La tesi doctoral de Guillem Artigues Vives estudia la correlació entre la mortalitat causada per malaltia i les privacions socioeconòmiques al municipi de Palma les darreres dècades.
Els directors han estat Elena Cabeza Irigoyen i Miquel Bennàsar Veny, del Programa de doctorat en Investigació Translacional en Salut Pública i Malaties d'Alta Prevalença.
Les desigualtats socials en salut són aquelles diferències sistemàtiques, injustes i evitables entre grups socials, econòmics, demogràfics i geogràfics de la població quant a salut, i són el resultat de la distribució desigual d'acord amb l'estructura social dels determinants socials com ara el gènere, la classe social, raça o territori, etc. D'aquesta manera, els grups amb pitjor salut són aquells més desfavorits socialment i, per norma, es posicionen en forma de gradient. Les desigualtats socioeconòmiques fluctuen segons el context polític, econòmic i social. A més, en àrees metropolitanes grans com Palma, es poden arribar a descriure patrons geogràfics molt marcats d'alta o de baixa privació, que es relacionen amb un risc més o menys elevat de morir a causa d’una malaltia determinada.
La tesi doctoral de Guillem Artigues Vives, defensada a la Universitat de les Illes Balears, ha estudiat el patró de la distribució geogràfica de la mortalitat de Palma entre els anys 1998 i 2015, i ha determinat la privació socioeconòmica dels anys 2001 i 2011 amb l'objectiu de descriure la correlació entre aquests dos factors. La seva recerca s’ha fet en el marc de l’estudi «Mortalitat d’àrees petites i espanyoles i desigualtats socioeconòmiques i ambientals» de MEDEA 3 i finançat per l’Institut de Salut Carlos III. L’investigador és coordinador del Programa de Detecció de Càncer Colorectal de la Direcció General de Salut Pública i Participació del Govern de les Illes Balears i membre l’Institut d’Investigació Sanitària de les Illes Balears (IdISBa).
Amb aquest objectiu s’han dissenyat subestudis ecològics amb les seccions censals de Palma com a unitats mínimes d'estudi. S’ha calculat la raó de mortalitat estandarditzada de dones i homes de les causes principals de mortalitat i s’ha construït l'índex de privació mitjançant les variables instrucció insuficient, instrucció insuficient en joves, desocupació, ser treballador o treballadora manual i assalariats eventuals dels censos poblacionals d'aquests anys.
L'estudi de la mortalitat mostra un patró geogràfic diferent segons el sexe. Entre els homes, el patró geogràfic d'excés de mortalitat per càncer l'encapçala el d'estómac i el segueixen el de pulmó, pròstata, còlon i recte i bufeta; entre les dones és liderat pel de còlon i recte, el de pulmó i el de mama. Quant a les malalties cròniques dels homes, la MPOC i sobretot la sida són les que tenen més variabilitat de la mortalitat per zona geogràfica. Entre les dones destaca el fet que aquestes malalties es distribueixen geogràficament de manera molt similar al grup del càncer. La demència és la malaltia que més sobresurt amb un comportament geogràfic específic.
Pel que fa a la privació socioeconòmica, tant el 2001 com el 2011, el patró geogràfic està polaritzat i predominen zones de molt alta o baixa privació. Destaquen els districtes de Centre i Ponent com els de menys privació i el de Llevant com el de més. A més, es detecten focus d'alta privació en la majoria de districtes, que es repeteixen al llarg del temps i que suposen un risc i un desavantatge enfront d'altres de més avantatjats.
El patró de mortalitat segons la privació socioeconòmica de la seva zona de residència és intrínsec per a cada causa de mortalitat i sexe, i pot suposar un factor de risc o protector per a una malaltia determinada. Així s’aprecia que, entre els homes, el risc de morir de càncer d’estómac i de pulmó, per la malaltia pulmonar obstructiva crònica, la malaltia hepàtica, la cirrosi i la sida, es veu altament influenciat pel fet de residir en un indret de Palma on hi ha un índex de privació elevat. En canvi, entre les dones, aquest fenomen succeeix en el càncer d’estómac i la diabetis. En qualsevol cas, residir en zones d’alta privació socioeconòmica és un factor que no es relaciona amb el càncer de pulmó i el de mama, fet que també es demostra a les altres ciutats espanyoles estudiades.
Referència de la tesi
Artigues Vives, G. Desigualdades socioeconómicas en la distribución geográfica de la mortalidad en Palma de Mallorca (1998-2015) [tesi doctoral]. Palma: Universitat de les Illes Balears; 2021.[Font: UIB. 28/10/2021]
[Foto: UIB]
