Categoria: Promoció de la salut i prevenció de la malatia

Salut presenta les conclusions de l'Enquesta sobre l'ús de Drogues entre els estudiants de Secundària a les Illes Balears

Tipografia
  • Més petit Petit Mitjà Gran Més gran
  • Per defecte Helvetica Segoe Georgia Times

En l'enquesta han participat més de 2.000 estudiants de les illes d'entre 14 i 18 anysL'alcohol continua sent la substància psicoactiva legal amb més prevalença de consum entre els estudiants.

Els resultats de l’enquesta ESTUDES contribueixen a generar l’evidència necessària per poder prendre decisions envers la prevenció i la promoció de la salut i els hàbits saludables entre la població més jove. En aquesta darrera edició de l’enquesta es van consultar 2.207 persones.

Així, durant els anys 2022 i 2023, l’alcohol va ser la substància psicoactiva amb més prevalença de consum entre estudiants de 14 a 18 anys de les Illes Balears, d’acord amb les dades de l’Enquesta sobre l’ús de drogues entre els estudiants de secundària a Espanya (ESTUDES), que es du a terme de manera biennal i que promou i finança la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues amb la col·laboració de les comunitats autònomes.

Pel que fa a aquesta substància, el 75,9% dels enquestats reconeix haver consumit begudes alcohòliques alguna vegada a la vida, el 72,9% el darrer any i el 52,1% el darrer mes. L’alcohol continua sent la substància psicoactiva legal amb més prevalença de consum entre els estudiants. La prevalença de consum de begudes alcohòliques és més gran en les dones que en els homes en totes les freqüències, també en els consums més problemàtics, com ara les gateres i la botellada.

El 26% d’estudiants diu haver consumit alcohol de forma intensiva (binge drinking) els darrers trenta dies, xifra que se situa en un 50,7% entre els que han consumit begudes alcohòliques el darrer mes.

El 18,6% d’estudiants afirma haver-se engatat el darrer mes. El 38,5% dels estudiants afirma haver fet botellada el darrer any.

La majoria dels estudiants fan un ús habitual de begudes energètiques, el 50,7% refereixen haver-les consumit el darrer mes i el 22,8% combinades amb l’alcohol.

Quant al consum de tabac, el 34,5% de l’alumnat de 14 a 18 anys afirma haver fumat tabac alguna vegada a la vida. El 29,1% el darrer any, el 22,2% els darrers trenta dies i un 6,9% diàriament el darrer mes. La prevalença de consum de tabac és més gran en les dones.

Un 53,9% ha manifestat haver consumit cigarretes electròniques alguna vegada a la vida; aquesta prevalença el 2020-21 va ser d’un 39,3%. El valor és superior en dones (56,3%) que en homes (51,3%).

El 20,8% d’estudiants afirma haver consumit hipnosedants (amb recepta mèdica i sense) alguna vegada a la vida, el 15,8% els darrers dotze mesos i un 8,9% el darrer mes.

Entre les substàncies psicoactives il·legals, el cànnabis és la substància més consumida per estudiants després de l’alcohol i el tabac. Un 31,4% de joves declara haver consumit cànnabis alguna vegada a la vida, el 26,5% el darrer any i un 19% els darrers trenta dies.

En comparació amb les dades de 2020-21, es manté la tendència pel que fa al consum alguna vegada en la vida, però augmenta el consum tant els darrers 12 mesos (26,5% vs. 24,0%) com els darrers 30 dies (19% vs. 15,6%). Per primera vegada, les dones igualen els homes en el consum de cànnabis.

Els estudiants comencen a consumir més prest les substàncies legals que les il·legals. L’edat d’inici se situa en els 14 anys per a l’alcohol, 14,1 anys per al tabac, 14,3 anys per als hipnosedants, 14,9 anys per al cànnabis, 15,1 anys quan es tracta de la cocaïna i 15,7 anys en el cas dels al·lucinògens.

Percepció del risc

Pel que fa a la percepció de risc davant el consum, l’alumnat de 14 a 18 anys té la creença que certs comportaments poden dur molts o bastants problemes. S’observa la percepció de comportaments perillosos en el fet de fumar un paquet diari de tabac (86,1%) i en el consum habitual de substàncies com cocaïna en pols (87,8%), heroïna (87,5%) i cànnabis (84,2%).

Quant a la disponibilitat percebuda, un 91,7% considera que pot aconseguir l’alcohol fàcilment o molt fàcilment, i un 87,8% el tabac, seguit per un 58,0% del cànnabis.

En relació amb les mesures que es podrien prendre per solucionar el problema de les drogues, la més valorada és l’educació als centres educatius (86,7%), seguida del tractament voluntari de les persones consumidores (78,5%). La mesura menys valorada fa referència a la legalització de totes les drogues (24,3%).

Addiccions conductuals: Internet, videojocs i joc amb doblers

El 18,4% refereix un ús compulsiu d’internet: xatejar, enviar mails, WhatsApp, usar xarxes socials, jugar amb doblers o sense, escoltar música o veure vídeos.

S’observa més prevalença en les al·lotes (23,9%), enfront dels al·lots (12,7%).

En el cas del joc, el 14,9% refereix haver jugat a jocs d’apostes amb doblers, tant presencialment com en línia. Cal recordar que són dades relatives a menors d’edat, majoritàriament.

Un 85,7% ha jugat a videojocs els darrers dotze mesos. La prevalença és superior en els al·lots, que representen un 97,1%, respecte de les al·lotes, que suposen un 74,8%.

Pel que fa a jugar amb doblers a Internet, un 9,1% manifesta que hi ha jugat els darrers dotze mesos. Un 13,2% van ser homes i un 5,1% dones.

Un 14,9% manifesta que ha jugat amb doblers presencialment el darrer any. Un 18,3% van ser al·lots i un 11,5%, al·lotes.

Recursos per a la prevenció de les addiccions

La Direcció General de Salut Mental (DGSM), mitjançant el Pla d’Addiccions de les Illes Balears, posa a disposició dels centres educatius diversos programes preventius dirigits a educació infantil, primària i secundària.

Així mateix, la Plataforma per a un Oci de Qualitat és una eina de participació comunitària, liderada per la DGSM, de la qual formen part entitats i administracions públiques i que té com a propòsit impulsar estratègies preventives col·laboratives dins l’àmbit de l’oci des de tots els sectors que comportin millores en salut pública, com ara la prevenció del consum d’alcohol en el col·lectiu de menors d’edat.

Igualment, la DGSM disposa del telèfon CRIDA (971 17 78 48) per donar una resposta i una atenció personalitzades a qui les sol·liciti des de qualsevol punt de les Illes Balears. És un servei telefònic atès per professionals i que es caracteritza per l’accessibilitat, la immediatesa de la resposta, la confidencialitat i l’atenció personalitzada.

[Font: Conselleria de Salut. 15/02/2024]

[Foto: Conselleria de Salut]