Qualitat

La Gerència d'Atenció Primària de Mallorca ha presentat a l'Hospital Son Llàtzer el Calendari quirúrgic pediàtric, que recull recomanacions i criteris de derivació a cirurgia pediàtrica.

Mabel Martín, pediatra i referent de Pediatria d'Atenció Primària; Claudia Marhuenda, cap de Cirurgia Pediàtrica de l’Hospital Universitari Son Espases; Rosa Duro, subdirectora assistencial d'Atenció Primària, i Adriano Mayrata, subdirector mèdic d'Atenció Primària, han presentat els objectius d'aquest document, que conté recomanacions sobre l'actuació i la derivació a cirurgia pediàtrica en casos de criptorquídia, fimosi, frens bucals, hèrnia inguinal, hidrocele, hèrnia umbilical i epigàstrica, hipospàdies i sinèquies vulvars.

Aquesta guia ha estat elaborada per un grup de treball multidisciplinari de pediatres d'Atenció Primària, juntament amb el Servei de Cirurgia Pediàtrica de l'Hospital Universitari Son Espases i amb el suport tècnic de la Gerència d'Atenció Primària de Mallorca. Les recomanacions s'han elaborat a partir de la revisió de l'evidència científica disponible i el consens entre els professionals en els processos en què l'evidència disponible és escassa; van destinades als pediatres d'Atenció Primària del Servei de Salut de les Illes Balears i inclouen la població d'infants de menys de 14 anys de les Illes Balears.

L'any 2016, el nombre de parts atesos a l'Hospital de Formentera ha descendit novament, després de l'increment de l'any anterior, però aquesta vegada ho ha fet de manera significativa, un 24,5 %, ja que se n'han registrat 77, mentre que el 2015 en varen ser 102.

Durant els darreres cinc anys s'han produït fluctuacions, amb davallades i pujades en l'activitat obstètrica, "normals" segons el cap del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l'Àrea de Salut d'Eivissa i Formentera, Rodolfo Moreno, que assegura que són "les oscil·lacions naturals en una illa petita que, atesa la seva població, és més sensible a aquests canvis". Així doncs, l'any 2012 hi va haver 92 parts, nombre que va augmentar fins a 108 el 2013, però va descendir fins a 83 el 2014, es va incrementar el 2015 fins a 102 i finalment s'ha tornat a reduir l'any 2016 fins a la xifra de 77.

En qualsevol cas, aquestes fluctuacions no es poden explicar per alteracions demogràfiques, ja que s'ha registrat un creixement de població constant en els darrers anys: 8.109 targetes sanitàries l'any 2012, 8.306 el 2013, 8.726 el 2014, 9.176 el 2015 i 9.573 el 2016.

La Consulta d'Infermeria d'Ostomies de l'Hospital Can Misses compleix deu anys, al llarg dels quals ha ajudat més de tres-cents pacients a aprendre a viure amb un estoma, és a dir, un orifici obert quirúrgicament a través del qual s'evacuen rebuigs (orina i excrements) dins una bossa que es du adossada.

El 40 % dels hospitals públics de l'estat no té consulta d'ostomia ni personal format en estomateràpia, la qual cosa ocasiona un gran trastorn als pacients, la qualitat de vida dels qual empitjora per aquesta deficiència.

L'Àrea de Salut d'Eivissa i Formentera va començar a millorar l'atenció als pacients ostomitzats l'any 2002 i el 2007 es va crear la Consulta d'Infermeria d'Ostomies "per la necessitat manifesta d'una atenció especialitzada d'infermeria als pacients que duen una ostomia", explica Noelia Azqueta, la infermera impulsora d'aquesta unitat, en la qual actualment fan feina més d'una dotzena d'infermeres.

La consellera de Salut, Patricia Gómez, i el director general del Servei de Salut, Juli Fuster, han visitat l'Hospital Joan March per veure el resultat de les obres de reforma que s'han realitzat recentment en les instal·lacions.

El projecte de reforma i modernització executat, amb una inversió de 234.363 €, s'ha desenvolupat en dues plantes de l'àrea d'hospitalització, en els banys de 34 habitacions i en l'àrea de rehabilitació i fisioteràpia del centre, i ha incorporat, a més, mesures per millorar l'eficiència energètica en tot l'edifici.

