Categoria: Estudis i projectes

L’Hospital Comarcal d’Inca avalua quina capacitat té per esdevenir centre generador d’os i tendó

Tipografia
  • Més petit Petit Mitjà Gran Més gran
  • Per defecte Helvetica Segoe Georgia Times

Arran dels òptims resultats registrats en la generació de còrnies, l’Hospital Comarcal d’Inca està analitzant quina potencialitat té per esdevenir generador d’altres teixits, com ara os i tendó. Per això, l’Equip de Coordinació de Trasplantaments —liderat per l’intensivista Laura de Carlos i en el qual participen Beatriz Hidalgo i Joana Gómez— ha treballat en el desenvolupament d’un estudi amb la finalitat d’avaluar la potencialitat de l’Hospital Comarcal d’Inca per assumir de manera eficient l’extracció de teixit osteotendinós (os i tendó).

Cal destacar que el mètode triat ha estat una anàlisi descriptiva i retrospectiva de tots els pacients morts a l’Hospital en el període comprès entre l’1 de juny de 2012 i el 31 de maig de 2013. L’informe s’ha fonamentat en el Manual de procediments de detecció, selecció i avaluació del donant de teixit osteotendinós i teixit corneal, avalat per la Fundació Banc de Sang i Teixits de les Illes Balears.

D’aquesta anàlisi es desprèn que durant el període de l’estudi es varen produir 414 defuncions i que, a partir d’aquesta dada, es va analitzar els donants potencials de teixit corneal. Establint el punt de tall en els 80 anys com a primer criteri d’inclusió o exclusió, el resultat va ser que el nombre de donants potencials de còrnia era de 172, dels quals es varen descartar els que presentaven contraindicacions mèdiques —com ara el VIH o hemodiàlisi crònica, entre d’altres; en conseqüència, el nombre final de pacients susceptibles de ser donants de còrnies va descendir a 113. La mitjana d’edat va ser de 67,2 anys i l’origen varen ser defuncions produïdes a les unitats d’hospitalització de patologia mèdica, en primer lloc, seguides per les defuncions a Urgències i a la Unitat de Cures Intensives.

Teixit osteotendinós

Amb relació als potencials donants de teixit osteotendinós, es va establir també un límit d’edat en els 80 anys. Una vegada revisades les contraindicacions mèdiques, es va determinar que, dels 172 morts esmentats, 80 eren aspirants viables a ser donants d’os i tendó. La mitjana d’edat era de 68,2 anys i tots també eren susceptibles de donar teixit corneal.

Així mateix, en l’informe es reflecteix una anàlisi més específica per determinar els donants potencials d’altres teixits, com ara cartílag i menisc. En aquesta variable, el punt de tall d’edat dels pacients morts es va situar en els de menys de 50 anys, que va donar com a resultat la xifra de 7 donants potencials.

Hospitals comarcals

Les dades obtengudes en aquest estudi revelen que hi ha un volum de donants potencials de diversos teixits a l’Hospital Comarcal d’Inca i, per extensió, a la resta d’hospitals comarcals d’aguts d’altres comunitats autònomes.

Es pot destacar que una de les innovacions d’aquesta iniciativa va ser que està documentat que la majoria de les donacions de teixits diversos es limita als que també són donants multiorgànics. Aquesta circumstància implica que l’objectiu d’augmentar el nombre de donants de teixits entre els pacients morts per aturada cardíaca —constatant la potencialitat que poden tenir els hospitals comarcals— obre un plantejament pioner en la concepció de centres generadors de teixits.

Finalment, hem d’assenyalar que l’Equip de Coordinació de Trasplantaments de l’Hospital Comarcal d’Inca va presentar aquest nou plantejament per mitjà d’una comunicació en la XXVIII Reunió Nacional de Coordinadors de Trasplantaments, que va tenir lloc a Alacant del 6 al 8 de novembre.

[Font: Hospital Comarcal d’Inca. 22/11/2013]