Es va celebrar la segona sessió ordinària d'aquesta legislatura del Consell de Salut de les Illes Balears, el principal òrgan de participació ciutadana al sistema sanitari d'aquesta comunitat, integrat per més de 30 representants de l'Administració, col·legis professionals, sindicats i associacions de pacients.
La consellera Manuela García, presidenta del Consell de Salut, va remarcar el valor d’aquest òrgan de participació, en què es recullen les demandes i suggeriments de les associacions, col·legis professionals, sindicats, i en què l'equip de govern ret comptes de la seva activitat.
Durant la reunió, la consellera de Salut va fer balanç de la legislatura, i va explicar les iniciatives que s'han dut a terme el darrer any, així com els reptes de futur i les línies de treball que marcaran l'activitat al llarg de tot aquest 2025.
García va destacar algunes de les fites aconseguides en aquests gairebé dos anys de govern: «Les mesures de captació i fidelització de professionals sanitaris; el pla d'abordatge per reduir les llistes d'espera; la signatura del Pacte per la Salut, que defineix estratègies estables i perdurables en el temps per fer front als reptes sanitaris i estableix les línies estratègiques a desenvolupar en el futur Pla de Salut; la creació de la Direcció General de Salut Mental, pionera a Espanya; o l'elaboració del Pla Integral d’Addiccions de les Illes Balears (2025-32), que feia catorze anys que no s'actualitzava».
Al Consell de Salut es van abordar també les accions dutes a terme l'any passat en matèria de Sanitat, en què ha destacat «la reactivació de la carrera professional, congelada des del 2018; l'ampliació de la cartera de cribratge neonatal de 7 a 40 malalties endocrinometabòliques, fet que converteix les Balears en una de les comunitats autònomes que més patologies cribren; la creació d'un Servei d'Al·lergologia a l'Hospital Universitari Son Espases, amb quatre especialistes; la inversió de 438 milions d'euros per modernitzar o crear noves infraestructures sanitàries durant els pròxims anys; els avenços en cures pal·liatives i els ajuts a pacients amb ELA, amb la creació de línies d'ajudes econòmiques; i els circuits per accedir a la valoració de discapacitat amb més celeritat».
Pel que fa als reptes clau per als pròxims mesos, la consellera ha apuntat el desenvolupament del Pla Estratègic de Salut, l'estudi de la cronicitat o la posada a punt de l'Agència Balear de Salut Pública.
Un altre dels punts de l’ordre del dia ha estat la Presentació de la Memòria del Defensor dels usuaris del Sistema Sanitari Públic de les Illes Balears, a càrrec del director, Bernardí Bou. Aquest organisme va rebre, el 2024, 183 reclamacions, fet que suposa un descens del 24,6% respecte a les 243 queixes registrades l'any anterior.
El motiu principal de les reclamacions, el 75% de les queixes, va ser per un dels motius següents:
- Per demores a les consultes amb el metge especialista (CEX) i per esperes per a una intervenció quirúrgica o una prova diagnòstica.
- Per disconformitat amb el funcionament del servei, l’atenció sanitària o la relació assistencial
Per acabar, es van recollir les aportacions dels representants de les entitats participants.
[Font: Conselleria de Salut. 30/04/2025]
[Foto: CAIB / CC BY NC SA]
