Categoria: Promoció de la salut i prevenció de la malatia

La semFYC publica una guia per atendre millor als adolescents en Atenció Primària

Tipografia
  • Més petit Petit Mitjà Gran Més gran
  • Per defecte Helvetica Segoe Georgia Times

Qué hacer y no hacer en la atención a la adolescencia és una guia pràctica on s'apunten 9 coses que no s'han de fer i unes altres 9 que sí, perquè l'atenció a aquest col·lectiu resulti efectiva i senzilla.

Els membres del Grup de Treball d'Atenció a l'Adolescent de la semFYC recomanen:

  • No centrar l'atenció exclusivament en demandes biomèdiques, sinó incloure necessitats biopsicosocials, emfatitzant la promoció d'estils de vida saludable.
  • No derivar sempre a salut mental les sol·licituds de canvi de gènere, a no ser que existeixin símptomes psicopatològics complexos o intensos.
  • No culpabilitzar pel consum de substàncies addictives, sinó realitzar cribratge oportunista amb missatges positius, breus i continuats.
  • No realitzar citologies en dones menors de 25 anys a causa de l'elevada incidència d'alteracions clínicament no rellevants.
  • No fer efectiu un test de drogues sense informar el menor. No és ni pràctic, ni ètic ni legal.
  • No ignorar els riscos de l'ús d'Internet i de xarxes socials, tenint present que són natius digitals.
  • No prescriure benzodiazepines per a problemes d'ansietat o insomni: té més efectes secundaris indesitjables que beneficis.
  • No dur a terme proves d'imatge per a qualsevol mal d'esquena, a no ser que sigui dolor constant, sensibilitat òssia, descobriments neurològics anormals o dolor nocturn.
  • No sol·licitar un perfil lipídic sense valorar el risc cardiovascular. És aconsellable fer un cribratge oportunista de les dislipèmies a partir dels 18 anys i amb una periodicitat mínima de 4 anys.

Pel que fa al que sí que s'ha de fer, s'assenyalen aquests nou punts:

  • Dur a terme una entrevista centrada en l'adolescent, que ha de sentir-se el protagonista de la trobada clínica.
  • Fomentar l'autonomia. El metge o la metgessa de família ha d'ajudar-lo a fer que s'involucri en les decisions relacionades amb la seva salut.
  • Valorar i registrar pressió arterial, talla i pes. És una passa senzilla que facilitarà identificar als adolescents amb un risc més gran de desenvolupar malalties cardiovasculars.
  • Promoure l'activitat física. El consell aporta un impacte positiu en la salut amb beneficis probables i absència d'efectes adversos.
  • Normalitzar l'atenció a l'adolescent transgènere, amb respecte i atenció personalitzada.
  • Explorar la ideació suïcida en adolescents i joves de risc, demanant directament sobre el tema. S'ha de tenir present que el suïcidi és la segona causa per defunció entre joves d'entre 15 i 29 anys, només superada per tumors malignes.
  • Oferir l'ús d'implants subcutanis de progesterona a adolescents amb activitat sexual.
  • Seleccionar als adolescents que es beneficiarien d'un tractament antidepressiu, ja que es tracta d'una opció terapèutica més que pot combinar-se amb teràpia cognitivoconductual.
  • Valorar la necessitat de tractament farmacològic per al trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat, després de la instauració de les mesures familiars i escolars, avaluant-ne la pertinença i dosi de forma periòdica.

[Font: semFYC. 20/07/2022]

[Foto: Govern de les Illes Balears]