En aquest sentit, Patricia Gómez ha explicat que un dels eixos fonamentals del Pla d'Atenció a la Cronicitat que implementa la Conselleria de Salut és l'assistència sociosanitària i "l'Hospital Joan March, a més de ser un hospital emblemàtic, és un centre estratègic per a l'atenció dels pacients crònics de Mallorca, centre que ofereix cent dels 400 llits sociosanitaris que actualment donen resposta a les necessitats assistencials d'aquesta comunitat".

Per això, Gómez ha destacat la importància d'aquestes millores que s'han fet per dotar d'espais més funcionals i adaptats a les necessitats dels pacients, als seus familiars i als professionals que treballen a l'Hospital.

En concret, les obres de reforma s'han realitzat en els banys de 34 habitacions de la planta H1B de respiratori, on s'han substituït els sanitaris a fi de suprimir barreres arquitectòniques; s'han sanejat parets i passadissos en la planta H2B de cures pal·liatives; s'ha substituït tot el sistema de cridada pacient-infermera, i s'han adequat els controls d'infermeria d'ambdues unitats.

Divendres, 13 de gener de 2017, es va reunir per primer cop la Ponència Sectorial de Sanitat i va quedar constituïda com una de les ponències que preveu el Consell Social de la Llengua Catalana i que al darrer Ple es va decidir de posar en funcionament.

L’encàrrec que té la Ponència és avaluar les problemàtiques i les necessitats específiques del sector sanitari i detectar les millors estratègies per incidir-hi, a fi de planificar de forma més adequada l’execució de les actuacions en aquest àmbit amb l’objectiu de garantir els drets lingüístics dels ciutadans, aprovats pel Ple de Consell Social de la Llengua Catalana en la sessió del 7 de juliol de 2016.

La Ponència plantejarà la seva tasca des de la premissa que no es pot donar una bona assistència sanitària sense una bona comunicació amb el pacient. Des d’aquest punt de vista, qualsevol actuació que es plantegi tindrà com a referència que la competència lingüística, i també la intercultural, és clau per assegurar la qualitat assistencial.

La Ponència Sectorial de Sanitat està composta per Isidor Marí Mayans, president, i els vocals Benito Pròsper, director general de Planificació, Avaluació i Farmàcia i tècnic superior de l'IB-Salut; Marta Fuxà Vidal, directora general de Política Lingüística; Zohra Laaroussi, mediadora cultural a Manacor; Bartomeu Riera Rodríguez, assessor lingüístic de l'IB-Salut; Maite Novella Duran, digestòloga de l'Hospital Can Misses; Mireia Garcia Orellana, infermera de la Unitat de Qualitat de l'Hospital Mateu Orfila i, com a secretària, Margalida Pons Amengual, tècnica de la Direcció General de Política Lingüística.

La Unitat de Seguretat del Pacient de l'Hospital Can Misses rep l'any nou com el va acomiadar amb música per als pacients ingressats. La iniciativa d'humanització de l'atenció sanitària, Plantagrama, torna a apropar la música i els seus efectes terapèutics, en aquesta ocasió als pacients ingressats i familiars del Servei de Psiquiatria i als pacients de l'Hospital de Dia Psiquiàtric.

Els integrants del duo Los Canallas del Guateke, Joan Barbé i Iván Domenech, li han posat alegria i ritme amb el seu repertori de cançons pop dels anys 80. Des de los Secretos fins a Hombres G, passant per Loquillo i Los Trogloditas, El Último de la Fila o Alaska i Dinarama.

Més de 30 pacients, familiars i professionals han gaudit de les versions d'aquest conegut parell de músics. Iván Domenech és cantautor, va ser l'alma mater del grup Los Desperfectos i ha col·laborat amb Joan Barbé en diferents projectes. Barbé per la seva banda és compositor, arranjador i multi-instrumentista i ha format part de grups com Ressonadors, Projecte Mut i Statuas de Sal. Tots dos formen part de Los Canallas del Guateke, duo que versiona conegudes cançons de les dècades dels 70 i 80 i que va néixer després de l'experiència conjunta "¿Te acuerdas del pop español?".

