial i descripció detallada de la instal·lació, així com dels programes de manteniment i revisió d'instal·lacions i equips, a més de documentació i registres que reflecteixen les activitats i controls establerts en els programes.
El PPCL podrà completar-se amb un Pla Sanitari per fer front a la Legionel·la (PSL) de caràcter opcional i basat en recomanacions de l'OMS.
Brots i casos de legionel·losi
Així com s'estableix en el Reial decret, l'autoritat sanitària coordinarà les actuacions de tots els professionals que intervinguin en la investigació de casos o brots de legionel·losi, tenint present el que estableix la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica.
L'autoritat sanitària decidirà les actuacions que haurà de dur a terme la persona titular de la instal·lació, que podran ser, entre altres, la neteja i desinfecció de xoc amb remostreig als 15-30 dies, la possible paralització total o parcial de la instal·lació, la realització de reformes estructurals.
També s'estableix que es podrà emprar qualsevol dels biocides autoritzats i registrats pel tractament de les instal·lacions.
En qualsevol cas, els sistemes físics per fer front a la legionel·la no hauran de suposar cap risc per a la instal·lació ni per a la salut i seguretat dels operaris ni d'altres persones que puguin trobar-s'hi exposades, i s'haurà de verificar periòdicament el seu correcte funcionament.
El Reial decret aprovat pel Consell de Ministres també estableix els procediments per agafar mostres, transportar-les i analitzar-les, així com els requisits que hauran de tenir els laboratoris. En aquest sentit, es concedeix un termini de dos anys, a partir de l'entrada en vigor d'aquesta norma, perquè els laboratoris acreditin els seus mètodes d'anàlisi per a la determinació de legionel·la mitjançant cultiu.
Finalment, s'estableixen les condicions de formació del personal propi i extern i un règim sancionador amb la graduació de possibles infraccions relacionades amb el mateix Reial decret.
La norma serà d'aplicació a les instal·lacions susceptibles de convertir-se en focus d'exposició humana al bacteri durant el seu funcionament, proves de servei o manteniment, s'exclouran les instal·lacions ubicades en edificis dedicats a l'ús exclusiu d'habitatge, sempre que no afectin l'ambient exterior d'aquests edificis.
Legionel·losi i legionel·la
La legionel·losi és una malaltia bacteriana d'origen ambiental que sol presentar-se en dues formes clíniques diferenciades: la infecció pulmonar o Malaltia del Legionari, caracteritzada per pneumònia amb febre alta, i la forma no pneumònica, coneguda com a Febre de Pontiac, que es manifesta com una síndrome febril aguda i de pronòstic lleu. En les dues situacions pot presentar-se en forma de brots o de casos aïllats.
La legionel·la és un bacteri ambiental capaç de sobreviure en un ampli interval de condicions fisicoquímiques, multiplicant-se a temperatures entre 20 ºC i 50 ºC i amb creixement entre els 35 ºC i 37 ºC.
El seu nínxol ecològic natural són les aigües superficials, tals com llacs, rius, estancs, formant part de la seva flora bacteriana sense descartar l'aigua de la mar. Des d'aquests reservoris naturals, el bacteri pot colonitzar els sistemes d'abastiment i, a través de la xarxa de distribució d'aigua, s'incorpora als sistemes d'aigua sanitària (freda o calenta) o altres sistemes que requereixen aigua per al seu funcionament, com les torres de refrigeració.
La infecció per Legionel·la generalment s'adquireix en els àmbits comunitari i nosocomial, essent necessari distingir en la seva vigilància epidemiològica entre aquests casos i els associats a viatges o produïts en altres àmbits.
En ambdós supòsits, la malaltia pot estar associada a dispositius i sistemes que empren aigua a temperatures que permeten la proliferació del bacteri i produeixen aerosols durant el seu funcionament.
Les variacions de la temperatura de l'aigua al llarg del circuit hidràulic de la instal·lació, juntament amb l'estancament i la presència de biofilms o biocapa, les incrustacions calcàries, la corrosió o els precipitats minerals són factors que propicien la proliferació de legionel·la.
[Font: Ministeri de Sanitat. 21/06/2022]
[Foto: Atlas of Pulmonary Pathology / Legionella pneumonia / CC BY-SA 2.0]
