El Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut ha aprovat el document 2026-2030 per al desenvolupament de l'Estratègia de Cures Pal·liatives. Després de vint-i-cinc anys des del primer Pla Nacional, el nou document reforça l'accés a les cures pal·liatives com a dret de l'individu, independentment de la seva patologia o lloc de residència.
Un dels aspectes més destacats és l'evolució en la definició de la població diana. Les cures pal·liatives ja no es limiten a pacients en situació terminal amb un pronòstic inferior a sis mesos, sinó que se centren en el patiment causat per la malaltia com a activador principal de l'atenció.
Aquest nou model assistencial respon a una realitat epidemiològica ineludible: s'estima que el 75% de les morts a Espanya es produeixen actualment a conseqüència de malalties cròniques que generen necessitats pal·liatives. El document destaca que mentre el càncer representa un 25% d'aquestes morts, les malalties no oncològiques —com les demències, les insuficiències d'òrgan o la fragilitat avançada— ja suposen el 50%, cosa que estableix una proporció de dos casos no oncològics per cada cas de càncer.
Aquesta tendència es veu impulsada pel progressiu envelliment de la població, que ha elevat la prevalença de persones adultes amb necessitats pal·liatives a nivells entre l'1,4% i l'1,6% de la població general. En aquest escenari, el grup més nombrós de pacients ja no és l'oncològic, sinó el compost per persones amb multimorbilitat i fragilitat avançada, que sovint enfronten processos de deteriorament més llargs i oscil·lants que requereixen un suport integral molt abans de la fase final de la vida
Un pilar fonamental de la nova estratègia és l'impuls de la identificació precoç de persones amb necessitats pal·liatives a tots els nivells del sistema de salut. Per facilitar aquesta tasca, es promourà la inclusió d'eines validades com el NECPAL 4.0 dins de la història clínica informatitzada, servint com una ajuda directa a la consulta perquè els professionals puguin valorar la complexitat de cada cas. La importància clínica d'aquesta mesura rau en permetre que l'enfocament pal·liatiu s'instaure de manera gradual i primerenca, assegurant que els pacients rebin l'atenció adequada molt abans d'assolir la fase agònica o de final de vida
La nova estratègia posa un focus especial en la població infantil i adolescent, la prevalença del qual a Espanya s'estima en 65 per cada 10.000 nens/es. Els aspectes més cridaners inclouen:
- Atenció Perinatal: Cobertura pal·liativa des de l'etapa prenatal i el diagnòstic de condicions incompatibles amb la vida extrauterina.
- Transició a la vida adulta: Garantia d'una transició no precipitada cap als recursos adults per a joves entre 19 i 24 anys, evitant la ruptura del vincle terapèutic en moments crítics.
- Educació: El compromís de garantir l'accés a l'educació mitjançant aules hospitalàries i suport domiciliari, permetent que el nen mantingui les seves relacions socials.
Per evitar ingressos innecessaris a urgències, l'estratègia proposa garantir una atenció continuada les 24 hores, els 365 dies de l'any. Això es recolzarà en serveis d'atenció telefònica experta i l'ús de la telemedicina, especialment vital en zones rurals amb gran dispersió geogràfica.
Així mateix, s'estableix la figura del professional d'enllaç o infermera gestora de casos com a peça fonamental per coordinar el trànsit del pacient entre l'hospital i el domicili, assegurant que el pla de cures personalitzat sigui conegut per tots els nivells assistencials.
El document també aborda els determinants socials de la salut. Es reconeix la necessitat de combatre el biaix de gènere en l'avaluació del dolor –on les dones sovint han de declarar nivells de dolor més alts per ser registrades– i de visibilitzar la càrrega emocional de les dones com a cuidadores informals. També es lluita contra l'edatisme, assegurant que la gent gran en residències rebin una atenció de qualitat semblant a la de l'entorn hospitalari.
Finalment, el Ministeri aposta pel model de "Comunitats Compassives", empoderant la societat civil (veïns, amics i voluntaris) perquè s'involucrin en l'acompanyament i les cures al final de la vida, normalitzant la mort com a part del cicle vital.
El document 2026-2030 per al desenvolupament de l'Estratègia de Cures Pal·liatives ha estat fruit d'un procés col·laboratiu entre el Comitè Institucional (Comunitats Autònomes) i un Comitè Tècnic d'experts, societats científiques i associacions de pacients. L'objectiu últim és que cada persona a Espanya pugui afrontar el final de la vida amb dignitat, suport psicosocial i un alleugeriment efectiu del patiment garantint una atenció segura i de qualitat.
[Font: Ministeri de Sanitat. 09/04/2026]
[Font: Hospital Can Misses]
