Categories: COVID-19, Promoció de la salut i prevenció de la malatia, Epidemiologia

Augmenten un 40% les consultes ateses pels professionals d'Atenció Primària

Tipografia
  • Més petit Petit Mitjà Gran Més gran
  • Per defecte Helvetica Segoe Georgia Times

Les consultes als professionals d’atenció primària de les Illes Balears han augmentat un 40% d’abril a juny d’enguany. Concretament, s’ha passat de 483.066 consultes el mes d’abril a les 678.114 registrades el juny. Aquest augment coincideix amb la desescalada i el descens de casos de COVID-19.

Això ha permès reprendre de manera progressiva l’activitat assistencial habitual. Precisament, dimecres passat, la majoria de les vuitanta-sis unitats bàsiques de salut (UBS) d’Atenció Primària de Mallorca reprengueren l’activitat assistencial.

Per tipus de consulta, els centres de salut i les UBS han atès durant el mes de juny 362.243 consultes mèdiques (71.069 més de les que es registraren durant el mes d’abril), 262.476 consultes d’infermeria (amb un increment de 104.408), i 53.395 de pediatria (amb un augment de 19.571). Durant la crisi sanitària provocada per la COVID-19 s’ha produït un important descens de l’activitat assistencial com a conseqüència de diferents factors com ara la priorització de l’atenció urgent o el descens de la demanda per part de la població, que ha preferit no acudir als centres de salut si no era per casos urgents.

Els centres de salut i les UBS continuen aplicant el nou model organitzatiu que es va implementar arran de la COVID-19. Es tracta d’un nou model que potencia l'atenció telefònica i millora l'accessibilitat. Té com a principal objectiu dirigir el pacient cap al professional que millor pugui resoldre la seva necessitat. D’aquesta manera es millora l’eficiència i l’agilitat en l’assistència sanitària.

La implementació, com a conseqüència de la crisi sanitària de la COVID-19, en els centres de salut dels dos circuits diferenciats segons si l’usuari presenta símptomes i signes de malaltia respiratòria o no es manté, atès que, tot i que la situació ha millorat notablement, encara és necessari continuar amb les mesures de prevenció.

S’estableix un sistema de cita prèvia telefònica basat en el tipus de consulta de l’usuari, i no en el professional que l’ha d’atendre. Es tracta de conèixer quina necessitat té l’usuari que demana cita per oferir-li el recurs sanitari o no sanitari més adient. Les cites s'organitzen segons el tipus de consulta (burocràtica, mèdica, d’infermeria, de farmàcia...). Aquest model s'ha començat a implantar a Mallorca i se’n preveu, més endavant, l’aplicació a Menorca, Eivissa i Formentera.

El concepte tradicional d'accés al sistema sanitari canvia i s'introdueix la cita prèvia telefònica, que té com a finalitat dirigir el pacient cap al professional més idoni per resoldre la seva necessitat. El primer contacte sempre serà telefònic i, a partir d’aquí, el professional es posarà en contacte amb l’usuari per valorar si la consulta es pot resoldre telefònicament o presencial, controls periòdics dels infants d’entre 0 a 14 anys, i les vacunacions, que sempre són presencials. Les consultes virtuals, a través d'Internet, s'han posat en marxa com a projecte pilot i s'ha demostrat que són altament eficaces en el procés assistencial. De moment, se’n manté l’activitat.

Es creen noves consultes com ara la de gestió administrativa, la dels tècnics d’auxiliars d’infermeria o la dels farmacèutics d’atenció primària. En el cas de les consultes d’infermeria, es creen nous protocols de gestió infermera. Es tracta, en definitiva, d’adequar els recursos a les necessitats dels usuaris:

  • Consultes de gestió administrativa: són de tipus burocràtic i ateses per les unitats de gestió administrativa (UGA), que estan a les àrees d’admissió dels centres de salut. És important remarcar que, fins ara, aproximadament el 30 % del temps que inverteix el personal mèdic és per resoldre gestions burocràtiques. El gestor administratiu podrà resoldre algunes consultes i gestionar-ne d’altres amb el professional més adient en cada cas i, d’aquesta manera, disminuirà la càrrega de feina del personal mèdic. Alguns exemples d’aquest tipus de consultes són renovar les receptes, sol·licitar un certificat de salut o un informe de lesions, les peticions ortoprotètiques, etc. Es crea, a més, la figura del gestor administratiu hospitalari per millorar la continuïtat assistencial entre atenció primària i atenció hospitalària. Així s’eviten visites innecessàries al metge de família en casos com, per exemple, la petició d’una ambulància per fer un seguiment a consultes externes d’un hospital.
  • Consultes d'infermeria: es desenvolupen al màxim les competències del personal d'infermeria en l'atenció a la demanda, la promoció i el manteniment de la salut, i el seguiment de persones amb patologies cròniques, com per exemple la hipertensió o la diabetis. S'han creat vint-i-quatre protocols de gestió infermera, ja que aquest personal és el més idoni per resoldre segons quin tipus de consultes com ara ferides, síndrome miccional, diarrea, picades, taps de cerumen, insomni, cefalea, ansietat, etc. No obstant això, si aquest personal detecta signes d'alarma d’acord amb els protocols, el pacient serà derivat al metge.
  • Consultes de farmacèutics d’atenció primària: són ateses per farmacèutics d’atenció primària i estan relacionades amb els medicaments, com ara dubtes sobre la presa, efectes secundaris, problemes de desproveïment, etc. Aquestes consultes són molt útils, sobretot en els casos dels pacients polimedicats.
  • Consultes de tècnics auxiliars d’infermeria (TCAI): aquests tècnics, que també desenvolupen al màxim les seves competències, tenen accés al sistema d'informació d’atenció primària i hospitalària per consultar i tramitar peticions d'analítiques i registrar l’activitat assistencial. Es creen també agendes específiques dels TCAI a cada centre de salut.

[Font: Conselleria de Salut i Consum. 03/07/2020]

[Foto: CS Emili Darder]

Informació científica COVID-19

Vídeos COVID-19