El Servei de Salut de les Illes Balears (IB-Salut) ha posat en marxa el Pla de contingència davant l'augment de la pressió assistencial als serveis d'urgències dels hospitals públics de les Illes Balears. Aquest Pla preveu un seguit d'accions, com ara l'obertura d'espais assistencials hospitalaris, l'increment del nombre de llits dels serveis d'urgències, la contractació de professionals, la derivació a centres concertats, la millora en el control i el seguiment dels pacients crònics o la conscienciació de la població sobre l'ús correcte del servei d'urgències amb la potenciació de l'ús de l'atenció primària i el 061 Salut Respon.

El darrer control de la xarxa sentinella evidencia que les Illes Balears es troben en un nivell epidèmic mitjà, amb 63,9 casos de grip per cada 100.000 habitants. De forma cíclica, durant els mesos d'hivern habitualment es produeix una davallada de les temperatures i un consegüent augment de la pressió assistencial en els serveis d'urgències dels hospitals. Aquest increment sol coincidir amb períodes festius i també amb la prolongació de l'estada mitjana per l'ingrés de pacients crònics. Aquests factors afecten tots els centres hospitalaris i, per tant, es fa necessari tenir una visió global i anticipada, amb la integració d'hospitals, atenció primària i dispositius d'atenció urgent a l'hora d'activar el Pla de contingència.

La Coordinació de Trasplantaments de l'Hospital Universitari Son Espases informa que, durant l'any 2016, s'han aconseguit 39 donants i el major nombre de trasplantaments renals (54 pacients trasplantats) des que es va iniciar aquesta activitat.

Un any més, gràcies al treball coordinat i efectiu de tots els professionals de Son Espases, s'han tornat a aconseguir resultats d'excel·lència en aquesta activitat. Això significa que durant aquests darrers anys, s'ha mantingut una regularitat en la qual destaca el compromís i el treball en equip ben fet.

Així doncs, s'han efectuat 29 donacions en situació de mort encefàlica i 10 donacions en asistòlia controlada. La donació en asistòlia controlada és un programa que es va iniciar a l'Hospital el mes de juny de 2016. Amb 39 donacions, s'ha aconseguit una de les xifres més altes de donació des que es va iniciar aquesta activitat. Aquest fet suposa la consolidació de Son Espases com un dels hospitals del país amb un major nombre de donants.

Dels 29 donants en mort encefàlica, s'han efectuat 42 trasplantaments renals. També s'han realitzat dos trasplantaments de donant viu. S'han generat 62 òrgans (fetge, cor, pulmons i ronyons) que s'han trasplantat a pacients de diversos hospitals de la Península. Dels 10 donants en asistòlia controlada, s'han fet 10 trasplantaments renals i s'han generat 21 òrgans trasplantats a pacients de diversos hospitals. També s'han obtingut teixits (còrnies i teixit osteotendinós) que han estat trasplantats a múltiples pacients.

Els Reis d'Orient s'han desplaçat a l'Hospital de Manacor, on han estat rebuts per la consellera de Salut, Patricia Gómez, juntament amb el director general del Servei de Salut, Juli Fuster, i la gerent de l'Hospital, Catalina Vadell, que els han acompanyat en la visita per tot el centre hospitalari.

En primer lloc, la comitiva reial ha repartit regals als infants ingressats a la segona planta, on s'ubiquen les habitacions de Pediatria i Obstetrícia. Els menuts i els seus familiars han rebut la visita amb alegria i il·lusió i han gaudit una estona de la seva companyia. Els infants han mostrat sorpresa en rebre els regals i han estat molt animats perquè els Reis d'Orient han fet una aturada al seu camí per fer més agradable la seva estada hospitalària, en la qual han aconseguit treure'ls un somriure en uns dies tan assenyalats.

Entre el 4 de gener de 2016 i el 3 de gener de 2017, 239.216 usuaris de la sanitat pública de les Illes Balears han renovat la targeta sanitària de franc, des que es va eliminar el copagament el gener de l'any passat, per mitjà de la Llei de pressuposts de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2016. Aquesta mesura ha suposat fins ara un estalvi per a la població de 2.016.633 €.

A Mallorca han renovat la targeta sanitària 182.519 persones; 21.414 a Menorca, 33.150 a Eivissa i 2.133 a Formentera. La targeta sanitària individual permet accedir als serveis sanitaris que ofereix la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut i a les prestacions addicionals que garanteix el sistema sanitari públic de les Illes Balears.