Un equip de l'Institut de Salut Carles III (ISCIII) ha liderat un estudi que identifica una “firma lipídica” específica en plasma capaç de predir quins individus coinfectats amb el virus VIH i el virus de l'hepatitis C (VHC) tenen més risc de desenvolupar trastorns metabòlics, fins i tot anys després de guarir l'hepatitis.
Els autors i autores, del Centre Nacional de Microbiologia (CNM) i també pertanyents al Centre de Recerca Biomèdica a Xarxa (CIBER-ISCIII), han publicat els resultats del seu treball a la revista Frontiers in Immunology.
La infecció crònica per hepatitis C s'associa tradicionalment amb complicacions metabòliques, com ara la diabetis tipus 2 o l'excés de greix a la sang (hiperlipidèmia). Tot i que els tractaments actuals aconsegueixen eliminar el virus en gairebé la totalitat dels casos, moltes persones, especialment aquelles amb VIH i amb dany hepàtic avançat, continuen tenint risc de patir aquests problemes de salut anys després de la cura.
Una petjada metabòlica persistent.
L'objectiu principal d'aquesta investigació ha estat buscar biomarcadors en plasma abans d'iniciar el tractament contra l'hepatitis C que poguessin alertar sobre aquest risc futur. Per això, s'ha dut a terme un estudi amb 56 persones participants amb VIH i amb VHC amb malaltia hepàtica crònica avançada. Després de fer-se un seguiment de fins a set anys després d'eliminar el virus de l'hepatitis C, els resultats han mostrat que el 25% dels participants van desenvolupar trastorns metabòlics (diabetis o hiperlipidèmia).
Una anàlisi de lipidòmica no dirigida ha permès identificar un conjunt de 163 espècies lipídiques relacionades amb laparició daquests trastorns. Entre elles, 24 mostren una associació significativa i consistent amb el desenvolupament posterior d'esdeveniments metabòlics.
Lípids i inflamació: les claus del risc
L'equip de l'ISCIII ha observat que els individus que van acabar desenvolupant trastorns metabòlics presentaven, fins i tot abans de tractar-se l'hepatitis, nivells elevats de certs lípids, principalment glicerofosfolípids. Els resultats de l'estudi destaquen que aquesta desregulació dels lípids no actua sola: s'ha trobat una correlació directa entre aquests elevats nivells de lípids i la presència de marcadors inflamatoris, específicament la citoquina proinflamatòria IL-18 i diverses proteïnes de control immunitari, com IDO i S100A8/A9.
Les primeres autores del treball són Ana Virseda-Berdices (CNM-ISCIII) i Belén Requena (CEMBIO-CEU). La investigació, realitzada al si del grup d'estudi Marathon i en col·laboració amb diversos hospitals espanyols del Sistema Nacional de Salut, ha estat liderada per Salvador Resino, Rubén Martín-Escolano i María Ángeles Jiménez Sousa, investigadors del CNM-ISCIII i de l'Àrea de Malalties Infeccioses del CIBER-ISCIII, i ha comptat amb finançament estratègica en Salut (AES).
Cap a una medicina més personalitzada
Aquestes troballes suggereixen que el VHC deixa una empremta metabòlica duradora. És a dir, les alteracions moleculars provocades pel virus persisteixen o desencadenen processos inflamatoris que continuen actius després de l'eliminació del virus, contribuint al desenvolupament de malalties com la diabetis anys més tard.
L'equip de l'ISCIII explica que aquest estudi aporta informació nova sobre els mecanismes fisiopatològics que vinculen la infecció viral, el metabolisme dels lípids i la inflamació, i assenyalen que aquests lípids plasmàtics podrien tenir un valor potencial com a marcadors per identificar els pacients amb més risc metabòlic.
Segons conclouen, "la importància d'aquesta troballa rau en la seva potencial aplicació clínica. Actualment, amb l'hepatitis C com una malaltia ja curable, el repte es desplaça cap al maneig de les seqüeles a llarg termini, per la qual cosa identificar els pacients amb aquest perfil de risc abans d'iniciar el tractament, facilitarà fer un seguiment mèdic més estret i aplicar mesures preventives".
Els resultats d'aquesta investigació s'uneixen als aconseguits en estudis previs, que van revelar el risc de problemes hepàtics i l'aparició de canvis en l'expressió gènica en persones coinfectades amb VIH i VHC, presència d'empremtes immunitàries específiques després d'eliminar el VHC i una relació entre cirrosi i microbioma sanguini en casos d'hepatitis C.
[Font: ISCIII. 20/02/2026]
[Foto: Madartzgraphics / Vih Sida Virus/ Pixabay License]
